23
de març
del
2018
Actualitzat
el
24
de març
a les
18:20h
La melancolia que desprenia el ple d'investidura de Jordi Turull era premonitori. L'independentisme no va visualitzar una entesa que permetés foragitar el 155, però les cares llargues de dijous no només denotaven amargor per la derrota en la votació, també eren el preludi de la jornada d'ignomínia que s'endevinava a Madrid. I la justícia espanyola ha complert el guió. Tal com temien els líders independentistes, els esperava el processament i la presó. Presó per al candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, i la resta de dirigents personats aquest divendres a Madrid, i exili per a Marta Rovira, que ha emprès el camí forçat que abans havien fet Carles Puigdemont i Anna Gabriel.
La justícia espanyola ho ha intentat tot per decapitar el procés, amb l'objectiu final d'aniquilar-lo. La interlocutòria gestada pel jutge Pablo Llarena, que construeix un relat incriminatori que fa casar procés i violència, ha conduït Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa altre cop a la reclusió. Els tres primers acompanyaran Oriol Junqueras i Joaquim Forn a Estremera mentre que Forcadell i Bassa estaran privades de llibertat al recinte penitenciari d'Alcalá Meco.
A Soto del Real hi continuen empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per la inflexibilitat del Suprem, decidit a criminalitzar la cúpula de l'independentisme, tant els dirigents que s'han quedat a Catalunya com els que són a l'estranger, altre cop amenaçats amb la detenció. El processament dictat per Llarena -per rebel·lió, malversació i desobediència- constata que l'Estat ha deixat en mans de l'aparell judicial totes les respostes. La política catalana està completament judicialitzada.
La nova cota de repressió, rebutjada per tots els accents del sobiranisme en cada declaració i visualitzada al carrer -amb manifestacions al centre de Barcelona i a les principals ciutats catalanes-, marca un punt d'inflexió. Suposa tant un abans i un després que l'independentisme ja ha entès que acatant la Constitució tampoc n'hi ha prou. Fins ara, les declaracions al Suprem havien explicitat les renúncies a la via unilateral per estovar la duresa de les mesures judicials. Comprovat el nul efecte provocat en el fons i la forma de les interlocutòries, els líders independentistes han encetat una nova estratègia, el duel dialèctic obert amb el tribunal.
Rull i les acusacions a Llarena
"M'han empresonat per haver estat lleial al poble de Catalunya", expressava Jordi Turull just després de saber que tornava a Estremera. Davant Llarena, tant el candidat a la presidència com els dirigents finalment empresonats han coincidit en afirmar que no renunciaven als seus objectius polítics, que estaven convençuts que el que s'està criminalitzant són les seves idees i que apostaven per la negociació política per resoldre el plet català. El més explícit i directe davant el jutge, Josep Rull, que ha retret a Llarena que el relat judicial estigui escrit prèviament i les resolucions es filtrin amb antelació als mitjans de comunicació.
El jutge ja no sustenta la planificació del procés d'independència en el document Enfocats que va ser trobat a l'ordinador del número dos de Junqueras a la vicepresidència, Josep Maria Jové. Ara fa referències reiterades al Llibre Blanc de la Transició Nacional que va publicar el Consell Assessor per a la Transició Nacional presidit per Carles Viver i Pi-Sunyer, que està sent investigat també per l'1-O pel jutjat d'instrucció número 13. Llarena vincula així les dues investigacions i s'aferra a la oficialitat que en el seu dia se li va donar al Llibre Blanc.
El rebuig als dictàmens del Suprem han arribat des de Finlàndia -Puigdemont va titllar de "vergonya" el comportament "antidemocràtic de l'Estat- i també des de la seu d'ERC, despullada dels seus líders. Pere Aragonès, que prendrà les regnes del partit per l'absència forçosa de Junqueras i Rovira, ha recordat a la judicatura espanyola que el sobiranisme continuarà "sumant voluntats per la proposta republicana". "Ho han intentat sempre i no han pogut mai", ha reblat Aragonès per afermar les conviccions.
Sense ple d'investidura, però amb missatge polític
Les imatges que tanquen aquest divendres amb milers de persones manifestant-se arreu de Catalunya recullen el nou episodi de contestació des del carrer. De fet, no s'han deixat de fer mobilitzacions des de que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó el 16 d'octubre, però avui s'han reactivat amb més força i amb una creixent indignació. La crida ha vingut de la mà de l'ANC i d'Òmnium, però també dels Comitès de Defensa de la República (CDR), en un context en què els diferents actors intenten coordinar una estratègia de resposta conjunta contra la repressió.
L'agitació al carrer -aquest divendres fins i tot s'ha tallat la frontera a Puigcerdà i s'han registrat incidents entre manifestants i els Mossos- conviu amb la impossibilitat de formar Govern. Difícilment n'hi haurà a curt termini. Si bé dimecres a primera hora s'albirava un calendari per fer una investidura durant la Setmana Santa que permetés forjar un executiu just després, l'acció del Suprem esmicola aquest esquema i retorna el procés català a la indignació, el desconcert i la mobilització social. El president del Parlament, Roger Torrent, manté el ple d'aquest dissabte però no és clar que se celebri la votació d'investidura i els partits estudien una expressió de protesta als empresonaments. Hi haurà almenys una declaració de Torrent des de l'auditori de la cambra.
L'horitzó electoral torna a obrir-se pas quan tot just fa tres mesos del 21-D. Si es pren com a referència el ple d'investidura fallit de Turull, les noves eleccions es situarien en el calendari cap al 15 de juliol amb tota una generació de dirigents independentistes a la presó, l'exili o suspesos.
