El govern espanyol i els seus jutges volen deixar clar que no li val cap president que flirtegi amb superar el marc autonòmic i l'independentisme, en una maniobra protagonitzada pel president del Parlament, Roger Torrent, va optar ahir al vespre per desafiar i investir aquesta tarda Turull, que ha estat valent acceptant l'encàrrec dels seus companys. El fins ara conseller de la Presidència hauria de comparèixer divendres al Suprem com a president de la Generalitat i la justícia, pilar d'una democràcia cada cop més qüestionada a l'exterior, haurà de decidir si l'envia a la presó de nou o posa fil a l'agulla per apartar-lo. Es posarà davant el mirall per enfrontar-se als efectes de l'absència de diàleg polític i el menyspreu a la voluntat dels catalans. Avui al matí estarem pendents de si la Moncloa fa algun tipus de moviment per impedir el ple.
Les raons de la CUP. Tot plegat està només pendent dels quatre vots de la CUP, necessaris perquè Turull sigui investit a la primera, amb 68 vots, ja que ni Puigdemont ni Comín, que encara mantenen l'acta, poden votar. Els cupaires decidiran aquesta tarda, i rebran durant tot el dia una pressió que, lògicament, els empipa. Estaven disposats a votar Puigdemont a canvi de poca cosa i només per restituir el president legítim i desafiar l'Estat. Quan ell va decidir no tornar van encarir legítimament el preu i han avisat que no volen participar d'una lògica autonomista. Turull no és el seu candidat ideal, però no poden obviar que, com Puigdemont, ara incorpora un potent missatge de confrontació democràtica. Dissabte vaig escriure que el procés perdria sentit si la CUP se n'apartava. Ells han de ser hàbils i anar més enllà del seu confort ideològic, però Junts per Catalunya i ERC han d'esforçar-se per seguir-los tenint a la vora. Llegiu la crònica de Sara González i l'opinió que escriu a "La veu de Nació" Irene Ramentol.
Vist i llegit
La decisió de Jordi Sànchez per, en l'intent de sortir de la presó, renunciar a l'acta de diputat i donar pas a Jordi Turull, que vam avançar dimarts a NacióDigital, va fer-se sentir ahir a les columnes dels directors de la premsa de paper a Barcelona. Màrius Carol, a La Vanguardia, i Esther Vera, a l'Ara, feien vots per a una legislatura autonòmica, amb menys tensió i sense protagonisme de la CUP. "No té ni cap ni peus que Toni Comín i Carles Puigdemont no renunciïn als seus escons, el que impossibilita la investidura d'un candidat. A la CUP tot li sembla insuficient, i fan valer els seus solitaris quatre vots", deia el director del rotatiu del Grupo Godó a la seva columna. Al seu torn, Vera, afirmava al seu article que "per fer efectiva la investidura calen dues condicions: que el jutge no decideixi fer tornar Turull a la presó i que Puigdemont i Comín renunciïn a l’acta". "És el moment del realisme, de la perseverança i de fugir de l’autoengany", concloïa.
El passadís
Ahir va tornar la nostrada tradició del procés i els dies històrics. I això va obligar a reformular agendes polítiques. La CUP va suspendre a la tarda la conferència que tenia al Born CC per fixar posició davant la legislatura, el PDECat va suspendre el consell de vegueria de Barcelona i veurem què passa amb el consell nacional del partit de Marta Pascal de dissabte. Esquerra vol mantenir viu el seu debat intern (a "El despertador" de dimarts vaig afirmar que era escàs i no els va agradar massa): els republicans van desconvocar el seu consell nacional d'avui a la tarda i, uns minuts després, van comunicar als seus quadres que falsa alarma i que se celebraria. Lògicament, amb el ple convocat finalment a les cinc d'aquesta tarda, se suspendrà. Veurem quan el fixen de nou perquè de temes a l'ordre del dia en tindran. Sí que segueix en peu la reunió del secretariat de l'ANC el dissabte per triar els nous càrrecs a la direcció.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2006 l'organització armada ETA anunciava un alto el foc permanent després dels contactes mantinguts entre dirigents de l'esquerra abertzale i una delegació socialista amb Jesús Egiguren al capdavant. L'anomenat Procés de Loiola va fracassar per la negativa del govern espanyol a fer concessions polítiques i la desconfiança d'ETA, que després d'aquella darrera treva va reprendre els atemptats fins l'alto el foc definitiu de 2011, que l'ha dut a entrar en vies de dissolució. Podria anunciar-ho en breu, segons les darreres informacions.
L'aniversari
El 22 de març de l'any 1931 naixia a Barcelona l'empresari i economista Carlos Ferrer Salat, que va morir de forma sobtada a la mateixa ciutat el 1998 després de patir un atac de cor. Ferrer va ser president del Comitè Olímpic Espanyol i va tenir un paper actiu en la consecució i organització dels Jocs del 92. En l'associacionisme empresarial va ser president de Foment de Treball i de la CEOE. Els premis que entrega cada any la patronal catalana duen el seu nom. Políticament, va estar implicar en la UCD a Catalunya durant la transició. Per atansar-vos a la seva figura, podeu veure l'entrevista que, al programa Personatges de TVE a Catalunya, li va fer la gran Montserrat Roig.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi