Turull és el nom

El conseller es consolida com el pla C per presidir la Generalitat i queda pendent de si la CUP s'hi posa bé o força dimissions a Brussel·les. Veurem fins on el deixa arribar el Suprem. Avui també són protagonistes Sànchez, Paluzié, Minoves, el Brexit, Graupera, Bosch, les primeres autonòmiques i Fernando Torres

20 de març del 2018
Actualitzat a les 7:00h
La investidura és un autèntic trencaclosques per als polítics independentistes. És probable que el Tribunal Suprem negui en les properes hores de nou a Jordi Sànchez sortir de la presó per poder ser escollit. Us ho explicaAida Morales. Això, sumat al temor que el TC posi en marxa els terminis amb efectes retroactius i al clam per tenir Govern, accelera el pla C. Els dubtes interns (sobre tot a l'Espai Lliure de Brussel·les) s'han anat esvaint i Jordi Turull era ahir la persona escollida per Junts per Catalunya per sotmetre's a la investidura al Parlament amb l'aval d'ERC. I veurem si el de la CUP. Si no el té, Puigdemont i Comín hauran de deixar l'escó o Turull haurà d'apartar-se en favor d'un candidat de consens amb els anticapitalistes, moviment que no es contempla perquè evidenciaria una enorme debilitat. El més senzill (i aconsellable) és esprintar per l'acord i evitar més tensions o unes noves eleccions.

Turull és un valor segur per gestionar la Generalitat i fer-ho d'acord amb els socis de Govern però hi ha el dubte, raonable, sobre si el Suprem l'apartarà en breu. I un detall no menor: no pot sortir d'Espanya i no podrà anar Brussel·les a despatxar, fet que també tindrà lectures. Oriol March i Roger Tugas van avançar ahir a la nit en primícia que ell era l'escollit i que dimecres o dijous (festa a Madrid aquest darrer) se sotmetrà al debat d'investidura. Llegiu-ho aquí.

Turull havia de seguir com a conseller de la Presidència, amb Puigdemont primer i amb Sànchez després. Si acaba de president, JxCat n'haurà de triar un altre i això obre incògnites que també us expliquem. I us aconsello l'opinió de Joan Serra Carné a "La veu de Nació" sobre què pot fer i què no l'independentisme amb el resultat del 21-D .

La nova ANC ja és aquí. L'arribada de Turull coincidirà amb la renovació a l'ANC, que s'hauria de concretar aquest cap de setmana a la primera reunió del nou secretariat a l'Hospitalet de Llobregat. Sara González va parlar-ne ahir amb Elisenda Paluzié, que està disposada a agafar el timó de l'entitat si ho pot fer de forma compartida, i amb David Minoves en aquesta entrevista. Ell aspirava a la presidència, compta amb l'afinitat de la majoria dels nous dirigents i ara dona suport a la professora d'Economia de la UB. Sobre el rumb de l'entitat i la seva independència podeu llegir també l'opinió de Maria Vila.

La incomoditat espanyola s'estén.Carles Puigdemont va ser ahir a la ONU amb Anna Gabriel per denunciar les agressions als drets humans que es produeixen a Catalunya. El president a l'exili prepara un altre viatge, ara a Finlàndia per visitar el parlament i la universitat de Helsinki. I l'exconsellera Clara Ponsatí, que el cap de setmana va ser a Àustria en un seminari, era ahir a Munic. No m'estranya que el ministre Alfonso Dastis expliqués que la situació els incomoda, més tenint en compte que no s'atreveixen a emetre euroordres de detenció contra dirigents que van amunt i avall mentre a Espanya els presenten com a fugitius que haurien de passar-se anys a la presó. Per cert que ahir la UE i el Regne Unit van tancar un acord sobre el Brexit. Una entesa que també té lectures en clau catalana i que ens atansa Pep Martí en aquest reportatge.