La justícia espanyola ho ha intentat tot per decapitar el procés, amb l'objectiu final d'aniquilar-lo. La interlocutòria gestada pel jutge Pablo Llarena, que construeix un relat incriminatori que fa casar procés i violència, ha conduït Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa altre cop a la reclusió. Els tres primers acompanyaran Oriol Junqueras i Joaquim Forn a Estremera mentre que Forcadell i Bassa estaran privades de llibertat al recinte penitenciari d'Alcalá Meco.
El processament dictat per Llarena -per rebel·lió, malversació i desobediència- constata que l'Estat ha deixat en mans de l'aparell judicial totes les respostes. La política catalana està completament judicialitzada
A Soto del Real hi continuen empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per la inflexibilitat del Suprem, decidit a criminalitzar la cúpula de l'independentisme, tant els dirigents que s'han quedat a Catalunya com els que són a l'estranger, altre cop amenaçats amb la detenció. El processament dictat per Llarena -per rebel·lió, malversació i desobediència- constata que l'Estat ha deixat en mans de l'aparell judicial totes les respostes. La política catalana està completament judicialitzada.
L'hemicicle del Parlament, buit i amb un llaç groc en record dels presos i els exiliats Foto: Adrià Costa
La nova cota de repressió, rebutjada per tots els accents del sobiranisme en cada declaració i visualitzada al carrer -amb manifestacions al centre de Barcelona i a les principals ciutats catalanes-, marca un punt d'inflexió. Suposa tant un abans i un després que l'independentisme ja ha entès que acatant la Constitució tampoc n'hi ha prou. Fins ara, les declaracions al Suprem havien explicitat les renúncies a la via unilateral per estovar la duresa de les mesures judicials. Comprovat el nul efecte provocat en el fons i la forma de les interlocutòries, els líders independentistes han encetat una nova estratègia, el duel dialèctic obert amb el tribunal.
Rull i les acusacions a Llarena
"M'han empresonat per haver estat lleial al poble de Catalunya", expressava Jordi Turull just després de saber que tornava a Estremera. Davant Llarena, tant el candidat a la presidència com els dirigents finalment empresonats han coincidit en afirmar que no renunciaven als seus objectius polítics, que estaven convençuts que el que s'està criminalitzant són les seves idees i que apostaven per la negociació política per resoldre el plet català. El més explícit i directe davant el jutge, Josep Rull, que ha retret a Llarena que el relat judicial estigui escrit prèviament i les resolucions es filtrin amb antelació als mitjans de comunicació.
Tant Turull com els dirigents empresonats han coincidit en afirmar al Suprem que no renunciaven als seus objectius polítics i que estaven convençuts que se'ls processava per les seves idees
El jutge ja no sustenta la planificació del procés d'independència en el document Enfocats que va ser trobat a l'ordinador del número dos de Junqueras a la vicepresidència, Josep Maria Jové. Ara fa referències reiterades al Llibre Blanc de la Transició Nacional que va publicar el Consell Assessor per a la Transició Nacional presidit per Carles Viver i Pi-Sunyer, que està sent investigat també per l'1-O pel jutjat d'instrucció número 13. Llarena vincula així les dues investigacions i s'aferra a la oficialitat que en el seu dia se li va donar al Llibre Blanc.
Jordi Turull, aquest migdia abans de tornar al Suprem Foto: ACN
El rebuig als dictàmens del Suprem han arribat des de Finlàndia -Puigdemont va titllar de "vergonya" el comportament "antidemocràtic de l'Estat- i també des de la seu d'ERC, despullada dels seus líders. Pere Aragonès, que prendrà les regnes del partit per l'absència forçosa de Junqueras i Rovira, ha recordat a la judicatura espanyola que el sobiranisme continuarà "sumant voluntats per la proposta republicana". "Ho han intentat sempre i no han pogut mai", ha reblat Aragonès per afermar les conviccions.
Sense ple d'investidura, però amb missatge polític
Les imatges que tanquen aquest divendres amb milers de persones manifestant-se arreu de Catalunya recullen el nou episodi de contestació des del carrer. De fet, no s'han deixat de fer mobilitzacions des de que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó el 16 d'octubre, però avui s'han reactivat amb més força i amb una creixent indignació. La crida ha vingut de la mà de l'ANC i d'Òmnium, però també dels Comitès de Defensa de la República (CDR), en un context en què els diferents actors intenten coordinar una estratègia de resposta conjunta contra la repressió.
L'agitació al carrer -aquest divendres fins i tot hi ha hagut càrregues a Barcelona i s'ha tallat la frontera a Puigcerdà- conviu amb la impossibilitat de formar Govern
L'agitació al carrer -aquest divendres fins i tot s'ha tallat la frontera a Puigcerdà i s'han registrat incidents entre manifestants i els Mossos- conviu amb la impossibilitat de formar Govern. Difícilment n'hi haurà a curt termini. Si bé dimecres a primera hora s'albirava un calendari per fer una investidura durant la Setmana Santa que permetés forjar un executiu just després, l'acció del Suprem esmicola aquest esquema i retorna el procés català a la indignació, el desconcert i la mobilització social. El president del Parlament, Roger Torrent, manté el ple d'aquest dissabte però no és clar que se celebri la votació d'investidura i els partits estudien una expressió de protesta als empresonaments. Hi haurà almenys una declaració de Torrent des de l'auditori de la cambra.
L'horitzó electoral torna a obrir-se pas quan tot just fa tres mesos del 21-D. Si es pren com a referència el ple d'investidura fallit de Turull, les noves eleccions es situarien en el calendari cap al 15 de juliol amb tota una generació de dirigents independentistes a la presó, l'exili o suspesos.
La número dos d'ERC, Marta Rovira, aquest dijous al Parlament Foto: Adrià Costa