Repressió, segona fase. La política catalana, segrestada des dels fets d'octubre per la maquinària judicial, és cada cop menys autònoma. El jutge Pablo Llarena ha afegit concreció a la causa general contra l'independentisme amb el processament dels principals dirigents sobiranistes: fins a 13 acusats per rebel·lió -amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Jordi Turull al capdavant- i la resta de dirigents, assenyalats per desobediència o malversació. Només Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras n'han quedat indemnes.
La decisió del magistrat del Tribunal Suprem, afegida al fet de no concedir la llibertat als polítics ja empresonats a Estremera i Soto del Real, i tornar a empresonar els citats aquest divendres a Madrid, arrasa amb la cúpula que ha conduït el procés sobiranista. Ho va pronosticar Soraya Sáenz de Santamaría en la campanya del 21-D, amb allò d'"escapçar" l'independentisme. Conscient d'un escenari tan lesiu, Marta Rovira ha emprès el camí de l'exili. Després d'acomiadar-se d'ERC en el consell nacional de dijous a la nit i de deixar l'acta de diputada, Rovira ha seguit el trajecte de Puigdemont, Anna Gabriel i la resta de consellers que ja van trobar refugi a Brussel·les.
L'adeu forçat de Rovira, afegit a l'empresonament de Junqueras, deixa ERC desemparada, sense les seves principals veus. Pere Aragonès, que ja ha pilotat les negociacions, serà el nou capità dels republicans, al partit i al Govern, si n'hi ha. Aquest dissabte s'hauria de celebrar la segona jornada del ple d'investidura. No hi poden haver més incògnites.
La investidura més melancòlica. En la prèvia de les compareixences al Suprem, el Parlament no va validar la investidura exprés de Jordi Turull, en una de les jornades més tristes de la cambra catalana, sintetitzada amb les cares llargues dels diputats sobiranistes. Les abstencions de la CUP -telegrafiades abans d'una sessió convocada sense que Junts per Catalunya i ERC s'haguessin garantit el suport dels anticapitalistes- van dinamitar la unitat d'acció de l'independentisme. La CUP tenia arguments per defensar el seu vot -Turull va exposar un programa més autonomista que republicà, condicionat com estava pel marcatge judicial- i el candidat va raonar que era moment de sumar més que de dividir per expulsar el 155. I així estem: ni la CUP pot assegurar com fer República, ni Junts per Catalunya i ERC troben la manera de formar Govern. Trobareu les claus en aquest anàlisi del nostre subdirector, Ferran Casas. La setmana deixa el sobiranisme en una cruïlla perillosa, amb l'escenari d'eleccions cada cop més factible.
El tramvia, aturat. En ambient enrarit, per les notícies procedents del Suprem, l'equip de govern d'Ada Colau ha decidit retirar la votació del projecte del tramvia, per evitar -ha dit- "baralles" en un dia que no pertoquen. De fet, l'alcaldessa de Barcelona ha acabat suspenent el ple sencer. Colau, que ha mantingut estira-i-arronses amb ERC en les últimes setmanes, no disposava dels suports suficients per superar la votació i aquest divendres ha entès que, frenant el debat, potser tindria més d'opcions de superar l'escull. El "no" dels republicans feia impossible validar la iniciativa de Colau, rebaixada respecte a les intencions inicials. A NacióDigital hem buscat veus autoritzades d'urbanistes i arquitectes per analitzar per què Barcelona no se'n surt amb el tramvia. En el reportatge de Jordi Bes també hi parla l'exalcalde Jordi Hereu, víctima política de la consulta de la Diagonal.
Vist i llegit
L'escàndol de l'ús fraudulent de dades personals gestada des de Cambridge Analytica -empresa responsable de la campanya de Donald Trump- i que esquitxa Facebook és la notícia de l'any en el periodisme tecnològic. I demostra fins a quin punt són vulnerables els usuaris de les xarxes socials i com de manipulables poden ser les conteses electorals. De ben segur tot aquest material serà objecte d'estudi en congressos i conferències de gurus que assisteixen atònits a cada nou descobriment. Per entendre l'abast de l'escàndol i la mecànica de Cambridge Analytica, val la pena llegir la confessió de Cristopher Wylie a The Guardian. Wylie, un jove canadenc autodidacte en el maneig de dades, ha sortit de l'anonimat per relatar l'estratègia de l'empresa en la qual treballava. Les seves afirmacions han posat llum a la penombra.
La frase de la setmana
"Continuem veient-nos capaços de lluitar". La frase de Juanan Morales, president de la Penya, il·lustra la determinació del Joventut de Badalona SAD per salvar l'entitat, que viu els seus pitjors moments, amb l'amenaça latent de la desaparició. Morales, exjugador de l'entitat en els anys daurats dels verd-i-negres, va entomar l'encàrrec dels accionistes del club, que aquest dijous van concedir un nou marge de maniobra al consell per evitar la liquidació. L'Ajuntament ha remat per ajudar la Penya, patrimoni de Badalona, però l'entitat necessita avals per començar a reconduir la situació. Al marge del complex estat de la tresoreria, la trajectòria de l'equip és erràtica. Cuer de la Lliga Endesa, l'escenari del descens esportiu és més que probable, amb el conseqüent impacte en les arques del club. Però no tot està perdut. Àlex Gozalbo, al diari Ara, recordava que "la flama de la Penya no s'apaga".
El nom propi
Cristina Cifuentes està contra les cordes. La presidenta de la Comunitat de Madrid -ho és gràcies a l'acord amb Ciutadans- encara no ha pogut respondre amb solvència la informació avançada per eldiario.es, segons la qual va obtenir el seu títol de màster en una universitat pública amb notes falsificades. Acorralada pels seus socis -Albert Rivera li ha demanat explicacions- i l'oposició -que ha forçat un ple a l'Assemblea de Madrid per escoltar la presidenta-, Cifuentes només compta amb la complicitat de la Universidad Rey Juan Carlos, contemporitzadora fins al moment, i del PP. Pablo Casado, portaveu del partit, li ha mostrat "respecte i confiança". Si es demostra que el currículum de Cifuentes està adulterat, el seu futur al capdavant de l'administració madrilenya és una incògnita. A Madrid la batalla electoral del 2019 serà crua.
Els imperdibles
La setmana es tanca agitada i els dies que venen es preveuen tant o més complexos. Si disposeu de temps, us recomano una exposició, amb un encapçalament que no pot ser més apropiat: Després de la fi del món. La mostra, amb aportacions de diversos artistes i comissariada per José Luis de Vicente, es pot veure al CCCB. Reflexiona sobre la situació del planeta i la transformació de la naturalesa per la intervenció humana, i dibuixa com podem arribar a la segona meitat del segle XXI. Una mirada llarga per pensar en l'herència que deixarem a les pròximes generacions. Si ho podem dir així, bon cap de setmana!
Joan Serra i Carné
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?