23
de març
del
2018
Actualitzat
el
24
de març
a les
15:31h
La interlocutòria en la qual el jutge Pablo Llarena processa tretze dirigents independentistes per rebel·lió és, en essència, un repàs exhaustiu -i polític- de tot el que ha passat a Catalunya al llarg dels últims cinc anys. Arrenca amb el pacte d'estabilitat que van signar Artur Mas i Oriol Junqueras a finals del 2012, repassa totes les grans decisions parlamentàries en clau sobiranista, posa el focus en el paper de les entitats -Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- i recull tots els esdeveniments que van portar cap al referèndum i la declaració d'independència.
1. Si hi ha Govern, hi ha perill
Ha acabat el procés, segons Llarena? La resposta és rellevant, perquè indica el motiu que hi ha darrere del processament per rebel·lió. El jutge del Suprem, a qui en un principi es dibuixava com un moderat al costat de Carmen Lamela, la magistrada de l'Audiència Nacional que va enviar mig Govern a la presó el 2 de novembre, manté que el rumb independentista segueix "latent", i assegura que es troba "pendent de represa" en el moment en què els vencedors de les eleccions del 21-D tornin al poder. El magistrat, com en altres textos, no s'estalvia valoracions polítiques.
Ho demostra aquesta frase, a la pàgina 52: "Aquest procés fa front a un atac a l'Estat constitucional que, amb la voluntat d'imposar un canvi en la forma de govern per a Catalunya i de la resta del país, integra una gravetat i una persistència inusitada i sense comparació en cap democràcia del nostre entorn". I aquest atac, diu, "pot estar en desenvolupament" malgrat que ara estigui larvat per la manca d'executiu i la incapacitat dels partits independentistes d'investir un nou president.
"En l'eventualitat que la independència no fos consentida per l'Estat, atès que la suspensió de l'autogovern [l'aplicació del 155] no podria tenir caràcter indefinit i molt menys definitiu, la secessió s'aconseguiria reprenent la desobediència permanent al marc constitucional i legal i mantenint una mobilització ciutadana que acabaria per forçar l'Estat a reconèixer la nova república", manté el jutge. Es refereix a una sèrie de passatges del Llibre Blanc de la Transició Nacional, en els quals s'analitzaven tots els escenaris -també el de xoc amb Espanya- a l'hora de construir el nou estat català. No es refereix, en canvi, a l'informe Enfocats, on apareixien detalls sobre el futur del procés.
2. La "violència" sobiranista
Llarena fa un relat molt dur de les concentracions ciutadanes generades per les detencions i escorcolls del 20 de setembre a la seu del departament d'Economia. "Els fets relatats reflecteixen totes les exigències que s'han identificat per a una manera d'actuar violent", recalca. "De cap manera pot entendre's que l'encerclament tingués un contingut exclusivament intimidatori, perquè si la intimidació suposa una lesió de la capacitat de decisió del subjecte passiu, els fets exposats van determinar l'efecte inherent a la violència, això és, una real restricció de la capacitat d'actuació com a conseqüència de l'ús de la força, tal i com passaria en el cas d'una presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire", insisteix la interlocutòria del Suprem.
Existia un risc, segons el magistrat, que els fets del 20 de setembre podien haver derivat en un "risc de mobilitzacions futures" que desemboquessin en una "violència instrumentalitzada" per aconseguir la independència. "És evident que el que va passar [el 20-S], encara que no fos el reflex d'una violència que fos ideada des del principi com un instrument per a la consecució de la independència (el qual aquesta resolució no existeix), es va permetre que tots els involucrats en el procés es representessin el risc que futures mobilitzacions poguessin esclatar amb episodis de forta lesivitat i dany en el grup social", insisteix la interlocutòria, que vincula això amb l'1-O.
Com ho fa? "Després d'haver assajat" mobilitzacions massives, després d'anys d'haver "impulsat" el desig de la independència "sabent que era constitucionalment impossible", l'objectiu de tot plegat era "impulsar una massa ciutadana" que "desbordés per la força" qualsevol intenció de contenció que vingués de l'Estat per impedir la votació. "Tal i com finalment va passar", interpreta el jutge. "Els principals responsables d'aquests fets sempre van haver de representar-se que el procés acabaria recorrent a la utilització instrumental de la força", ressalta Llarena, segons el qual el sobiranisme esperava que l'estat de dret es "rendís" a la "determinació violenta".
