procés català

La Fiscalia demana presó per a Turull, Rull, Romeva, Forcadell i Bassa

El jutge del Tribunal Suprem comunicarà aquesta tarda si els torna a empresonar una vegada han estat processats per rebel·lió

per Aida Morales, Madrid, 23 de març de 2018 a les 13:24 |
Jordi Turull, aquest migdia abans de tornar al Suprem | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després que s'hagi conegut l'anunci del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de processar per rebel·lió 13 polítics i líders independentistes, la segona part la sessió judicial d'aquest divendres continua amb una notícia que segueix tensant el pols judicial en el marc de la causa contra l'independentisme. La Fiscalia ha demanat presó provisional incondicional, per al candidat a president de la Generalitat, Jordi Turull, els diputats Josep Rull i Raül Romeva, així com Dolors Bassa, Carme Forcadell i Marta Rovira, que aquest dijous van anunciar que deixaven la seva acta de diputades. La decisió està en mans del jutge Llarena, que després d'una pausa de dues hores, comunicarà si els envia a la presó.

Tots els processats han aprofitat per fer ús de l'última paraula. Els seus advocats han defensat davant del jutge que la seva situació no s'ha de confondre amb la de la número dos d'ERC, que no ha comparegut. Segons fonts de l'acusació popular presents a la sala, el més contundent ha estat l'exconseller Josep Rull, que ha retret al jutge que avanci les seves resolucions als mitjans de comunicació i li ha retret que tot estigui escrit, dues afirmacions que Llarena ha negat. 


Per altra banda, fonts judicials també han explicat que tots els processats han coincidit en afirmar que no renuncien als seus objectius polítics, que estan convençuts que el que s'està criminalitzant són les seves idees polítiques i que aposten per la negociació política per resoldre el conflicte amb Catalunya. En aquest punt, Turull ha basat la seva intervenció en el discurs que va pronunciar al Parlament, mentre que Forcadell ha parlat de forma molt breu i ha al·legat que sempre que l'han citat al Suprem, hi ha acudit. A més, l'expresidenta del Parlament ha recordat la seva renúncia a l'escó.

Segons oportunitat per a l'acusació

La Fiscalia i el partit ultradretà Vox han tingut una segona oportunitat per demanar al jutge que els privi de llibertat durant la vistilla d'aquest matí. El ministeri públic també ha demanat al jutge que activi una ordre de detenció internacional en contra dels set dirigents processats que estan fora del país (Carles Puigdemont, Marta Rovira, Anna Gabriel, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret). Vox també ha sol·licitat l'ingrés a la presó de tots els encausats que declaren aquest divendres al Suprem. Els motius que esgrimeix, i que també recull el jutge en la seva interlocutòria de processament, són el risc de fuga i la reiteració delictiva. 

De fet, tots sis ja havien declarat anteriorment davant de Llarena, qui ja va decretar el seu ingrés a la presó el passat 2 de novembre, tot i que posteriorment, el 4 de desembre, van quedar en llibertat sota fiança. En el cas de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, el jutge li va imposar una fiança de 60.000 euros que li va permetre esquivar la presó, mentre que l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell no va tenir tanta sort. Malgrat pagar 150.000 euros, va haver de passar una nit a Alcalá de Meco. Pel que fa a Rovira, però, aquest divendres s'ha donat a conèixer la seva decisió de marxar a l'exili i, per tant, no s'ha personat davant del jutge


La situació catalana, doncs, es complica, ja que el delicte de rebel·lió pel qual se'ls processa també comportarà, de facto, la suspensió del seu càrrec, segons permet l'article 384bis de la llei d'enjudiciament criminal. Aquesta estableix que, una vegada s'hagi emès l'auto de processament, els investigats que estiguin en presó provisional per rebel·lió quedaran "automàticament" suspesos del seu exercici públic "mentre duri la situació de presó". Aquest moviment afectaria de manera rellevant Turull, que veuria truncada una possible investidura en segona ronda, així com la resta de diputats processats per rebel·lió i sota presó.

Processats per rebel·lió

El Suprem també ha processat per rebel·lió 13 líders independentistes. El jutge del Tribunal Suprem ha fet pública ja la interlocutòria en la qual detalla que estan sent investigats per aquest delicte Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Jordi Turull, a més d'exconsellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La resta de processats per rebel·lió són Joaquim Forn, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Toni Comín, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i la mateixa Rovira. A Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret els imputa els delictes de malversació de diners públics i desobediència.

