La majoria hi és, el procés s'ha de repensar

Les renúncies, el to de final d'etapa de Turull, el trencament amb la CUP i la pressió de l'Estat que no afluixa obliguen a replantejar l'estratègia per no perdre l'actual suport. Avui també són notícia el tramvia, les pors de Carina Mejías, Adolfo Suárez i Guillem d'Efak

23 de març del 2018
Actualitzat a les 8:10h
El ple d'ahir marca un final d'etapa. Les renúncies a ERC, que se sumen als empresonaments que vindran avui o més endavant també a les files de Junts per Catalunya, i l'escenificació del trencament amb la CUP canvien les regles del joc del procés. L'independentisme es debat entre una investidura agònica (de Turull sense la CUP o del candidat que permeti el Tribunal Suprem també sense els anticapitalistes) i unes noves eleccions de resultat incert. La majoria independentista hi és, però en els propers mesos, i potser anys, caldrà gestionar-la diferent. Més en un context d'un Estat que ha demostrat fins a quin punt és implacable i que no està disposat a donar ni una mica d'oxigen a l'independentisme.

Sobre el ple d'ahir he escrit aquesta anàlisi que us ajudarà a digerir un debat que va ser trist i en què Jordi Turull, molt condicionat políticament i emocionalment per la seva situació penal, no va tenir el seu millor dia. Avui, ell i dos diputats més (Raül Romeva i Josep Rull) van al Suprem i també ho fan tres fins ahir diputades d'ERC: Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Aida Morales us explica com es desenvoluparà la jornada a Madrid i us l'explicarà també des d'allà. Us deixo també la crònica de Sara González, Roger Tugas i Oriol March. Llegiu també les opinions d'Esteve Plantada a "La veu de Nació" i de Jordi Creus.
 

El dia del tramvia. El ple de Barcelona debat avui si dona llum verda a dur el Trambesòs de Glòries fins a Verdaguer. Colau té el PSC a favor però ERC encara en contra, malgrat els intents d'última hora per convèncer Alfred Bosch, i la proposta està abocada al fracàs. Jordi Bes n'ha parlat amb parlat amb quatre urbanistes i arquitectes. Us ajudarà a formar-vos una opinió. 

Música per a un president. Dilluns hi tornem, no sé si amb president de la Generalitat electe o no. En tot cas ho farem amb música com cada setmana. Contesteu aquest correu per enviar els vostres suggeriments o envieu un correu a eldespertador@naciodigital.cat


Vist i llegit

ElDiario.es va publicar dimecres que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, del PP, havia aconseguit que la Universitat Rei Joan Carles li acredités de forma irregular haver cursat un màster. Ella i la universitat van contestar amb mentides a la publicació de la notícia. Ahir, el director del diari, Ignacio Escolar, llençava, sobre el tema, preguntes i comentaris que està bé tenir en compte. Les podeu llegir aquí.


 El passadís

Carina Mejías passa uns dies de nervis. La cap de Ciutadans a Barcelona està neguitosa per les especulacions sobre el seu futur. Tornarà a ser ella l'alcaldable del partit d'Albert Rivera? Se sap que Mejías i Inés Arrimadas no són molt amigues. De fet, la irrupció de la jove candidata va suposar que Mejías -que provenia de l'ala més conservadora del PP- perdés posicions. En alguna taula empresarial va córrer la brama que davant d'una Ada Colau que no connecta amb sectors econòmics, i amb un panorama polític molt fragmentat, Arrimadas seria una bona candidata. A aquesta especulació s'hi han apuntat sectors mediàtics afins a l'antiga Convergència i alguns dels defensors de Jordi Graupera. El cert, però, és que en l'executiva de Cs és un tema que no s'ha tractat. Les primàries del partit estan previstes per a la tardor, però Mejías no les té totes.  


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2014 moria a Madrid als 82 anys després d'anys de lluita contra l'alzheimer l'expresident del govern espanyol Adolfo Suárez. Amb el rei Joan Carles, Torcuato Fernández Miranda, Felipe González o Santiago Carrillo és un dels grans protagonistes de la Transició. Provinent del Movimiento, el partit únic franquista, va ser triat pel rei per presidir el govern que havia de passar de la dictadura a la democràcia sense que l'statu quo en sortís massa mal parat. Va convocar les eleccions de 1977 i les va guanyar amb la UCD, igual que les de 1979. La intensitat política d'aquells anys el va desgastar immensament i va acabar dimitint el 1981, a les portes del cop d'Estat del 23-F. Si teniu temps podeu atansar-vos al personatge amb aquest biòpic espanyol


 L'aniversari

El 23 de març de l'any 1930 naixia a Guinea Equatorial el cantant, escriptor i actor mallorquí Guillem d'Efak, una de les figures més singulars de la nostra cançó i que va combinar el blues i el jazz amb la cançó mallorquina. Va formar part de la Nova Cançó. D'Efak, fill d'un guàrdia civil i una guineana, va morir el 1995 a Palma. Aquí canta Febre.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi