Procés català

L'independentisme negocia celebrar demà dijous la investidura de Turull

JxCat i ERC preveien triar el conseller i diputat com a president la setmana vinent, però la decisió de Llarena condiciona tot el procés i el pot fer fracassar

per Sara González / Oriol March / Roger Tugas, 21 de març de 2018 a les 18:50 |
Jordi Turull, durant un ple del Parlament | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP negocien celebrar la investidura de Jordi Turull com a president de la Generalitat demà dijous, un dia abans que el diputat hagi d'anar a Madrid -amb més dirigents sobiranistes- per conèixer el seu futur judicial. Elsa Artadi, Albert Batet i Turull, tots ells de JxCat, s'han reunit aquesta tarda amb el president del Parlament, Roger Torrent, per avaluar el nou escenari.

Des del mes d'octubre, qualsevol decisió política transcendent que es pren a Catalunya no es pot materialitzar de manera automàtica, sinó que cal esperar a saber quin moviment fa el Tribunal Suprem. L'últim exemple ha arribat aquest dimecres, quan el magistrat Pablo Llarena ha decidit citar per divendres Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Marta Rovira, Carme Forcadell i Jordi Turull -tots ells diputats- per revisar si entren o no a presó i comunicar si estan processats -o no- per un delicte de rebel·lió. En el cas d'aquest últim dirigent, la citació és rellevant: era el nom triat com a presidenciable JxCat i ERC.


Aquests són els cinc escenaris que s'obren a partir d'ara i que l'independentisme pot avaluar, per actuar arran d'aquesta nova intervenció de la justícia en política:

1. Forçar una investidura exprés


Una de les opcions que hi ha sobre la taula és que se celebri un ple d'investidura demà dijous, un dia abans que els sis dirigents sobiranistes desfilin al Suprem. Ara mateix, és una possibilitat que no està descartada, tot i que obligaria a una ronda de contactes de forma immediata. Aquesta rapidesa té precedents: fa dos anys, Artur Mas va renunciar a la candidatura un dissabte i diumenge es va entronitzar Carles Puigdemont. La ronda de contactes amb els grups es va fer per telèfon i la votació es va dur a terme quan el termini automàtic per anar a noves eleccions s'acostava perillosament. En cas d'investidura exprés, Turull acudiria davant Llarena ungit pel Parlament com a nou president de la Generalitat.

2. Mantenir Turull


El conseller de la Presidència i diputat és el tercer candidat que proposen els dos partits independentistes amb més diputats. Primer va ser Puigdemont i després es va optar per Jordi Sànchez, que ha fet efectiva aquest dimecres la seva renúncia. Davant del nou embat del Suprem, una de les opcions que hi ha damunt la taula és seguir endavant amb l'opció de Turull i que es proposi el seu nom en la ronda de contactes que Roger Torrent, president del Parlament, impulsarà en els propers dies. Si finalment fos empresonat i, com a Sànchez, no se'l deixés assistir a un ple, l'independentisme podria forçar un pols a l'Estat negant-se a plantejar nous noms i allargant la situació actual, aprofitant que el cronòmetre, per ara, no corre.

3. Un candidat "net"

JxCat i ERC ja tenien previst activar un "pla D" un cop el Suprem inhabilités Turull i els altres investigats, com es temia que passés un cop es tanqués la fase d'instrucció i s'obrís judici oral. Malgrat tot, creien que això ocorreria la primavera del 2019, ja que el judici del procés s'havia declarat causa complexa i, amb això, s'allargaven un any els tràmits previs. L'independentisme, però, podria optar per buscar ja un candidat net i que, per tant, no pogués ser frenat pels tribunals espanyols. Havia sonat el nom d'Elsa Artadi, però la qüestió no s'havia abordat formalment i no tots els actors el veuen bé.

4. Investidura a distància

La mesa del Parlament va admetre dilluns a tràmit la reforma de la llei de presidència que va registrar JxCat per facilitar una investidura a distància. Era la via que inicialment preveia aquesta candidatura per ratificar Carles Puigdemont, tot i que després va quedar aparcada i es va optar per proposar noms alternatius, ja que es va entendre que aquesta reforma podia ser tombada pel Tribunal Constitucional (TC) i, amb això, la investidura seria nul·la. Tot i les crítiques que genera en l'oposició, l'independentisme podria decidir tirar pel dret, aprovar-la per la via ràpida i recuperar aquesta opció per retornar al "pla A": Puigdemont. Una opció que satisfaria més la CUP, pel component de desobediència que implica, tot i que podria ser impugnada.

5. Forçar eleccions

L'última opció passaria per, davant la situació de bloqueig de la justícia espanyola, anar a noves eleccions per ratificar la majoria independentista enfront la repressió de l'Estat. Caldria, però, mostrar unitat independentista, ja fos a nivell estratègic o de candidatura única, tot i que, si finalment Turull, Marta Rovira i altres dirigents són empresonats divendres, aquest sector pot concórrer als comicis amb forces migrades. A més a més, queda el dubte de qui ha de convocar les eleccions. El govern espanyol? O caldria forçar una investidura fallida d'un diputat net per fer córrer el rellotge i que fossin automàtiques al cap de dos mesos?
 

Jordi Turull i Eduard Pujol, aquest dimecres als passadissos del Parlament Foto: ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació