20
de març
del
2018
Actualitzat
a les
17:23h
Les quatre abstencions de la CUP són, ara per ara, inamovibles. El problema, asseguren els anticapitalistes, no és el candidat a la investidura si no si es constituirà "un Govern republicà o un Govern autonòmic". El líder parlamentari dels cupaires, Carles Riera, ha estat clar: "Qualsevol nom serà bo si és per presidir un Govern republicà". En aquesta premissa hi cap Jordi Turull sempre i quan estigui disposat a encapçalar un executiu disposat a desobeir tribunals per implementar la República.
La CUP ha considerat una "mala notícia" que Jordi Sànchez hagi renunciat a l'escó perquè, al seu judici, suposa plegar-se a la voluntat dels tribunals. Ha declinat, a més, pronunciar-se directament sobre el nom de Turull com a pla C perquè encara no se'ls ha proposat formalment. Però sí ha deixat clar que el nom no serà un impediment.
Si bé els anticapitalistes van advertir la setmana passada que un candidat "òrganicament vinculat al PDECat" no facilitaria el seu vot afirmatiu a la investidura, Riera ha subratllat aquest dimarts que el nom del presidenciable "no serà qüestió determinant". Si ho serà, en canvi, què pensa fer el futur executiu.
L'acceptació del vot delegat, un fet "transcendental"
Per ara, però, la CUP no veu cap canvi "substancial" que faci canviar la seva abstenció i entenen que una eventual renúncia a l'escó de Carles Puigdemont i de Toni Comín per garantir la investidura sense els vots dels anticapitalistes seria una "victòria de l'Estat". Riera ha advertit que cal assumir la "desobediència" per poder atendre el mandat popular de l'1 d'octubre i del 21-D, materialitzar "social i econòmicament" la República i afrontar un procés constituent "real" que culmini amb una Constitució que hauria de ser ratificada en referèndum.
La CUP ha assenyalat algunes accions concretes per avançar en aquest sentit. Per exemple, que la legislatura arrenqui mantenint vigents les lleis tombades pel Constitucional en matèria de pobresa energètica, fiscalitat o medi ambient, entre d'altres. Asseguren que en cap moment JxCat i ERC s'han compromès a fer-ho. Amb tot, els anticapitalistes han demanat almenys un "petit" gest de desobediència amb l'acceptació per part de la mesa del Parlament del vot delegat de Puigdemont i Comín. "Aquest seria un fet de prou transcendència política com perquè la CUP l'hagués de valorar", ha precisat Riera.
Dit això, els cupaires asseguren que ells "no tenen pressa" i que estaran disposats a dialogar fins a "l'últim segon". De moment, però, no veuen cap motiu per reunir els seus òrgans de decisió i reconsiderar la seva abstenció. "No s'ha produït cap canvi substancial", ha insistit el diputat.
Una qüestió de confiança que no resol el desacord
Sobre l'oferta de Junts per Catalunya, que ha proposat a la CUP una qüestió de confiança a mitja legislatura a canvi del seu vot afirmatiu a la investidura, Riera ha deixat clar que es tracta d'un nou element que no resol el desacord. "Volem fer plena confiança des d'ara, no la volem ajornar", ha dit. De fet, consideren que aquesta qüestió de confiança tindria sentit si és per avaluar l'assoliment d'algun repte polític rellevant o bé per fer-ne front a un. "No se'ns proposa cap pas transcendent en l'agenda amb lògica republicana", ha resolt.
Conferència política i el repte de les municipals
La CUP té previst celebrar aquest dimecres una conferència al Centre Cultural del Born que tindrà tres finalitats: fer una diagnosi de la situació actual i com s'hi ha arribat, explicat per què creuen que les estratègies d'ERC i del PDECat són "perjudicials" per a l'independentisme i per al país i detallar quines són les seves propostes per avançar en el desplegament de la República.
El pròxim cap de setmana, a més, els anticapitalistes celebraran la tercera conferència municipalista de la formació amb les eleccions municipals del 2019 com a horitzó. Com construir República des dels municipis serà, ha subratllat Riera, una de les principals qüestions que es tractaran, així com l'exercici de la desobediència des dels ajuntaments i la transformació social des dels municipis.
La CUP ha considerat una "mala notícia" que Jordi Sànchez hagi renunciat a l'escó perquè, al seu judici, suposa plegar-se a la voluntat dels tribunals. Ha declinat, a més, pronunciar-se directament sobre el nom de Turull com a pla C perquè encara no se'ls ha proposat formalment. Però sí ha deixat clar que el nom no serà un impediment.
Si bé els anticapitalistes van advertir la setmana passada que un candidat "òrganicament vinculat al PDECat" no facilitaria el seu vot afirmatiu a la investidura, Riera ha subratllat aquest dimarts que el nom del presidenciable "no serà qüestió determinant". Si ho serà, en canvi, què pensa fer el futur executiu.
L'acceptació del vot delegat, un fet "transcendental"
Per ara, però, la CUP no veu cap canvi "substancial" que faci canviar la seva abstenció i entenen que una eventual renúncia a l'escó de Carles Puigdemont i de Toni Comín per garantir la investidura sense els vots dels anticapitalistes seria una "victòria de l'Estat". Riera ha advertit que cal assumir la "desobediència" per poder atendre el mandat popular de l'1 d'octubre i del 21-D, materialitzar "social i econòmicament" la República i afrontar un procés constituent "real" que culmini amb una Constitució que hauria de ser ratificada en referèndum.
La CUP ha assenyalat algunes accions concretes per avançar en aquest sentit. Per exemple, que la legislatura arrenqui mantenint vigents les lleis tombades pel Constitucional en matèria de pobresa energètica, fiscalitat o medi ambient, entre d'altres. Asseguren que en cap moment JxCat i ERC s'han compromès a fer-ho. Amb tot, els anticapitalistes han demanat almenys un "petit" gest de desobediència amb l'acceptació per part de la mesa del Parlament del vot delegat de Puigdemont i Comín. "Aquest seria un fet de prou transcendència política com perquè la CUP l'hagués de valorar", ha precisat Riera.
Dit això, els cupaires asseguren que ells "no tenen pressa" i que estaran disposats a dialogar fins a "l'últim segon". De moment, però, no veuen cap motiu per reunir els seus òrgans de decisió i reconsiderar la seva abstenció. "No s'ha produït cap canvi substancial", ha insistit el diputat.
Una qüestió de confiança que no resol el desacord
Sobre l'oferta de Junts per Catalunya, que ha proposat a la CUP una qüestió de confiança a mitja legislatura a canvi del seu vot afirmatiu a la investidura, Riera ha deixat clar que es tracta d'un nou element que no resol el desacord. "Volem fer plena confiança des d'ara, no la volem ajornar", ha dit. De fet, consideren que aquesta qüestió de confiança tindria sentit si és per avaluar l'assoliment d'algun repte polític rellevant o bé per fer-ne front a un. "No se'ns proposa cap pas transcendent en l'agenda amb lògica republicana", ha resolt.
Conferència política i el repte de les municipals
La CUP té previst celebrar aquest dimecres una conferència al Centre Cultural del Born que tindrà tres finalitats: fer una diagnosi de la situació actual i com s'hi ha arribat, explicat per què creuen que les estratègies d'ERC i del PDECat són "perjudicials" per a l'independentisme i per al país i detallar quines són les seves propostes per avançar en el desplegament de la República.
El pròxim cap de setmana, a més, els anticapitalistes celebraran la tercera conferència municipalista de la formació amb les eleccions municipals del 2019 com a horitzó. Com construir República des dels municipis serà, ha subratllat Riera, una de les principals qüestions que es tractaran, així com l'exercici de la desobediència des dels ajuntaments i la transformació social des dels municipis.