Graupera impacta en l'independentisme barceloní. El teatre Victòria de Barcelona serà aquest vespre l'escenari de la conferència de Jordi Graupera en què detallarà el seu projecte per la capital catalana que, a banda del procés i els seus avatars, viu immersa en debats com ara el del tramvia per la Diagonal o la gentrificació. El periodista i filòsof, col·laborador habitual als mitjans, plantejarà primàries obertes a la ciutadania de tot el sobiranisme per tal d'escollir un candidat o candidata que pugui vèncer Ada Colau. A primera fila hi haurà representació dels partits als quals Graupera es dirigirà, alguns dels quals -com ERC- ja tenen candidat per 2019. El PDECat, Junts per Catalunya i Demòcrates hauran de gestionar la seva irrupció. Els organitzadors esperen unes 3.000 persones. Llegiu la informació d'Oriol March.


Vist i llegit

La línia editorial d'El País continua sense ser complaent amb el procés, però semblava que en les darreres setmanes s'havia relaxat i fins i tot Juan Luis Cebrián i Alfredo Pérez Rubalcaba, president i ideòleg de Prisa respectivament, van demanar diàleg. Però una de les seves firmes de bandera, Javier Marías, va tornar a la càrrega el diumenge amb l'article Nazística. L'independentisme és, per ell, cosa de nazis perquè la seva exaltació patriòtica i de banderes li recorda documentals que enalteixen l'Alemanya de Hitler. Les manifestacions unionistes li deuen semblar jocs florals. Agustí Alcoberro queda a la columna retratat com dirigent sanguinari del Tercer Reich. "Ells, està clar, no respecten la democràcia ni 'acceptaran un altre projecte', encara que les urnes decideixin el contrari", afirma no sobre el PP, el PSOE i Cs sinó sobre l'independentisme. Un home de concòrdia, en Marías. 


 El passadís

Hi ha dirigents d'ERC que troben a faltar més debats a les reunions de la permanent i l'executiva. La pressió judicial i la situació de Junqueras no ho posen fàcil. Ahir, però, no se'n van escapar quan alguns dirigents metropolitans van demanar explicacions al candidat a Barcelona, Alfred Bosch, pel seu "no" a fer arribar el tramvia de Glòries fins a Verdaguer, que es vota divendres al ple. És un primer pas i no la connexió de total de la Diagonal com volia ERC, però més d'un i de dos al partit no ho entenen, i més després de les fortes pressions de l'equip de govern amb tota mena d'artefactes. Bosch va argumentar que el que es vota no és el projecte d'Esquerra i, a més, es fa amb una empresa privada. Van acceptar les explicacions però van quedar, això sí, que caldrà explicar-se més i millor i fer que es visualitzi amb potència una alternativa.  


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1980 els catalans tornaven a escollir el seu Parlament passant pàgina de la dictadura de Franco i l'excepcionalitat de la presidència de Tarradellas. Aquelles primeres eleccions les guanyaria, contra tot pronòstic, Jordi Pujol al capdavant de CiU, una coalició de centre-dreta creada feia ben poc i que havia obtingut resultats discrets a les espanyoles i les municipals. El gran derrotat seria el PSC de Joan Raventós. Els resultats obligarien Pujol a pactar amb la vella ERC, que encara lideraven personalitats de la República i l'exili. S'obria una rellevant primera legislatura autonòmica. Així van viure, amb el centre de dades al Palau de la Generalitat, aquella primera nit electoral a TVE, i així es recordava uns anys després la campanya.


 L'aniversari

El 20 de març de l'any 1984 naixia a Fuenlabrada el futbolista Fernando Torres, una de les grans figures de l'Atlètic de Madrid. El davanter, conegut com el Niño, va jugar entre 2001 i 2007 al club matalasser i després va provar sort a la Premier League: primer al Liverpool i després al Chelsea. Després d'un breu pas pel Milà va tornar al club del Manzanares, on escura la seva carrera esportiva. Aquí podeu veure alguns dels seus millors gols.  

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi