31
de març
del
2018
Actualitzat
el
03
d'abril
a les
11:29h
L'elevat preu dels lloguers a Barcelona és un problema que cada vegada preocupa més gent. El fet que hi hagi famílies que no poden assumir l'alt cost d'un lloguer ha fet repuntar la xifra dels anomenats "pisos pastera". Es tracta d'habitatges sobreocupats en què l'espai mínim per persona no arriba als 15 metres quadrats. Precisament, aquesta situació derivada de la falta de recursos està penalitzada per la llei de l'habitatge de Catalunya, que preveu multes de fins a 900.000 euros, segons explica a NacióDigital el secretari d'Habitatge i Millora Urbana de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, Carles Sala.
El fenomen dels "pisos pastera" va assolir un dels seus moments àlgids durant els anys més durs de la crisi econòmica. Després, l'acció de les institucions van aconseguir controlar i fer minvar la quantitat, però ara, de nou, el desequilibri torna a ser preocupant a Barcelona, segons alerten diferents sectors. Durant els últims anys, explica a aquest diari la portaveu del Sindicat de Llogaters de Barcelona, Irene Sabaté, rellogar habitacions s'havia vist com "una estratègia de joves" i "una situació provisional". Ara, però, tenint en compte que la població general dedica entre el 40% i el 60% dels seus ingressos a pagar el lloguer, la situació és "crítica" i la necessitat de compartir s'ha estès a totes les franges d'edat.
Repunt de la sobreocupació
Es considera "pis pastera" un habitatge en el qual conviuen diverses persones en un espai reduït i fins i tot varies famílies. Avui dia, alerten les institucions, els seus usuaris ja no només són persones nouvingudes, sinó també famílies monoparentals, joves i jubilats que amb els seus ingressos veuen impossible pagar un lloguer. El fenomen és general arreu de Catalunya, tot i que s'accentua a Barcelona i a l'àrea metropolitana.
Un dels principals problemes dels "pisos pastera", però, és que aquests es troben al marge de la llei i les persones que hi conviuen, a qui diversos agents defensen com a víctimes del mercat, es poden convertir de facto en còmplices d'una irregularitat habitacional. Es tracta, majoritàriament, d'infrahabitatges -algunes vegades amb greus problemes d'insalubritat-, i que es troben al límit de la legalitat.
La sobreocupació, doncs, repunta clarament, segons coincideixen associacions de llogaters, agents immobiliaris, i institucions catalanes i metropolitanes consultades. Malgrat que els orígens del fenomen poden ser diversos, el preu dels lloguers és un dels principals que fa saltar totes les alarmes.
El "segrest de l'habitatge" i la "transgressió de la llei"
Segons el Sindicat de Llogaters de Barcelona, el problema de l'habitatge no és tant el desequilibri que hi ha entre l'oferta i la demanda, sinó el fet que l'oferta "està segrestada". Sabaté recorda a NacióDigital que hi ha una "gran inestabilitat en els contractes", i que el preu per optar a un habitatge digne no està prou regulat per la llei.
"Els pisos pastera són una realitat estesa a Barcelona, sobretot als barris on la pressió dels lloguers és més alta", ha explicat Sabaté, que destaca especialment Ciutat Vella i Nou Barris. També ho afirma el director comercial del Col·legi d'Agents Immobiliaris (API), Juan José Aguilera, que assegura que "hi ha hagut un repunt de la gent que es busca la vida com pot". Aquesta és una de les situacions que s'ha tornat a detectar des del sector, ha dit, ja que "abans d'anar a dormir sota un pont, la pobresa comporta, moltes vegades, la transgressió de la llei".
Manca de dades i polítiques
Un dels principals problemes per detectar i posar solució als "pisos pastera" és la manca de dades. Anna Vergés, directora de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, explica a aquest diari que, precisament, les situacions de multillar -on més d'una família comparteix pis- són un "repte" sobre el qual s'ha d'indagar.
En qualsevol cas, afirma, sí que es pot asseverar que, pel que fa al lloguer, els pisos petits són els més castigats pel preu, de manera que s'està tendint a llogar pisos més grans. Un fet que comportanque també es tendeixi a compartir cada vegada més l'espai entre persones o famílies. A més, la taxa de sobrecàrrega -que relaciona el preu del lloguer, el cost dels serveis i l'impacte sobre la renda de les famílies- també augmenta a Barcelona, sobretot en la franja dels 16 a 34 anys, i a partir del 65 anys.
Les accions polítiques es veuen, doncs, com l'única solució per regular la tendència a l'alça dels preus. Segons considera el sector immobiliari i les associacions de llogaters, caldria que l'Ajuntament de Barcelona promogués més habitatge social en règim de lloguer o la reconversió d'usos, ja que a la ciutat hi ha més de 20.000 locals buits -comercials o d'oficines- que estan tancats, destaca Aguilera. També seria una opció pujar les alçades de la ciutat, apunten els agents immobiliaris, tot i que des del Sindicat de Llogaters sostenen que és prioritari legislar en "clau garantista".
"La solució passa per regular els preus dels lloguers, amb un índex de referència", afirma Sabaté. De fet, explica que ja existeix però que necessita millores per ser més participat i respondre a les variables socials. A més, afegeix que caldria que fos vinculant, que sancionés als propietaris que posen els seus habitatges a preus per sobre de l'índex i que es tinguessin en compte els indicadors de la renda familiar disponible sobre determinades zones urbanes.
Sancions a la sobreocupació
Segons expliquen des de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, les sancions per sobreocupació oscil·len entre els 9.000 i els 900.000 euros, depenent de si es tracta d'una infracció greu o molt greu. La majoria de casos s'investiguen a partir d'una denúncia, ja sigui d'un veí o dels mateixos usuaris del pis, i aquesta es pot vehicular des de l'ajuntament o la Generalitat. Les sancions, però, precisa el secretari d'Habitatge, "han de ser proporcionals als fets i a la llei", de manera que s'han d'establir en funció de criteris objectivables, com ara el "profit econòmic".
Migració forçada per motius d'habitatge
A dia d'avui, l'Observatori encara no té dades que assenyalin una migració forçada a causa dels problemes per pagar el lloguer. No obstant això, destaca Vergés, s'han detectat moviments a la ciutat de Barcelona que alteren la taxa d'autocontenció: "Fins ara s'havia anat reduint la quantitat de gent que marxava, i ara, progressivament, hi ha un canvi de tendència". "La gent comença a marxar cap a altres municipis, i malgrat que no podem parlar d'expulsió per motius de preu, s'ha de valorar", reconeix.
Aquesta situació, afegeix la membre del Sindicat de Llogaters, "trenca el teixit social dels barris" i no és cap solució, ja que moltes de les famílies que no troben un habitatge de lloguer assumible a Barcelona tampoc el trobarien a l'àrea metropolitana: "Avui dia, la solució metropolitana ja no és la solució".
El fenomen dels "pisos pastera" va assolir un dels seus moments àlgids durant els anys més durs de la crisi econòmica. Després, l'acció de les institucions van aconseguir controlar i fer minvar la quantitat, però ara, de nou, el desequilibri torna a ser preocupant a Barcelona, segons alerten diferents sectors. Durant els últims anys, explica a aquest diari la portaveu del Sindicat de Llogaters de Barcelona, Irene Sabaté, rellogar habitacions s'havia vist com "una estratègia de joves" i "una situació provisional". Ara, però, tenint en compte que la població general dedica entre el 40% i el 60% dels seus ingressos a pagar el lloguer, la situació és "crítica" i la necessitat de compartir s'ha estès a totes les franges d'edat.
Repunt de la sobreocupació
Es considera "pis pastera" un habitatge en el qual conviuen diverses persones en un espai reduït i fins i tot varies famílies. Avui dia, alerten les institucions, els seus usuaris ja no només són persones nouvingudes, sinó també famílies monoparentals, joves i jubilats que amb els seus ingressos veuen impossible pagar un lloguer. El fenomen és general arreu de Catalunya, tot i que s'accentua a Barcelona i a l'àrea metropolitana.
El fenomen de la sobreocupació de pisos està creixent, segons coincideixen associacions de llogaters, agents immobiliaris i institucions
Un dels principals problemes dels "pisos pastera", però, és que aquests es troben al marge de la llei i les persones que hi conviuen, a qui diversos agents defensen com a víctimes del mercat, es poden convertir de facto en còmplices d'una irregularitat habitacional. Es tracta, majoritàriament, d'infrahabitatges -algunes vegades amb greus problemes d'insalubritat-, i que es troben al límit de la legalitat.
La sobreocupació, doncs, repunta clarament, segons coincideixen associacions de llogaters, agents immobiliaris, i institucions catalanes i metropolitanes consultades. Malgrat que els orígens del fenomen poden ser diversos, el preu dels lloguers és un dels principals que fa saltar totes les alarmes.
