Ciència en societat: anàlisi

Què passa mentre dormim?

Passem una tercera part de la nostra vida dormint, però el procés és encara molt desconegut

Estudis recents busquen donar respostes als interrogants que encara planen sobre el son

| 21/03/2018 a les 09:56h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, Ciència en societat, dormir, anàlisi, ciència, investigació, somni
Passem una tercera part de la vida dormint | Pexels
Durant el dia retenim una gran quantitat d’informació, molta de la qual no té gaire rellevància. Si la guardéssim tota, perdríem eficiència. Com li passava a Funes el «memorioso», el personatge del conte de Borges que, desproveït de la facultat d’oblidar, se sorprenia en mirar-se al mirall, ja que cada vegada obtenia una imatge diferent. Cal, doncs, no sobrecarregar el cervell amb records que no té sentit conservar.

Mentre dormim, el cervell posa en ordre el magatzem de records. Durant la fase de son d’ones lentes, quan el descans és profund,  s’enforteixen les connexions neuronals que recullen informació important, mentre que les creades a partir de dades irrellevants es debiliten fins a perdre’s. Així ho descriu un estudi fet a la Universitat de Cambridge sobre els mecanismes subjacents al manteniment de la memòria i publicat a la revista Neuron.


Les connexions neuronals canvien segons les vivències d’una  persona. Les que guarden informació important són més grans, mentre que les que emmagatzemen la informació prescindible són més petites. Aquesta condició s’ha posat de manifest estudiant l’activitat sinàptica en ratolins als quals se’ls havia tractat amb un anestèsic que aconsegueix un estat cerebral similar a una fase de la son dels humans.

Mentre dormim, el cervell posa en ordre el magatzem de records

Traient el soroll del senyal rebut en descartar la informació no rellevant es garanteixen records més forts i consolidats. Així es fa un ús més eficient del cervell en recordar només el que és necessari. Guardar tots els records enfortint totes les connexions, com mantenia la hipòtesi alternativa que es defensava fins ara, conduiria a la sobresaturació. Tot i això, la informació que retenim és extraordinària.

El cervell sempre està actiu i té una despesa energètica molt elevada. Sense fer cap «esforç aparent», empra un vint per cent de les calories que ingerim, mentre que només representa un dos per cent del pes del cos. Per tant, és molt sensible a la manca d’oxigen i glucosa. Si s’interromp durant deu minuts el flux d’algun dels dos elements es podria ocasionar una lesió irreversible; només amb hipoglucèmia podem tenir una pèrdua de consciència.

Fins ara només es podia justificar un deu per cent de la despesa energètica del cervell. Darrerament, simulacions matemàtiques sobre l’activitat neuronal realitzades a la divisió de recerca d’IBM proposen un model per justificar per què el director del nostre organisme requereix aquest gran peatge, i en què inverteix l’energia demandada.

El cervell és el gran desconegut del nostre organisme

Els aspectes fonamentals del cervell per integrar la informació són bàsicament tres. Obtenir sensacions de l’exterior, decidir què fem segons la informació rebuda i valorar què significa la novetat per a nosaltres. Si el cervell recorregués una vegada i una altra els circuits neuronals involucrats en aquestes funcions bàsiques per mantenir la informació organitzada, com en un circuit recurrent, es justificaria la despesa energètica.

El cervell és el gran desconegut del nostre organisme. Coneixem el gran requeriment energètic que demana per regir l’organisme. Sabem que dormir ajuda a consolidar els records i a actualitzar els que ja teníem, segons el que hem aprés en el dia. Ara podem valorar l’estalvi energètic i l’eficiència que obtenim en rebutjar la informació supèrflua mentre dormim.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Cristina Junyent
04/04/2018
Cristina Junyent | 2 comentaris
07/03/2018
Cristina Junyent | 2 comentaris
21/02/2018
Cristina Junyent
07/02/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Manuel Valls, amb el líder de Cs, Albert Rivera i el president de Societat Civil Catalana, José Rosiñol | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
L'aposta de Ciutadans per l'ex-primer ministre francès sacseja l'escenari a Barcelona a un any de les eleccions i obliga a moure fitxa | Colau prova de reil·lusionar després d'una legislatura plena d'entrebancs i l'independentisme torna a debatre la millor fórmula per presentar-se
01/01/1970
L'objectiu passa per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes
01/01/1970
Consulteu el llistat de vols cancel·lats a causa de l'aturada
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Xavir Sardà, aquest dilluns a la tarda durant l'entrevista amb NacióDigital | Albert Alcaide
Pep Martí | 17 comentaris
01/01/1970
El periodista afirma en una entrevista a Nació Digital: "No em mortifica la independència, sinó com ho aconsegueix" | "Som molts, tenim raó i el món ens la donarà... Aquesta tripleta ens ha fallat moltes vegades", adverteix
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
Roses grogues i llaços grocs s'obren pas aquest Sant Jordi | Albert Alemany
Sara González | 3 comentaris
01/01/1970
La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda
Albert Alemany
Albert Alemany | 1 comentari
01/01/1970
Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany