Les eleccions al Cercle del Liceu divideixen l'alta burgesia de Barcelona

Daniel Barquero, director general de l'escola de negocis ESERP, competirà en la campanya amb el continuista Francisco Gaudier

21 de març del 2018
Actualitzat el 09 de maig del 2021 a les 18:28h

La junta del Cercle amb la reina emèrita Sofia, l'any passat. Foto: @circulo_liceo


El Cercle del Liceu és un dels espais més selectes de l'alta burgesia catalana. És aquí on s'hi poden trobar molts d'aquells 400 membres de les grans famílies de les quals parlava Fèlix Millet. Fundat el 1847, a tocar del Gran Teatre, es defineix com "un club d'estil anglès". Però aquests dies, al Cercle hi ha de tot menys fair play. L'entitat s'aproxima a unes eleccions per renovar la junta -previsiblement el maig- que tot indica que tindran lloc en un ambient que té molt poc de britànic.

Conclou el mandat de l'actual president, Ignacio García-Nieto, membre d'una de les grans sagues patrícies de Barcelona, el germà del qual, Borja García-Nieto, va ser durant un temps president del Círculo Ecuestre. Tots dos estan al capdavant del grup financer Rivas y García i estan emparentats amb un dels grans noms dels "senyors de Barcelona": Carles Cuatrecasas, expresident de l'entitat i ex també del Cercle d'Economia. García-Nieto no es presenta, però s'ha implicat a fons en la precampanya en favor d'un candidat continuista: Francisco Gaudier Palay-Valls. Aquest cop, però, hi haurà combat electoral. S'enfrontarà a la candidatura oficialista una de liderada per Daniel Barquero Cabrero.

Casat amb una Arnús

Socis del Cercle del Liceu defineixen Francisco Gaudier com "un dels homes més elegants de Barcelona". Exvicepresident del Cercle, va ser el fundador de la Companyia Importadora Gafa, especialitzada en la comercialització de marques nord-americanes, com la sabatera Sebago. Està casat amb una representant d'una de les grans nissagues de Barcelona, Mercedes Arnús, descendent del banquer Evarist Arnús. Gaudier és el candidat ungit per l'actual junta i ja ha començat a fer campanya, tot i que encara no té tancada la seva candidatura.   
 

Detall de la porta del Cercle del Liceu Foto: Adrià Costa


El "jefe" de la germana de la reina

Segons fonts del Cercle, "les eleccions es presenten disputades i molt, molt crispades". L'entitat, que havia arribat a superar els 1.300 socis, es troba ara lluitant per consolidar els 800. Hi ha preocupació entre la massa social pel futur de la casa. Qui treu la son als actuals governants del Cercle és David Barquero Cabrero, director general de l'escola de negocis ESERP. No pertany a cap de les famílies tradicionals de la institució, però és un home important i, sobretot, amb molt bones connexions. La directora de Relacions internacionals d'ESERP és Telma Ortiz Rocasolano, germana de la reina Leticia, que es va traslladar a viure a Barcelona després de separar-se de Jaime del Burgo.

Barquero té força enllestida la seva campanya, que començarà a l'abril i serà "agressiva", segons asseguren socis de la casa. En l'entorn del candidat, hi ha inquietud pel que consideren manca de transparència de la junta de govern i per l'estat real dels comptes del Cercle. En el seu equip hi ha noms com José Juan Trepat, exmembre de la junta, l'exresponsable de l'Institut Català de la Dona, Joaquima Alemany, i l'historiador i membre del PP Eduard Escartín.    
 

El febrer passat, l'entitat va celebrar el seu tradicional ball de màscares, un dels actes més concorreguts del Cercle. Foto: @circulo_liceo


Un enfrontament amb l'antic aliat  

Un factor a tenir en compte en aquestes eleccions es diu Joaquín Calvo. Antic president del Reial Club de Polo i del Cercle, casat amb una Ferrer-Dalmau i avalador en el seu moment d'Ignacio García-Nieto, manté ara un dur enfrontament personal amb ell. Calvo, la gestió del qual va ser controvertida, s'ha convertit ara en un dels suports de Barquero, qui aplega al seu voltant un front molt divers de partidaris. Els més antics de la casa no recorden una disputa interna tan crispada des que el Cercle va admetre les dones com a sòcies l'any 2001.
Arxivat a