12
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
17:06h
El Tribunal Suprem ha condemnat Iñaki Urdangarin a sis anys de presó i l'Audiència de Palma l'ha citat demà dimecres per notificar-li la decisió sobre l'ingrés a presó. Des que, el febrer del 2017, l'Audiència el va condemnar, i ell va recórrer al Suprem, el marit de Cristina de Borbó ha pogut gaudir d'una estada en llibertat a Ginebra. "La justícia és igual per a tots", va pronunciar en estil majestàtic el rei Joan Carles I en el missatge nadalenc del 2011. Però el cert és que no s'aplica de la mateixa manera a tothom.
La realitat a Espanya ofereix nombrosos casos en què persones acusades de delictes molt greus i que han estat a l'escalf del poder són tractats de manera exquisida pels canals judicials. En molts casos, la lentitud del procés és esgotadora i fa pensar en si els responsables arribaran vius al judici. Un exemple recent és el del cas Palau, on Fèlix Millet i Jordi Montull van seure al banc dels acusats el març del 2017, quan l'esclat de l'afer és del juliol del 2009. Condemnat a presó, Millet no hi ha estat gaire temps. Veiem tan sols alguns exemples de com són tractats els més arrecerats amb el poder.
L'amic del rei: Manuel Prado
Manuel Prado y Colón de Carvajal va ser un diplomàtic i financer que va gestionar durant més de vint anys la fortuna de Joan Carles I. A l'escalf de la Zarzuela va ocupar càrrecs destacats, com la presidència d'Iberia i la direcció de l'Institut de Cooperació Iberoamericana. També va ser senador per designació reial a l'inici de la transició.
El desembre del 2002 va ser condemnat a dos anys de presó per apropiació indeguda en l'anomenat cas Wardbase, una peça derivada del cas Kio, que va agafar de ple un soci seu, Javier de la Rosa, i que va tenir més rèpliques judicials que una bomba de dispersió. En el cas de Prado, se l'acusava d'haver-se embutxacat 11 milions d'euros del Grup Torras, un afer de l'any 1992 i que s'havia anat arrossegant pels tribunals. La sentència de presó per part de l'Audiència Nacional va ser recorreguda. L'abril del 2004 va ingressar a presó. Però s'hi va estar poc temps. L'agost del 2005 va sortir en llibertat.
Els darrers anys de la seva vida van caure sobre ell més condemnes per apropiació indeguda, els anys 2007 i 2008, de quan va exercir com a vicepresident de la societat Grand Tibidabo. Però Prado va poder demostrar una salut delicada i en un dels judicis ja ni tan sols va haver de comparèixer. A la seva mort, el 2009, el diari ABC li va fer un perfil en què el mostrava com "un home lliurat a l'empresa".
José María Ruiz Mateos, de Rumasa a Rumasa
Molta gent no sabia qui era José María Ruuiz Mateos fins que el febrer del 1983 el govern socialista va decidir expropiar el seu hòlding empresarial, Rumasa, que estava en situació de fallida. Des d'aquell moment es va convertir en una de les figures més públiques (i pintoresques) d'Espanya, iniciant una batalla judicial per ser indemnitzat que va durar dècades. No va ser fins al 1997 que es va celebrar el judici a l'Audiència Nacional, en què va ser acusat d'evasió de divises, apropiació indeguda i frau fiscal. Se'l va absoldre de la majoria de delictes, tret d'aspectes menors que afectaven el pagament d'impostos. El Suprem, que va confirmar l'absolució, també va donar per bons els motius del govern per expropiar.
Un cop enterrat judicialment el cas Rumasa, Ruiz Mateos va tenir coratge per aixecar un nou imperi empresarial, anomenat Nueva Rumasa. Però altre cop, la justícia l'empaitaria. El 2005, va ser condemnat per l'Audiència de Madrid per aixecament de béns, però no va ingressar a la presó fins que dos anys més tard, el 2007, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència de tres anys de presó per frau comptable. Sorprenentment, una setmana més tard, va ser posat en llibertat. El motiu? El jutge va al·legar "raons humanitàries" i de "dignitat personal". Tenia 76 anys. Va morir el desembre del 2015 després de contraure una pneumònia. Els seus fills afronten un seguit de causes judicials per estafa.
Carlos Fabra, el símbol del PP valencià
Qui va ser durant molts anys president de la Diputació de Castelló i dirigent del PP valencià, Carlos Fabra, va ingressar a la presó d'Aranjuez després de ser considerat culpable per quatre delictes fiscals i per tràfic d'influències. Va ser condemnat a quatre anys de presó el desembre del 2013. El desembre del 2014, un any després, va ingressar a la presó. Però les primeres denúncies contra Fabra es van produir l'any 2003: onze anys!
