22
de març
del
2018
Actualitzat
a les
22:25h
La CUP ha fet valdre aquesta tarda la minoria de bloqueig que li dona l'exili dels encara diputats Carles Puigdemont i Toni Comín a Brussel·les per impedir que es fes efectiva a la primera la investidura de Jordi Turull com a president, que ha comparegut amb posat greu i un discurs on les perles èpiques no s'han imposat a la inconcreció republicana. Si el jutge Pablo Llarena no ordena aquest divendres la seva entrada a la presó i els dos diputats de l'exili renuncien a l'escó haurà d'esperar a dissabte per ser investit. S'haurà perdut, però, l'oportunitat del cop d'efecte reactiu davant la Justícia espanyola. En tot cas caldrà mirar amb lupa la interlocutòria del Suprem si obre la via per processar-lo i apartar-lo perquè de ganes de signar el decret nomenant-lo president Felip VI no en té cap. I fins que això no passi no s'aixecarà el 155 i no es podrà fer efectiu el govern.
Turull ha fet un discurs amb una primera part que tenia cor i intenció i una segona part gris i monòtona, molt condicionada en el to i l'ànim per la seva situació processal. Miquel Iceta ha comparat les seves intervencions amb les de Pujol i l'ha emmarcada en l'autonomisme, cosa que ha provocat que, en un intent de consumar el trencament del bloc republicà, hagi ofert acords. L'ambient era d'autèntic funeral independentista, més després d'haver forçat la màquina per convocar un ple que no tenia l'èxit assegurat. Aquestes són les cinc claus del discurs de Turull i el debat d'aquest dijous a la tarda al Parlament, que ha deixat clar fins a quin punt serà difícil el terme mig entre autonomisme i insurrecció:
1. Transició. Turull ha obert foc a la tribuna afirmant que ell ha de ser “la baula que relliga el passat amb els dies que vindran”. Es presentava, per tant com un president de transició, que ha de servir per sortir de l'atzucac del 155 i per a que la generació de polítics que s'ha cremat en el procés, començant per Puigdemont i Junqueras, deixi pas als que facin efectiva la República.
2. La República absent. El candidat ha evitat que el seu discurs fos rebut en termes de confrontació per part de l'Estat, i singularment pel seu poder judicial. Ha ofert diàleg i empatia a l'Estat, fins i tot en castellà, i ha recordat que la mà estesa que l'independentisme sempre ha tingut segueix. En aquesta línia, ha evitat qualsevol referència a la República, a l'Espai Lliure de Brussel·les que ha de liderar Puigdemont o al procés constituent que Junts per Catalunya i ERC han ofert a la CUP. Marta Rovira, que també passa divendres pel Suprem, ha evitat intervenir en nom del grup d'ERC i ho ha fet Sergi Sabrià, que hi ha posat empenta intentant aixecar l'ànim independentista. Més que a avalar Turull, però, s'ha dedicat a pressionar la CUP perquè obri una reflexió sobre el que es pot malbaratar.
3. L'estil Turull. El candidat de Junts per Catalunya és un diputat incisiu i explosiu. Ho saben els membres dels tripartits, que van haver d'aguantar la seva insistència, i els portaveus de l'oposició, als que solia repassar com a president del grup de Junts pel Sí en l'anterior legislatura. En la primera fase del seu discurs el to ha estat greu en record “dels que van avantposar el país a tot” i del fet que a ell “moltes veus” li demanaven assumir “risc zero” i no sotmetre's a la investidura. “Els qui em coneixen saben que sóc més del fer que del ser. I sóc de ser-hi a les verdes i a les madures. Les meves conviccions i la meva escala de valors són irrenunciables”, ha dit mostrant fermesa davant el que li ve.
Per ell ara és important poder mirar als ulls de les seves filles, “i córrer el risc de ser una víctima de la injustícia abans que desentendre'm del moment actual”. No hi havia més (i potser no calia) que la dignitat d'un moviment que sembla ara desorientat pel bloqueig al que ell mateix s'ha castigat després de l'octubre republicà i de tres mesos d'anades i vingudes.
4. La CUP diu no a Netflix. El candidat ha afirmat que ell ha comès errors, “i molts”, i que està disposat a “acceptar-los i corregir-los”. Que és partidari del treball en equip. Però no ha quedat gens clar què està disposat a fer per mantenir la CUP, que per ara anuncia formalment el seu pas a l'oposició, a aquest equip. Els anticapitalistes estaven molt molestos amb el discurs del candidat i amb el “nul” projecte polític de Junts per Catalunya i ERC per fer efectiva la República i incidir en la confrontació democràtica. No els val la “investidura Netflix” d'un mes de prova i després moció de confiança i són, ara per ara, els més partidaris d'anar a eleccions. Ho veuen tot perdut ("el discurs ha estat més antirepressiu, que respectem, que d'investidura") en aquesta legislatura i ho encaren, diuen, sense fissures internes.
5. Els socialistes es mouen. El discurs de Turull no ha mogut a la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, que l'ha volgut denigrar comparant-lo amb Puigdemont com al seu dia va comparar l'ara exiliat a Brussel·les amb Mas. La líder de Cs no passarà a la història per la seva flexibilitat. Quan l'independentisme parla aquests mesos d'ampliar majories davant l'encariment del sí de la CUP mira als comuns i als socialistes. Iceta ha recollit el guant i s'ha obert a pactes, sabedor que la seva actitud pot servir, en el millor dels casos, per desgastar el bloc republicà i poca cosa més.
