El sistema penitenciari encara castiga les dones i augmenta el risc delictiu dels seus fills

Els fills de les preses tenen fins a sis vegades més possibilitat de ser empresonats, segons un estudi de l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia

19 de març del 2018
Actualitzat a les 18:41h

Presentació de l'estudi de l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia. Foto: Aida Morales


Les presons catalanes encara no són llocs prou habilitats per a les dones, i el sistema penitenciari català arrossega mancances, que converteixen els fills de les preses, massa vegades, en "víctimes del sistema". Aquestes són dues de les principals conclusions de l'informe "L'execució de la pena de presó. Peculiaritats de l'execució penal femenina", que aquest dilluns ha presentat l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia, que fomenta el Consell de l'Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). 

Dades alarmants, segons ha posat sobre la taula la directora de l'estudi, Carme Navarro, que urgeixen a la modificació penitenciària des de la perspectiva de gènere ja que, si no, això pot comportar greuges importants en els menors. De fet, ha precisat, es tracta de "mares de fills que no han comès cap delicte" i, per tant, que moltes vegades queden "orfes de la justícia" o són les "víctimes invisibles del delicte". 

Malgrat que no han comès fets delictius, pateixen els efectes de l'empresonament, ja que són distanciats de les seves mares a partir dels tres anys i han de conviure amb aquest ambient hostil. La interrupció de la relació i la mancança de mecanismes per fomentar-la és un dels principals problemes. Però arran d'això, els fills també pateixen desavantatges econòmics, tenen problemes de salut i benestar, pateixen l'estigma, la discriminació, la vergonya o el bullying, i tenen fins a sis vegades més possibilitats de ser empresonats. 
 

Presentació de l'estudi de l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia. Foto: Aida Morales


En molts casos, a més, són els avis -sobretot materns- els que es fan càrrec dels fills, i en menor mesura el pare o els oncles, ja que moltes de les famílies són monoparentals. A més, amb l'objectiu que no els treguin la custòdia, algunes preses menteixen i afirmen que no tenen cap fill. No obstant això, ha destacat Navarro, la taxa de natalitat de les preses és sensiblement superior de a que tenen les persones en llibertat: "El nombre de fills és de 2,3 per presa, mentre que la taxa de natalitat és de 1,27. Aquesta augmenta molt en preses estrangeres, que poden tenir dos, tres, quatre o fins a 16 fills". 

Un 6,8% de la població reclusa

A Catalunya, només un 6,82% de la població reclusa són dones, una xifra que explica la "invisibilitat femenina a les presons", dins d'un sistema penitenciari ocupat majoritàriament per homes. Els recursos econòmics que es destinen a la població reclusa femenina també són "ínfims i precaris", han sentenciat, i moltes de les instal·lacions no són adequades. 

Segons l'informe, l'ambient que es respira als locutoris on es porten a terme les comunicacions orals o les sales de vis à vis familiar "no són les més adequades per a un nen", i els espais són "generalment vells, tristos i petits". A més, la llunyania entre el lloc on viuen els fills i el centre de compliment de la pena hauria de ser una dada a tenir en compte per part de l'òrgan judicial, així com la cerca de "mesures alternatives a la presó", que ajudi a mantenir la comunicació materna o paterna, així com la seva reinserció, com ara pisos tutelats perquè els menors creixin a prop de les mares.

Precisament sobre aquests aspectes ha volgut puntualitzar el director general de Serveis Penitenciaris de Catalunya, Armand Calderó, que ha afirmat que s'hi està treballant com un fet "prioritari", ja que "salta a la vista la vulnerabilitat d'aquest sector". "Cal un abordatge específic i amb perspectiva de gènere en l'àmbit de l'execució penal", ha assegurat, i ha afirmat que des del Departament de Justícia s'hi està treballant, amb el projecte d'una presó de dones a la Zona Franca de Barcelona. 

Relació de violència

Més del 80% de les dones empresonades a l'Estat han sofert violència abans de la comissió de fets delictius. Aquesta dada és rellevant, segons ha destacat la directora de l'estudi, perquè posa de manifest el resultat d'exercir el delicte vinculat a la violència. Així, l'any 2014 a Brians, un 44% de les dones empresonades havien rebut maltractament físic, un 56,9% psicològic, i un 24% havia estat víctima d'abús sexual.

Per altra banda, els motius pels quals delinqueixen les dones no són els mateixos, com tampoc ho són les condicions per a la seva reinserció. "La realitat evidencia que les dones empresonades continuen assumint la responsabilitat de la cura dels menors, i la legislació i l'administració penitenciària haurien de donar resposta a aquesta necessitat", han lamentat els impulsors de l'informe. Per això, s'han demanat "entorns de compliment de la pena diferents" dels homes.