El Suprem es manté inflexible i deixa Forn i Sànchez a la presó

La Fiscalia havia demanat alliberar el conseller d'Interior amb una fiança de 100.000 euros

22 de març del 2018
Actualitzat el 23 de març a les 7:03h

Un cartell en suport a Joaquim Forn a Bàscara Foto: Josep Maria Montaner


Gir inesperat el cas de Joaquim Forn al Tribunal Superior. Després que aquest dimarts la Fiscalia sol·licités la seva llibertat sota una fiança de 100.000 euros, el magistrat de la sala d'apel·lacions de l'alt tribunal ha denegat aquesta mesura cautelar, que li hagués permès sortir de la presó d'Estremera, on hi està reclòs des del 2 de novembre. L'alt tribunal també denega la llibertat a Jordi Sànchez malgrat haver verbalitzat la renúncia a l'escó.

D'aquesta manera, el tribunal desatén la petició del fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, que aquest dimarts va intervenir per boca del ministeri públic a la vista, on es van debatre els recursos del fins ara conseller d'Interior i de l'expresident de l'ANC per quedar en llibertat. En aquest cas, el fiscal Fidel Cadena, present a la sala, va invocar l'article 25 de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, i va demanar la fiança "per imperatiu legal i seguint les instruccions" del seu superior.

L'alt tribunal també ha denegat la llibertat a Jordi Sànchez, que juntament amb Forn va declarar dimarts al Suprem. 

Risc de reiteració delictiva

El jutge dona la raó a Pablo Llarena, i veu "risc de reiteració delictiva" en Sànchez i Forn ja que els dos són, presumptament, coautors d'un delicte de rebel·lió i sedició contra l'Estat, que ha tingut l'objectiu de "fracturar la sobirania nacional" mitjançant el procés d'independència. A més, i tal com es va indicar en el cas de Junqueras, els dos van utilitzar el càrrec per "instrumentalitzar" la situació política i, per tant, vulnerar la Constitució i les lleis que regeixen l'Estat. En aquest punt, nega que siguin presos polítics, sinó "polítics presos per haver comès indiciàriament delictes gravíssims", i els defineix com a "icones" i "referents" de l'independentisme que podrien reiterar. 

Respecte de Forn, la sala recorda que ocupava un càrrec "d'especial responsabilitat" com a conseller d'Interior, des d'on es van "impulsar i cometre" diversos suposats delictes. Aquest càrrec, destaca el jutge, es recuperaria, en cas d'obtenir la llibertat provisional. A més, i sobre la petició de la Fiscalia de quedar en llibertat sota una fiança de 100.000 euros, el tribunal considera que el ministeri públic no va argumentar el fet que no existís risc de reiteració delictiva, i recorda que aquesta petició va en sentit contrari del que la mateixa Fiscalia va defensar en anteriors sessions. Per altra banda, i sobre qüestions d'humanitat a causa del contagi de Forn per tuberculina, el jutge afirma que "no consta" cap document que justifiqui la seva existència. 

En el cas de Sànchez, el jutge veu "evident" la "magnitud dels indicis" que porten a mantenir-lo a la presó. A més, al sala nega que se li hagi vulnerat la "llibertat ideològica", i recorda que els dos estan a la presó per haver comès "delictes gravíssims de rebel·lió i sedició" que pretenien, "amb violència", segregar l'Estat espanyol: "I aquest és un gravíssim delicte contra la Constitució espanyola". 

Les raons de la Fiscalia per demanar la llibertat de Forn

El fiscal Cadena va deixar clar, durant la vista, que no compartia la decisió del fiscal general de l'Estat d'optar per la llibertat de Forn. No obstant això, l'ordre vinguda d'instàncies superiors és la que preval i, per tant, és la que va haver de defensar. 

Les raons per demanar la llibertat de Forn van ser, en primer lloc, "humanitàries", a causa dels símptomes de tuberculina detectats al pres, ha explicat. Aquesta circumstància, va dir, havia de ser "tinguda en compte", i malgrat que fonts d'Institucions Penitenciàries ja van indicar que el fins ara conseller no tenia tuberculosi, sí que havia tingut "contacte en algun moment de la seva vida, possiblement en la infantesa, amb el bacil de la tuberculosi".

El segon motiu al·legat per la Fiscalia va ser que Forn va renunciar el 24 de gener a l'acta de diputat "com a mostra de la seva intenció manifesta que cessi la seva activitat política i, amb això, hi ha nul impacte del risc de reiteració delictiva". I la tercera raó, la "falta de reiteració delictiva derivada de les seves manifestacions i/o actuacions des que es va iniciar el compliment de la mesura cautelar" de presó provisional.

Llarena, contra la llibertat de Forn i Sànchez

Aquests tres motius diferenciaven la seva situació, segons el fiscal, de la de l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez, per qui sí que el fiscal va considerar que hi ha perill de reiteració delictiva. De fet, tots els intents de la defensa de Forn que s'havien fet davant el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, havien estat en va. Els advocats de Forn ho havien intentat ja dues vegades. La primera va ser el 4 de desembre, quan el jutge va mantenir el conseller, Junqueras, Sànchez i Cuixart entre reixes, i va decretar la llibertat amb fiança de la resta de consellers destituïts. La segona, en una interlocutòria del 2 de febrer, en què també va denegar la seva petició. 

Per la seva part, el partit ultraespanyolista Vox, que actua com a acusació particular, també havia instat fer cas omís d'aquesta petició de la Fiscalia, i aquest dimecres celebrava la decisió del jutge de mantenir-lo empresonats.