3. De les "agressions" a la República
Llarena destina una frase a parlar de les càrregues policials i cinc pàgines a detallar les "agressions" i "actes de violència" que els ciutadans que van anar a votar van promoure contra els cossos i forces de seguretat de l'Estat. "Com a conseqüència de la mobilització, un nombre important de ciutadans van fer front a la tasca dels policies, la qual cosa -a més de les lesions patides per diversos ciutadans fruit de l'ús de la força policial- es va materialitzar en nombrosos actes de violència", indica el text.
La interlocutòria aporta una vintena de de casos -llançament de pedres, presumptes cosses, hipotètics cops de clau- en els quals els agents desplegats al territori català haurien estat agredits. "La intencionalitat de les revoltes es mostra també en les nombroses mobilitzacions que, després de l'1-O, es van continuar impulsant per a l'exigència del reconeixement de la república catalana. La qual cosa ve a coincidir amb proclamacions -cada vegada més freqüents i explícites- que no projecten la defensa democràtica d'una aspiració política", recalca la interloctuòria.
Aquestes "proclamacions" i presumptes "revoltes" reflecteixen, a parer del jutge, "la defensa democràtica d'una aspiració política, sinó la voluntat de satisfer els anhels d'independència en qualsevol tràngol i, fonamentalment, persistint en els comportaments criminals que es jutgen". Un atac, diu, que pot estar "en desenvolupament". El jutge també insisteix que els canvis en la cúpula del procés -ja sigui al Govern i a les entitats- no han fet variar el rumb.
4. El paper dels Mossos
Llarena relata la reunió que van mantenir el 28 de setembre els màxims responsables dels Mossos d'Esquadra amb Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i Joaquim Forn, conseller d'Interior. "Van informar els membres del Govern que, si bé havia imperat fins aquell moment un pacte tàcit de no violència, la gran quantitat de col·lectius mobilitzats en aquelles dates feien preveure una ruptura respecte a situacions passades i una escalada de violència amb brots importants d'enfrontament, per la qual cosa el que aportavaseguretat era eludir la votació de l'1-O", sosté el jutge.
En la pàgina 33, Llarena sosté que els responsables dels Mossos han declarat que el Govern va deixar clar a la policia que el referèndum es faria "a pesar de tot". "En aquesta cruïlla per la cos, la seva decisió va ser vetllar pel compliment de la decisió judicial i garantir el tancament dels centres de votació", diu el magistrat. Ara bé: l'operatiu, es consigna en la interlocutòria, estava orientat a "boicotejar el compliment de l'ordre judicial per inacció". "Les pautes d'actuació eren plenament dilatòries i tolerants amb la votació", resumeix el document.
"Els agents que acudien a cada centre de votació informaven (revelaven) que el dia 1 d'octubre acudiria a cada centre una parella policial i que procedirien a tancar-lo si no ho impedia una aglomeració de persones que comprometés l'ordre públic. I informaven que comprovarien l'acatament de l'ordre a les sis del matí", considera el text, que també consigna que Forn, empresonat, va acudir a votar en el referèndum.
5. El rol de les entitats
A partir de la pàgina 37, el jutge s'endinsa en el paper de l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) en tot el procés. La interloctutòria fa referència a un pacte -març del 2015- al qual van arribar els partits sobiranistes i les entitats per a un full de ruta que ja contemplava la celebració de les eleccions plebiscitàries del mateix any. "Tots els signants es comprometien a abordar un procés de transició nacional que portaria a la proclamació de la república catalana en el termini dels divuit mesos següents", recorda el text de Llarena.
Els fulls de ruta aprovats per l'Assemblea, algun dels quals es detallava l'escenari de xoc amb l'Estat, també apareixen en el document. "Les associacions civils sobiranistes van assumir la responsabilitat d'impulsar la major acceptació social de les iniciatives secessionistes, així com afavorir a creença pública que la proclamació de la república era perfectament viable", manté el text. Es buscava, segons Llarena, una "intensa mobilització ciutadana que afavorís que l'Estat acabés acceptant la independència de Catalunya, davant les vies que es van desplegar.
En el text apareixen bona part de les mobilitzacions dels últims anys, també les que es van produir davant seus judicials en dies de declaracions de dirigents per causes relacionades amb el procés. La més greu, segons el criteri del jutge, és la del 20 de setembre. Uns fets que li serveixen per justificar la "violència" i, de retruc, posar les bases per acusa de rebel·lió tretze dirigents sobiranistes polítics i civils. Inclosos Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural.