Finalment, va haver d'ingressar a presó, després que li fallés l'últim recurs: una petició d'indult a l'executiu de Mariano Rajoy. Amb tota la pluja d'escàndols sobre el PP, el govern no es va atrevir a indultar un dels seus. Això sí, va poder triar la presó. I va optar per Aranjuez, a prop d'on viu part de la seva família. L'abril del 2016, se li va concedir el tercer grau: tan sols dormia a la presó de dilluns a dijous. Un any després, va aconseguir la llibertat provisional.
Isabel Pantoja, cantant per Marbella
El 21 de novembre del 2014, qui ingressava a la presó era la famosa cantant Isabel Pantoja. Pesava sobre ella la condemna de dos anys de presó per blanqueig de capitals, en un cas que també va afectar la seva exparella, Julián Muñoz, qui havia estat alcalde de Marbella. La condemna es va emetre l'abril del 2013. A Pantoja se li va concedir el tercer grau el desembre del 2015. L'artista va ser detinguda molt abans, el 2007, pel cas Macaya, un afer de corrupció a Marbella, però va poder evitar la presó gràcies a una fiança de 90.000 euros.
Josep Lluís Núñez, tercer grau als 37 dies
Va ser un dels casos més emblemàtics de persona condemnada que no ingressa a la presó. President del Barça entre 1978 i 2000, l'empresari de la construcció va ser processat i condemnat l'any 2011 en l'anomenat cas Hisenda. Núñez va ser considerat culpable de suborn, junt amb el seu fill, Josep Lluís Núñez i Navarro. La pena de presó va ser similar a la d'Urdangarin: 6 anys, a més d'una multa de 2 milions d'euros per suborn i una altra de 36.000 per falsedat documental. L'Audiència de Barcelona va considerar que l'expresident del Barça havia subornat inspectors d'Hisenda per no pagar impostos.
La defensa va utilitzar tots els instruments legals a l'abast per evitar l'empresonament. Els Núñez van recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem, que va rebaixar la condemna a dos anys i dos mesos. També van recórrer l'execució de sentència davant l'Audiència de Barcelona mentre tramitaven la petició d'indult al govern espanyol, que no el va concedir. Amb tots aquests recursos, van aconseguir que el seu ingrés a presó no es fes efectiu fins al novembre del 2014. Van ser empresonats a Quatre Camins, si més no una presó catalana. En canvi, els qui sí que van ingressar a presó van ser els inspectors d'Hisenda implicats, amb l'excap d'Hisenda a Barcelona, Josep Maria Huguet, al capdavant.
Però Núñez va viure poc a la presó. Només 37 dies després del seu ingrés, el Govern català li va concedir el tercer grau (anar només a dormir al centre penitenciari). Es va entaular un pols entre Generalitat i Audiència, que era reticent al tercer grau. El tracte donat a l'expresident culer va arribar a generar fortes tensions internes a Quatre Camins.
El cas de Miguel Blesa
En la corrua d'escàndols de corrupció que esquitxen de ple el Partit Popular, el nom del financer Miguel Blesa ocupa un lloc destacat. President de Caja Madrid entre 1996 i 2009, on va arribar de la ma dels eu vell amic José María Aznar, va haver d'afrontar un procés judicial per l'anomenat cas de l'ús fraudulent de les targetes black. L'acusació d'apropiació indeguda es referia a la seva actuació des del 2003, pe`ro no va ser fins al febrer del 2017 que es va emetre sentència. Va ser condemnat a sis anys de presó. Però per Blesa, la pressió va ser excessiva. El 19 de juliol següent, el seu cos va ser trobat en una finca a la qual havia anat per participar en una cacera. L'autòpsia va determinar suïcidi com a causa de la mort.
Rodrigo Rato, "comportament irreprotxable"
L'exvicepresident del govern, exdirectiu del Fons Monetari Internacional i expresident també de Bankia, Rodrigo Rato, va ser company de banc dels acusats de Blesa en l'esmentat cas de les targetes opaques. Condemnat a quatre anys i mig de presó, l'Audiència Nacional va rebutjar el març del 2017 que no calia establir per ell cap tipus de mesura cautelar per la seva "conducta irreprotxable i cabal".