En el cas de Puigdemont, Junqueras i els set consellers processats per rebel·lió, Llarena hi suma els delictes de malversació. Als exmembres de la mesa del Parlament durant l'etapa de Forcadell els processa, a més, per un delicte de desobediència. Entre ells hi ha Lluis María Corominas (PDECat), Lluis Guinó (PDECat), Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet (PDECat), i Joan Josep Nuet (Catalunya en Comú). Per desobediència també estan acusades Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, i a Anna Gabriel, exportaveu dels anticapitalistes i que està exiliada a Ginebra.

A més dels delictes pels quals estan processats, el jutge també ha fixat una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d'euros que hauran de pagar de forma solidària pels 14 exmembres del Govern de Puigdemont. Aquesta quantitat es deriva dels 1,6 milions que Llarena considera que es van utilitzar per pagar el referèndum de l'1-O més les fiances imposades per assegurar les responsabilitats pecuniàries. A banda, el jutge apunta la possibilitat que les circumstàncies processals que ara s'inicien comportin "actuacions d'ocultació o fuga".

Finalment, el jutge Llarena no ha processat ni Artur Mas ni Marta Pascal ni Neus Lloveras.

L'origen del delicte

Per a Llarena, els fets pels quals es processen els líders independentistes es remunten al procés iniciat fa sis anys, dins d'un "concert entre partits polítics i entitats sobiranistes"  per avançar cap a al independència. Posa el punt d'inici d'aquest el 19 de desembre del 2012, quan el llavors candidat a la presidència Artur Mas va firmar l'Arcord per a la Transició Nacional i per Garantir la Estabilitat del Govern de Catalunya. Aquest acord va acabar amb el seu nomenament com a president. 

El Llibre Blanc de la Transició Nacional és, segons el jutge, el punt de partida i el full de ruta per avançar cap a la independència. Un llibre que contemplava "diferents procediments per a la creació d'un nou Estat". De forma paral·lela, Llarena considera que el Govern va treballar amb altres entitats sobiranistes -concretament l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència- per arribar a la finalitat secessionista. 

Ja el 2015, prossegueix, i malgrat els avisos "d'inconstitucionalitat" a les actuacions del Parlament, entre les quals la nul·litat dels decrets per a la celebració del referèndum, després del nomenament de Carles Puigdemont, el Govern va continuar en la mateixa línia, fins al punt que, el passat 1 d'octubre, diversos consellers van assumir la seva organització i responsabilitat. A més, el jutge també precisa que l'objectiu de l'operatiu dels Mossos d'Esquadra va ser el de "boicotejar el compliment de l'ordre judicial per inacció", amb un desplegament de 7.000 agents quan, en jornades electorals normals, aquests passen els 12.000.

Pel que fa al paper dels responsables d'Òmnium i l'ANC, va ser el "d'impulsar la major acceptació social de les iniciatives secessionistes", així com "afavorir la creença pública" que la declaració d'independència era "perfectament viable". D'aquesta manera, afirma en un extens auto de 69 pàgines, tenien la pretensió d'afavorir una "intensa mobilització ciutadana". 

Una estratègia encara "latent"

Llarena fixa la despesa de la realització del referèndum a un total d'1,6 milions d'euros, i assegura que l'estratègia independentista pot ser encara "latent", encara que es trobi puntualment minvada. D'aquesta manera, considera que, seguint la directriu del Llibre Blanc -on es recull l'estratègia desenvolupada pels partits-, hi ha un "disseny criminal" que encara pot seguir, malgrat l'aplicació de l'article 155. 

Així doncs, creu que aquest pot tornar-se a posar en marxa quan es recuperi el control de les competències autonòmiques, ja que així mateix ho contemplava en un dels seus supòsits el Llibre Blanc. En aquest cas, diu el jutge, s'indicava que la independència s'aconseguiria "tornant a la desobediència permanent del marc constitucional i legal, i mantenint la mobilització ciutadana, que acabaria forçant l'Estat a reconèixer la nova república". 

La mobilització al carrer, el motiu del delicte de rebel·lió de Sànchez i Cuixart

En paral·lel al "pla del Govern", Llarena també recorda que els fets del dia 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia van reflectir un "acte violent" contra l'actuació de les forces policials, on a banda de "destrossar vehicles" de policies, també es van "atacar béns personals". Així, no es pot entendre que la concentració tingués un caràcter "exclusivament intimidatori", diu, ja que l'ús de la força va ser similar a una situació o hi hagués "ostatges" i "trets a l'aire".
 

Acte de processament by naciodigital on Scribd



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació