La febre d'or dels micropisos a Barcelona: 2.000 euros de lloguer per 35 metres quadrats

Els barcelonins estan disposats a pagar un lloguer entre 600 i 800 euros mensuals, però la realitat del mercat immobiliari és molt diferent. Un dels segments que s'allunya més de les possibilitats dels llogaters és el dels micropisos i habitacions de relloguer, que s'han convertit en una autèntica febre d'or per als seus propietaris. Un pis de 35 metres quadrats a la Barceloneta pot pujar a 2.000 euros. Aquest cas té tots els números de ser un pis turístic encobert i de tenir una finalitat merament especulativa, però hi ha molts altres habitatges destinats a veïns també a preus desorbitats.

Als portals d'Internet com Habitaclia o Idealista es reprodueixen desenes d'ofertes d'habitatges de dimensions molt reduïdes, amb preus per sobre dels 1.000 euros mensuals. Fins i tot les habitacions poden arribar a aquests imports: es pot trobar un pis de 34 metres quadrats al Raval per 1.400 euros, un altre de 39 m² per 1.800 euros al carrer Sant Pere Mitjà del Casc Antic, un de 40 m² per 1.650 euros al Born i una habitació per 1.300 euros al carrer Sepúlveda, a l'Eixample. La immobiliària assegura, pel que fa al del Casc Antic, que es sol llogar per dies, però al web municipal on consultar els pisos turístics amb llicència no hi apareix.

La Barceloneta és un dels barris on es poden trobar més ofertes de micropisos a preus desproporcionats. Molts d'aquests habitatges han estat històricament residències de classes populars, els anomenats "quarts de casa". Ara es reformen –compten amb prestacions de luxe, vistes al mar i terrasses- i s'utilitzen com a apartaments turístics encoberts. Els veïns que intenten trobar un lloguer assequible ni intentaran arrendar un d'aquests immobles, però la seva mera existència redueixen l'oferta que és accessible per a la majoria.

Apartaments de luxe a la Barceloneta amb vistes al mar

En qualsevol cercador de pisos de lloguer es pot ratificar fàcilment aquest fenomen. Es pot llogar un habitatge a la Barceloneta de 35 metres quadrats per 2.000 euros al mes. El loft compta amb una terrassa compartida, calefacció, aire condicionat i estris per instal·lar-se directament a viure, però no es fan visites prèvies.

En aquest cas no es pot comprovar si té llicència turística en el web de l'Ajuntament per fer-ho perquè no apareix l'adreça exacta a l'anunci del pis, però a la immobiliària admeten que, si el propietari posa aquestes condicions, és perquè se sol llogar "per dies". Al Born també hi ha un apartament d'una habitació per 2.700 euros, però aquí es paga la terrassa pròpia: el pis té 45 metres quadrats i la terrassa, 40.
 
Es pot trobar també un apartament a la Barceloneta de 28 metres quadrats per 1.300 euros al mes. L'anunci de la plataforma especifica que el domicili no es pot llogar més d'onze mesos i, durant juliol i agost, el preu és més elevat. Segons la immobiliària, molts dels propietaris que posen aquestes condicions solen arrendar els pisos a estudiants en els mesos lectius i, quan aquests a l'estiu abandonen l'habitatge, aprofiten per llogar-lo a turistes. Així es converteixen en apartaments turístics il·legals.

Micropisos per a veïns també a preus desorbitats

No només s'encareixen els habitatges destinats a ser llogats per dies, sinó també els pisos que s'arrenden per estades més llargues i a veïns. En el barri del Gòtic, per exemple, un pis de 33 metres quadrats –que s'ha de llogar mínim per tres mesos- costa 1.300 euros. L'apartament compta amb una habitació, un bany i no té plaça d'aparcament. Al carrer Hospital, la zona "emergent i prometedora" del Raval, es pot trobar un apartament de 45 metres quadrats amb un dormitori per 1.250 euros, segons s'especifica a la descripció del pis. Per entrar, cal aportar un dipòsit i un mes de quota a l'agència (més el 21% d'IVA).

Un pis de 33 metres quadrats que s'ha de llogar mínim tres mesos al Gòtic costa 1.300 euros al mes

En les mateixes plataformes on es publiquen anuncis de cases en venda o lloguer, també s'ofereixen habitacions rellogades. Es podia arrendar pel Mobile World Congress (MWC), que es va celebrar no fa ni un mes, una habitació al barri de la Sagrera per 50 euros la nit –1.500 euros al mes-, però no consta com a habitatge turístic en el web de l'Ajuntament per consultar els que tenen llicència. També es poden trobar habitacions que s'ofereixen durant tot l'any. Es pot llogar una cambra al barri del Gòtic per 1.000 euros al mes o 320 euros a la setmana. Són residències senzilles i compten amb les prestacions més elementals.

Un dels portals més utilitzats per rellogar habitacions és Airbnb. NacióDigital ha parlat amb una noia que va decidir arrendar una de les cambres del seu pis del centre de Barcelona i assegura que va guanyar 1.000 euros al mes. A aquests diners, però, se li ha de restar els que destinava a una dona de la neteja que rentava l'habitació després de cada sortida i la deixava preparada per la propera entrada. Explica que rebre els clients i quadrar els lloguers requereix feina, i recorda que hi ha gent que es dedica professionalment a gestionar aquestes transaccions.
 
Els pisos petits són "proporcionalment molt més cars"

Les creixents dificultats per accedir a un habitatge han evidenciat que manquen estudis per analitzar el fenomen, i ha motivat la creació de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona. Segons el seu informe del 2017, el preu mitjà de lloguer ha pujat en els darrers tres anys un 28,7% a la capital catalana i un 24,30% a l'àrea metropolitana, amb un increment interanual entre 2014 i 2017 del 8,8% i del 7,5%, respectivament. Amb l'anàlisi de l'oferta es constata que els pisos petits són "proporcionalment molt més cars" que els que tenen més de 90 metres quadrats, segons detalla la directora de l'observatori, Anna Vergés.

Segons el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, el 26,85% de barcelonins viuen sols, i que aquest percentatge ha anat en augment en els darrers anys. Així, sosté que el principal motiu que explica l'augment de preu en pisos petits és la disparitat entre l'oferta, que n'hi ha poca, i la demanda, que és molt elevada. En la seva opinió, la solució implica incrementar l'obra pública, que hi hagi més promocions privades que puguin oferir lloguer assequible i regular els preus del lloguer. "S'ha de domesticar el mercat", defensa.

El regidor d'Habitatge defensa que "s'ha de domesticar el mercat"

L'altre fenomen que preocupa a Vergés és el lloguer d'habitacions en pisos compartits, que en la majoria de casos no queda registrat. Per aquest motiu, l'observatori es proposa realitzar un estudi de l'oferta d'aquesta modalitat d'arrendament que vol tenir enllestit abans de l'estiu. En tot cas, han constatat que molts pisos amb preus desorbitats es passen molt de temps sense ser llogats. "Hi ha gran volum d'oferta a preus molt elevats, però en veritat no es col·loquen", adverteix. Ho corrobora Montaner, que ha recordat que l'Ajuntament ja prepara una regulació pròpia de les habitacions de lloguer per a turistes a partir del reglament turístic de la Generalitat.

El Sindicat de Llogaters apunta a la "bombolla especulativa"

En opinió del portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, "el boom de l'economia submergida dels relloguers és conseqüència directa de la bombolla especulativa" i la disparitat entre els preus de l'habitatge i l'adquisitiu dels veïns. Ressalta que prop del 50% de barcelonins destinen més del 40% dels ingressos familiars a pagar lloguers, i que "la gent es veu obligada a rellogar habitacions per poder pagar uns lloguers totalment desajustats en relació als ingressos".

Admet que no tenen dades objectives perquè és economia submergida, però afirma que el fenomen dels pisos compartits va a l'alça a jutjar per la gent que contacta amb el sindicat.