1. Si hi ha Govern, hi ha perill
Ha acabat el procés, segons Llarena? La resposta és rellevant, perquè indica el motiu que hi ha darrere del processament per rebel·lió. El jutge del Suprem, a qui en un principi es dibuixava com un moderat al costat de Carmen Lamela, la magistrada de l'Audiència Nacional que va enviar mig Govern a la presó el 2 de novembre, manté que el rumb independentista segueix "latent", i assegura que es troba "pendent de represa" en el moment en què els vencedors de les eleccions del 21-D tornin al poder. El magistrat, com en altres textos, no s'estalvia valoracions polítiques.
El procés, segons Llarena, "integra una gravetat i una persistència inusitada i sense comparació en cap democràcia del nostre entorn"
Ho demostra aquesta frase, a la pàgina 52: "Aquest procés fa front a un atac a l'Estat constitucional que, amb la voluntat d'imposar un canvi en la forma de govern per a Catalunya i de la resta del país, integra una gravetat i una persistència inusitada i sense comparació en cap democràcia del nostre entorn". I aquest atac, diu, "pot estar en desenvolupament" malgrat que ara estigui larvat per la manca d'executiu i la incapacitat dels partits independentistes d'investir un nou president.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras dirigint-se a la primera reunió del Govern després de la presa de posessió dels consellers (14 de gener del 2016). Foto: Adrià Costa
"En l'eventualitat que la independència no fos consentida per l'Estat, atès que la suspensió de l'autogovern [l'aplicació del 155] no podria tenir caràcter indefinit i molt menys definitiu, la secessió s'aconseguiria reprenent la desobediència permanent al marc constitucional i legal i mantenint una mobilització ciutadana que acabaria per forçar l'Estat a reconèixer la nova república", manté el jutge. Es refereix a una sèrie de passatges del Llibre Blanc de la Transició Nacional, en els quals s'analitzaven tots els escenaris -també el de xoc amb Espanya- a l'hora de construir el nou estat català. No es refereix, en canvi, a l'informe Enfocats, on apareixien detalls sobre el futur del procés.
2. La "violència" sobiranista
Llarena fa un relat molt dur de les concentracions ciutadanes generades per les detencions i escorcolls del 20 de setembre a la seu del departament d'Economia. "Els fets relatats reflecteixen totes les exigències que s'han identificat per a una manera d'actuar violent", recalca. "De cap manera pot entendre's que l'encerclament tingués un contingut exclusivament intimidatori, perquè si la intimidació suposa una lesió de la capacitat de decisió del subjecte passiu, els fets exposats van determinar l'efecte inherent a la violència, això és, una real restricció de la capacitat d'actuació com a conseqüència de l'ús de la força, tal i com passaria en el cas d'una presa d'ostatges mitjançant trets a l'aire", insisteix la interlocutòria del Suprem.
Existia un risc, segons el magistrat, que els fets del 20 de setembre podien haver derivat en un "risc de mobilitzacions futures" que desemboquessin en una "violència instrumentalitzada" per aconseguir la independència. "És evident que el que va passar [el 20-S], encara que no fos el reflex d'una violència que fos ideada des del principi com un instrument per a la consecució de la independència (el qual aquesta resolució no existeix), es va permetre que tots els involucrats en el procés es representessin el risc que futures mobilitzacions poguessin esclatar amb episodis de forta lesivitat i dany en el grup social", insisteix la interlocutòria, que vincula això amb l'1-O.
"Els principals responsables d'aquests fets sempre van haver de representar-se que el procés acabaria recorrent a la utilització instrumental de la força", diu el jutge
Com ho fa? "Després d'haver assajat" mobilitzacions massives, després d'anys d'haver "impulsat" el desig de la independència "sabent que era constitucionalment impossible", l'objectiu de tot plegat era "impulsar una massa ciutadana" que "desbordés per la força" qualsevol intenció de contenció que vingués de l'Estat per impedir la votació. "Tal i com finalment va passar", interpreta el jutge. "Els principals responsables d'aquests fets sempre van haver de representar-se que el procés acabaria recorrent a la utilització instrumental de la força", ressalta Llarena, segons el qual el sobiranisme esperava que l'estat de dret es "rendís" a la "determinació violenta".
3. De les "agressions" a la República
Llarena destina una frase a parlar de les càrregues policials i cinc pàgines a detallar les "agressions" i "actes de violència" que els ciutadans que van anar a votar van promoure contra els cossos i forces de seguretat de l'Estat. "Com a conseqüència de la mobilització, un nombre important de ciutadans van fer front a la tasca dels policies, la qual cosa -a més de les lesions patides per diversos ciutadans fruit de l'ús de la força policial- es va materialitzar en nombrosos actes de violència", indica el text.
