21
de març
del
2018
Actualitzat
el
22
de març
a les
7:15h
Urdangarin a l'arribada als jutjats. Foto: Reuters/ACN
El Tribunal Suprem valora, aquest dimecres, la condemna a sis anys i tres mesos que l'Audiència de Palma va imposar al marit de la Infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, a partir dels recursos que han presentat els acusats, així com també la Fiscalia, quan fa poc més d'un any de la sentencia. Llavors, el mateix tribunal va decidir mantenir en llibertat Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres, a l'espera de la resolució definitiva del Suprem. Durant aquest temps, els dos havien de comparèixer al jutjat el dia 1 de cada mes, tot i que l'exduc de Palma ho ha pogut fer a Suïssa.
Durant la revisió del cas, Urdangarin ha demanat la seva absolució al·legant que si hi va haver qualsevol influència de la Casa Real en els contractes subscrits per la seva fundació amb l'Administració autonòmica, aquesta hauria estat, en tot cas, "impune per atípica", és a dir que no seria delicte. "Amb tot el respecte per aquest tribunal", ha prosseguit el seu advocat, Mario Pascual Vives, "els demano que absolguin el senyor Iñaki Urdangarin, que ara com ara ja és condemnat per part de la societat i determinats mitjans de comunicació".
Per la seva part, la Fiscalia ha tornat a demanar un enduriment de la pena de presó de fins a 10 anys per a Urdangarin, i de 12 per a Torres, per considerar-los "motor de tota la seqüència" dels delictes comesos mitjançant l'Institut Nóos. "En l'administració pública no pot fer-se tot el que un vulgui, no regeix el principi d'autonomia de la voluntat", ha assenyalat la fiscal del Tribunal Suprem Ángeles Garrido per justificar la comissió també dels delictes de prevaricació.
Pel que fa a l'acusació popular de Manos Limpias, ha defensat que es torni a tenir en compte a la Infanta, a qui ha recriminat que ha de "tornar els diners que són de tots els espanyols". Torres, per la seva part, també ha peticionat la seva absolució perquè, segons ha defensat el seu advocat, Manuel González Peeters, les acusacions "manquen de suports". A més, l'Advocacia de l'Estat ha reclamat més diners a la Infanta, per l'augment de la responsabilitat civil derivada de l'activitat de l'Institut Nóos. En concret, s'ha parlat de 35.000 euros més, a banda dels que ja va aportar.
La resolució de l'alt tribunal es preveu que es faci pública en els propers dies. En cas que la sentència del Suprem dictés presó per a Urdangarin i la resta d'acusats, aquests encara podrien presentar un recurs al Tribunal Constitucional i, per tant, eludir l'ingrés a la presó.
Primera condemna des de Palma
La sentència de l'Audiència condemnava Urdangarin per un delicte continuat de prevaricació, falsedat de document públic, malversació de fons públics, dos delictes contra la Hisenda Pública, tràfic d’influències i un delicte de frau a l’Administració Pública. L'exduc de Palma va ser absolt de la resta de delictes dels que estava acusat. A més, la infanta Cristina també va ser absolta, sota un pagament de 265.000 euros com a responsable civil solidària amb el seu marit.
Per la seva part, a Torres també se li van imposar vuit anys i mig de presó, i una multa de 1.723.843,10 euros per diversos delictes. La seva esposa, Ana María Tejeiro, va quedar absolta, tot i que havia de respondre en qualitat de responsabilitat civil a títol lucratiu, amb un màxim de fins a 344.934,31 euros. A més, el tribunal condemnava l'expresident balear Jaume Matas a tres anys i vuit mesos de presó.
La Fiscalia ja demanava augmentar la pena
La Fiscalia, però, havia demanat un augment de pena de presó per al cunyat del rei, i ja va afirmar que no estava d'acord amb la sentència de l'Audiència. Segons aquesta, Torres i Urdangarin van tributar a través de l'Impost de Societats de Nóos el que, en realitat, eren rendiments meritats com a conseqüència de la seva activitat professional, que havien d'haver tributat a través de l'IRPF. En aquest punt, es van aplicar deduccions per les quals no tenien dret, defraudant a l'erari públic quantitats superiors a 120.000 euros anuals.
D'aquesta manera, malgrat que els dos simulaven feines fetes des de l'empresa -on hi havia poca activitat i treballadors-, els negocis se celebraven i facturaven per la "garantia i confiança que resultaven inherents a la presència" de l'exduc de Palma. En el cas d’Urdangarin, la quota d’IRPF defraudada va ser de més de 129.000 en l’exercici del 2007 i de més de 126.000 euros el 2008. Pel que fa Torres, les quantitats defraudades corresponents al 2007 i el 2008 ascendeixen a 344.000 i 120.000 euros.
Molts d'aquests diners es blanquejaven, segons el jutge, a través d'un entramat societari internacional radicat a Belize i al Regne Unit, i amb ramificacions a Panamà, Luxemburg, Andorra i Suïssa, va ocultar la quota defraudada a l'erari públic, que gestionava Torres.