L'Audiència subratlla en la seva decisió "l'arrelament" de Rato a Espanya i la presumpció d'innocència del personatge. Rato té davant seu altres causes judicials, com la que afecta la sortida de Bankia a borsa i diversos aspectes de l'origen de la seva fortuna personal. A Espanya, per afrontar en bones condicions els casos de corrupció no hi ha millor requisit que estar ben "arrelat".
La realitat a Espanya ofereix nombrosos casos en què persones acusades de delictes molt greus i que han estat a l'escalf del poder són tractats de manera exquisida pels canals judicials. En molts casos, la lentitud del procés és esgotadora i fa pensar en si els responsables arribaran vius al judici. Un exemple recent és el del cas Palau, on Fèlix Millet i Jordi Montull van seure al banc dels acusats el març del 2017, quan l'esclat de l'afer és del juliol del 2009. Condemnat a presó, Millet no hi ha estat gaire temps. Veiem tan sols alguns exemples de com són tractats els més arrecerats amb el poder.
L'amic del rei: Manuel Prado
Manuel Prado y Colón de Carvajal va ser un diplomàtic i financer que va gestionar durant més de vint anys la fortuna de Joan Carles I. A l'escalf de la Zarzuela va ocupar càrrecs destacats, com la presidència d'Iberia i la direcció de l'Institut de Cooperació Iberoamericana. També va ser senador per designació reial a l'inici de la transició.
El desembre del 2002 va ser condemnat a dos anys de presó per apropiació indeguda en l'anomenat cas Wardbase, una peça derivada del cas Kio, que va agafar de ple un soci seu, Javier de la Rosa, i que va tenir més rèpliques judicials que una bomba de dispersió. En el cas de Prado, se l'acusava d'haver-se embutxacat 11 milions d'euros del Grup Torras, un afer de l'any 1992 i que s'havia anat arrossegant pels tribunals. La sentència de presó per part de l'Audiència Nacional va ser recorreguda. L'abril del 2004 va ingressar a presó. Però s'hi va estar poc temps. L'agost del 2005 va sortir en llibertat.
Els darrers anys de la seva vida van caure sobre ell més condemnes per apropiació indeguda, els anys 2007 i 2008, de quan va exercir com a vicepresident de la societat Grand Tibidabo. Però Prado va poder demostrar una salut delicada i en un dels judicis ja ni tan sols va haver de comparèixer. A la seva mort, el 2009, el diari ABC li va fer un perfil en què el mostrava com "un home lliurat a l'empresa".
José María Ruiz Mateos, de Rumasa a Rumasa
Molta gent no sabia qui era José María Ruuiz Mateos fins que el febrer del 1983 el govern socialista va decidir expropiar el seu hòlding empresarial, Rumasa, que estava en situació de fallida. Des d'aquell moment es va convertir en una de les figures més públiques (i pintoresques) d'Espanya, iniciant una batalla judicial per ser indemnitzat que va durar dècades. No va ser fins al 1997 que es va celebrar el judici a l'Audiència Nacional, en què va ser acusat d'evasió de divises, apropiació indeguda i frau fiscal. Se'l va absoldre de la majoria de delictes, tret d'aspectes menors que afectaven el pagament d'impostos. El Suprem, que va confirmar l'absolució, també va donar per bons els motius del govern per expropiar.
Un cop enterrat judicialment el cas Rumasa, Ruiz Mateos va tenir coratge per aixecar un nou imperi empresarial, anomenat Nueva Rumasa. Però altre cop, la justícia l'empaitaria. El 2005, va ser condemnat per l'Audiència de Madrid per aixecament de béns, però no va ingressar a la presó fins que dos anys més tard, el 2007, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència de tres anys de presó per frau comptable. Sorprenentment, una setmana més tard, va ser posat en llibertat. El motiu? El jutge va al·legar "raons humanitàries" i de "dignitat personal". Tenia 76 anys. Va morir el desembre del 2015 després de contraure una pneumònia. Els seus fills afronten un seguit de causes judicials per estafa.
Carlos Fabra, el símbol del PP valencià
Qui va ser durant molts anys president de la Diputació de Castelló i dirigent del PP valencià, Carlos Fabra, va ingressar a la presó d'Aranjuez després de ser considerat culpable per quatre delictes fiscals i per tràfic d'influències. Va ser condemnat a quatre anys de presó el desembre del 2013. El desembre del 2014, un any després, va ingressar a la presó. Però les primeres denúncies contra Fabra es van produir l'any 2003: onze anys!
Finalment, va haver d'ingressar a presó, després que li fallés l'últim recurs: una petició d'indult a l'executiu de Mariano Rajoy. Amb tota la pluja d'escàndols sobre el PP, el govern no es va atrevir a indultar un dels seus. Això sí, va poder triar la presó. I va optar per Aranjuez, a prop d'on viu part de la seva família. L'abril del 2016, se li va concedir el tercer grau: tan sols dormia a la presó de dilluns a dijous. Un any després, va aconseguir la llibertat provisional.
Isabel Pantoja, cantant per Marbella
El 21 de novembre del 2014, qui ingressava a la presó era la famosa cantant Isabel Pantoja. Pesava sobre ella la condemna de dos anys de presó per blanqueig de capitals, en un cas que també va afectar la seva exparella, Julián Muñoz, qui havia estat alcalde de Marbella. La condemna es va emetre l'abril del 2013. A Pantoja se li va concedir el tercer grau el desembre del 2015. L'artista va ser detinguda molt abans, el 2007, pel cas Macaya, un afer de corrupció a Marbella, però va poder evitar la presó gràcies a una fiança de 90.000 euros.
Josep Lluís Núñez, tercer grau als 37 dies
Va ser un dels casos més emblemàtics de persona condemnada que no ingressa a la presó. President del Barça entre 1978 i 2000, l'empresari de la construcció va ser processat i condemnat l'any 2011 en l'anomenat cas Hisenda. Núñez va ser considerat culpable de suborn, junt amb el seu fill, Josep Lluís Núñez i Navarro. La pena de presó va ser similar a la d'Urdangarin: 6 anys, a més d'una multa de 2 milions d'euros per suborn i una altra de 36.000 per falsedat documental. L'Audiència de Barcelona va considerar que l'expresident del Barça havia subornat inspectors d'Hisenda per no pagar impostos.
La defensa va utilitzar tots els instruments legals a l'abast per evitar l'empresonament. Els Núñez van recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem, que va rebaixar la condemna a dos anys i dos mesos. També van recórrer l'execució de sentència davant l'Audiència de Barcelona mentre tramitaven la petició d'indult al govern espanyol, que no el va concedir. Amb tots aquests recursos, van aconseguir que el seu ingrés a presó no es fes efectiu fins al novembre del 2014. Van ser empresonats a Quatre Camins, si més no una presó catalana. En canvi, els qui sí que van ingressar a presó van ser els inspectors d'Hisenda implicats, amb l'excap d'Hisenda a Barcelona, Josep Maria Huguet, al capdavant.
Però Núñez va viure poc a la presó. Només 37 dies després del seu ingrés, el Govern català li va concedir el tercer grau (anar només a dormir al centre penitenciari). Es va entaular un pols entre Generalitat i Audiència, que era reticent al tercer grau. El tracte donat a l'expresident culer va arribar a generar fortes tensions internes a Quatre Camins.
El cas de Miguel Blesa
En la corrua d'escàndols de corrupció que esquitxen de ple el Partit Popular, el nom del financer Miguel Blesa ocupa un lloc destacat. President de Caja Madrid entre 1996 i 2009, on va arribar de la ma dels eu vell amic José María Aznar, va haver d'afrontar un procés judicial per l'anomenat cas de l'ús fraudulent de les targetes black. L'acusació d'apropiació indeguda es referia a la seva actuació des del 2003, pe`ro no va ser fins al febrer del 2017 que es va emetre sentència. Va ser condemnat a sis anys de presó. Però per Blesa, la pressió va ser excessiva. El 19 de juliol següent, el seu cos va ser trobat en una finca a la qual havia anat per participar en una cacera. L'autòpsia va determinar suïcidi com a causa de la mort.
Rodrigo Rato, "comportament irreprotxable"
L'exvicepresident del govern, exdirectiu del Fons Monetari Internacional i expresident també de Bankia, Rodrigo Rato, va ser company de banc dels acusats de Blesa en l'esmentat cas de les targetes opaques. Condemnat a quatre anys i mig de presó, l'Audiència Nacional va rebutjar el març del 2017 que no calia establir per ell cap tipus de mesura cautelar per la seva "conducta irreprotxable i cabal".
L'Audiència subratlla en la seva decisió "l'arrelament" de Rato a Espanya i la presumpció d'innocència del personatge. Rato té davant seu altres causes judicials, com la que afecta la sortida de Bankia a borsa i diversos aspectes de l'origen de la seva fortuna personal. A Espanya, per afrontar en bones condicions els casos de corrupció no hi ha millor requisit que estar ben "arrelat".