Res a veure amb l'actitud del líder dels comuns, Xavier Domènech. Conscient com és que a ell sí que el poden buscar per pactes i que pot tenir joc en la legislatura ha estat molt més dur. El camí de l'autonomisme, si és que es recorre, necessitarà d'una autoesmena a la totalitat de Junts per Catalunya i ERC a més d'animar-los, en clau espanyola, a fer caure Rajoy. La unilateralitat no és als seus plans per fer caure el règim del 78. En aquesta legislatura no hi haurà, així ho ha decidit l'Estat, tercera via entre el mambo de la CUP i l'autonomisme vintage del PSC. Sigui amb Turull o amb algú altre.
Turull ha fet un discurs amb una primera part que tenia cor i intenció i una segona part gris i monòtona, molt condicionada en el to i l'ànim per la seva situació processal. Miquel Iceta ha comparat les seves intervencions amb les de Pujol i l'ha emmarcada en l'autonomisme, cosa que ha provocat que, en un intent de consumar el trencament del bloc republicà, hagi ofert acords. L'ambient era d'autèntic funeral independentista, més després d'haver forçat la màquina per convocar un ple que no tenia l'èxit assegurat. Aquestes són les cinc claus del discurs de Turull i el debat d'aquest dijous a la tarda al Parlament, que ha deixat clar fins a quin punt serà difícil el terme mig entre autonomisme i insurrecció:
1. Transició. Turull ha obert foc a la tribuna afirmant que ell ha de ser “la baula que relliga el passat amb els dies que vindran”. Es presentava, per tant com un president de transició, que ha de servir per sortir de l'atzucac del 155 i per a que la generació de polítics que s'ha cremat en el procés, començant per Puigdemont i Junqueras, deixi pas als que facin efectiva la República.
2. La República absent. El candidat ha evitat que el seu discurs fos rebut en termes de confrontació per part de l'Estat, i singularment pel seu poder judicial. Ha ofert diàleg i empatia a l'Estat, fins i tot en castellà, i ha recordat que la mà estesa que l'independentisme sempre ha tingut segueix. En aquesta línia, ha evitat qualsevol referència a la República, a l'Espai Lliure de Brussel·les que ha de liderar Puigdemont o al procés constituent que Junts per Catalunya i ERC han ofert a la CUP. Marta Rovira, que també passa divendres pel Suprem, ha evitat intervenir en nom del grup d'ERC i ho ha fet Sergi Sabrià, que hi ha posat empenta intentant aixecar l'ànim independentista. Més que a avalar Turull, però, s'ha dedicat a pressionar la CUP perquè obri una reflexió sobre el que es pot malbaratar.
3. L'estil Turull. El candidat de Junts per Catalunya és un diputat incisiu i explosiu. Ho saben els membres dels tripartits, que van haver d'aguantar la seva insistència, i els portaveus de l'oposició, als que solia repassar com a president del grup de Junts pel Sí en l'anterior legislatura. En la primera fase del seu discurs el to ha estat greu en record “dels que van avantposar el país a tot” i del fet que a ell “moltes veus” li demanaven assumir “risc zero” i no sotmetre's a la investidura. “Els qui em coneixen saben que sóc més del fer que del ser. I sóc de ser-hi a les verdes i a les madures. Les meves conviccions i la meva escala de valors són irrenunciables”, ha dit mostrant fermesa davant el que li ve.
Per ell ara és important poder mirar als ulls de les seves filles, “i córrer el risc de ser una víctima de la injustícia abans que desentendre'm del moment actual”. No hi havia més (i potser no calia) que la dignitat d'un moviment que sembla ara desorientat pel bloqueig al que ell mateix s'ha castigat després de l'octubre republicà i de tres mesos d'anades i vingudes.
4. La CUP diu no a Netflix. El candidat ha afirmat que ell ha comès errors, “i molts”, i que està disposat a “acceptar-los i corregir-los”. Que és partidari del treball en equip. Però no ha quedat gens clar què està disposat a fer per mantenir la CUP, que per ara anuncia formalment el seu pas a l'oposició, a aquest equip. Els anticapitalistes estaven molt molestos amb el discurs del candidat i amb el “nul” projecte polític de Junts per Catalunya i ERC per fer efectiva la República i incidir en la confrontació democràtica. No els val la “investidura Netflix” d'un mes de prova i després moció de confiança i són, ara per ara, els més partidaris d'anar a eleccions. Ho veuen tot perdut ("el discurs ha estat més antirepressiu, que respectem, que d'investidura") en aquesta legislatura i ho encaren, diuen, sense fissures internes.
Xavier Domènech, líder de Catalunya en Comú Podem, en el debat d'investidura Foto: Adrià Costa
5. Els socialistes es mouen. El discurs de Turull no ha mogut a la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, que l'ha volgut denigrar comparant-lo amb Puigdemont com al seu dia va comparar l'ara exiliat a Brussel·les amb Mas. La líder de Cs no passarà a la història per la seva flexibilitat. Quan l'independentisme parla aquests mesos d'ampliar majories davant l'encariment del sí de la CUP mira als comuns i als socialistes. Iceta ha recollit el guant i s'ha obert a pactes, sabedor que la seva actitud pot servir, en el millor dels casos, per desgastar el bloc republicà i poca cosa més.
Res a veure amb l'actitud del líder dels comuns, Xavier Domènech. Conscient com és que a ell sí que el poden buscar per pactes i que pot tenir joc en la legislatura ha estat molt més dur. El camí de l'autonomisme, si és que es recorre, necessitarà d'una autoesmena a la totalitat de Junts per Catalunya i ERC a més d'animar-los, en clau espanyola, a fer caure Rajoy. La unilateralitat no és als seus plans per fer caure el règim del 78. En aquesta legislatura no hi haurà, així ho ha decidit l'Estat, tercera via entre el mambo de la CUP i l'autonomisme vintage del PSC. Sigui amb Turull o amb algú altre.