La interlocutòria aporta una vintena de de casos -llançament de pedres, presumptes cosses, hipotètics cops de clau- en els quals els agents desplegats al territori català haurien estat agredits. "La intencionalitat de les revoltes es mostra també en les nombroses mobilitzacions que, després de l'1-O, es van continuar impulsant per a l'exigència del reconeixement de la república catalana. La qual cosa ve a coincidir amb proclamacions -cada vegada més freqüents i explícites- que no projecten la defensa democràtica d'una aspiració política", recalca la interloctuòria.
La Guàrdia Civil desallotjant el pavelló de Sant Julià de Ramis, a Girona Foto: Carles Palacios
Aquestes "proclamacions" i presumptes "revoltes" reflecteixen, a parer del jutge, "la defensa democràtica d'una aspiració política, sinó la voluntat de satisfer els anhels d'independència en qualsevol tràngol i, fonamentalment, persistint en els comportaments criminals que es jutgen". Un atac, diu, que pot estar "en desenvolupament". El jutge també insisteix que els canvis en la cúpula del procés -ja sigui al Govern i a les entitats- no han fet variar el rumb.
4. El paper dels Mossos
Llarena relata la reunió que van mantenir el 28 de setembre els màxims responsables dels Mossos d'Esquadra amb Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i Joaquim Forn, conseller d'Interior. "Van informar els membres del Govern que, si bé havia imperat fins aquell moment un pacte tàcit de no violència, la gran quantitat de col·lectius mobilitzats en aquelles dates feien preveure una ruptura respecte a situacions passades i una escalada de violència amb brots importants d'enfrontament, per la qual cosa el que aportavaseguretat era eludir la votació de l'1-O", sosté el jutge.
"Les pautes d'actuació eren plenament dilatòries i tolerants amb la votació", assenyala el jutge sobre els Mossos d'Esquadra
En la pàgina 33, Llarena sosté que els responsables dels Mossos han declarat que el Govern va deixar clar a la policia que el referèndum es faria "a pesar de tot". "En aquesta cruïlla per la cos, la seva decisió va ser vetllar pel compliment de la decisió judicial i garantir el tancament dels centres de votació", diu el magistrat. Ara bé: l'operatiu, es consigna en la interlocutòria, estava orientat a "boicotejar el compliment de l'ordre judicial per inacció". "Les pautes d'actuació eren plenament dilatòries i tolerants amb la votació", resumeix el document.
"Els agents que acudien a cada centre de votació informaven (revelaven) que el dia 1 d'octubre acudiria a cada centre una parella policial i que procedirien a tancar-lo si no ho impedia una aglomeració de persones que comprometés l'ordre públic. I informaven que comprovarien l'acatament de l'ordre a les sis del matí", considera el text, que també consigna que Forn, empresonat, va acudir a votar en el referèndum.
5. El rol de les entitats
A partir de la pàgina 37, el jutge s'endinsa en el paper de l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) en tot el procés. La interloctutòria fa referència a un pacte -març del 2015- al qual van arribar els partits sobiranistes i les entitats per a un full de ruta que ja contemplava la celebració de les eleccions plebiscitàries del mateix any. "Tots els signants es comprometien a abordar un procés de transició nacional que portaria a la proclamació de la república catalana en el termini dels divuit mesos següents", recorda el text de Llarena.
"Les associacions civils sobiranistes van assumir la responsabilitat d'impulsar la major acceptació social de les iniciatives secessionistes", destaca Llarena sobre l'ANC i Òmnium Cultural
Els fulls de ruta aprovats per l'Assemblea, algun dels quals es detallava l'escenari de xoc amb l'Estat, també apareixen en el document. "Les associacions civils sobiranistes van assumir la responsabilitat d'impulsar la major acceptació social de les iniciatives secessionistes, així com afavorir a creença pública que la proclamació de la república era perfectament viable", manté el text. Es buscava, segons Llarena, una "intensa mobilització ciutadana que afavorís que l'Estat acabés acceptant la independència de Catalunya, davant les vies que es van desplegar.
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, en una imatge d'arxiu Foto: Josep M Montaner
En el text apareixen bona part de les mobilitzacions dels últims anys, també les que es van produir davant seus judicials en dies de declaracions de dirigents per causes relacionades amb el procés. La més greu, segons el criteri del jutge, és la del 20 de setembre. Uns fets que li serveixen per justificar la "violència" i, de retruc, posar les bases per acusa de rebel·lió tretze dirigents sobiranistes polítics i civils. Inclosos Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural.
Acte de processament by naciodigital on Scribd