El "segrest de l'habitatge" i la "transgressió de la llei"
Segons el Sindicat de Llogaters de Barcelona, el problema de l'habitatge no és tant el desequilibri que hi ha entre l'oferta i la demanda, sinó el fet que l'oferta "està segrestada". Sabaté recorda a NacióDigital que hi ha una "gran inestabilitat en els contractes", i que el preu per optar a un habitatge digne no està prou regulat per la llei.
"Els pisos pastera són una realitat estesa a Barcelona, sobretot als barris on la pressió dels lloguers és més alta", ha explicat Sabaté, que destaca especialment Ciutat Vella i Nou Barris. També ho afirma el director comercial del Col·legi d'Agents Immobiliaris (API), Juan José Aguilera, que assegura que "hi ha hagut un repunt de la gent que es busca la vida com pot". Aquesta és una de les situacions que s'ha tornat a detectar des del sector, ha dit, ja que "abans d'anar a dormir sota un pont, la pobresa comporta, moltes vegades, la transgressió de la llei".
Pis en lloguera a l'Eixample, a Barcelona Foto: Jordi Jon Pardo
Manca de dades i polítiques
Un dels principals problemes per detectar i posar solució als "pisos pastera" és la manca de dades. Anna Vergés, directora de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, explica a aquest diari que, precisament, les situacions de multillar -on més d'una família comparteix pis- són un "repte" sobre el qual s'ha d'indagar.
En qualsevol cas, afirma, sí que es pot asseverar que, pel que fa al lloguer, els pisos petits són els més castigats pel preu, de manera que s'està tendint a llogar pisos més grans. Un fet que comportanque també es tendeixi a compartir cada vegada més l'espai entre persones o famílies. A més, la taxa de sobrecàrrega -que relaciona el preu del lloguer, el cost dels serveis i l'impacte sobre la renda de les famílies- també augmenta a Barcelona, sobretot en la franja dels 16 a 34 anys, i a partir del 65 anys.
Les accions polítiques es veuen, doncs, com l'única solució per regular la tendència a l'alça dels preus. Segons considera el sector immobiliari i les associacions de llogaters, caldria que l'Ajuntament de Barcelona promogués més habitatge social en règim de lloguer o la reconversió d'usos, ja que a la ciutat hi ha més de 20.000 locals buits -comercials o d'oficines- que estan tancats, destaca Aguilera. També seria una opció pujar les alçades de la ciutat, apunten els agents immobiliaris, tot i que des del Sindicat de Llogaters sostenen que és prioritari legislar en "clau garantista".
Les sancions per sobreocupació oscil·len entre els 9.000 i els 900.000 euros, depenent de si es tracta d'una infracció greu o molt greu
"La solució passa per regular els preus dels lloguers, amb un índex de referència", afirma Sabaté. De fet, explica que ja existeix però que necessita millores per ser més participat i respondre a les variables socials. A més, afegeix que caldria que fos vinculant, que sancionés als propietaris que posen els seus habitatges a preus per sobre de l'índex i que es tinguessin en compte els indicadors de la renda familiar disponible sobre determinades zones urbanes.
Sancions a la sobreocupació
Segons expliquen des de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, les sancions per sobreocupació oscil·len entre els 9.000 i els 900.000 euros, depenent de si es tracta d'una infracció greu o molt greu. La majoria de casos s'investiguen a partir d'una denúncia, ja sigui d'un veí o dels mateixos usuaris del pis, i aquesta es pot vehicular des de l'ajuntament o la Generalitat. Les sancions, però, precisa el secretari d'Habitatge, "han de ser proporcionals als fets i a la llei", de manera que s'han d'establir en funció de criteris objectivables, com ara el "profit econòmic".
Bloc de pisos del barri de l'Eixample, a Barcelona Foto: Jordi Jon Pardo
Migració forçada per motius d'habitatge
A dia d'avui, l'Observatori encara no té dades que assenyalin una migració forçada a causa dels problemes per pagar el lloguer. No obstant això, destaca Vergés, s'han detectat moviments a la ciutat de Barcelona que alteren la taxa d'autocontenció: "Fins ara s'havia anat reduint la quantitat de gent que marxava, i ara, progressivament, hi ha un canvi de tendència". "La gent comença a marxar cap a altres municipis, i malgrat que no podem parlar d'expulsió per motius de preu, s'ha de valorar", reconeix.
Aquesta situació, afegeix la membre del Sindicat de Llogaters, "trenca el teixit social dels barris" i no és cap solució, ja que moltes de les famílies que no troben un habitatge de lloguer assumible a Barcelona tampoc el trobarien a l'àrea metropolitana: "Avui dia, la solució metropolitana ja no és la solució".