procés català

Fragmentació i desconcert: el «sudoku» de la dreta catalanista

Units per Avançar, Convergents i Lliures entren en una competició per posicionar-se de cara a les properes municipals

per Pep Martí , 21 de març de 2018 a les 08:44 |
Granados, Espadaler, Iceta i Jiménez Villarejo, a l'obertura de la campanya al 21-D | PSC / Pepa Álvarez
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan falten tres mesos del 21-D, els diversos components del catalanisme no-independentista continuen buscant el seu espai. Tres partits han sorgit de la reconversió política de CiU amb la voluntat de representar l'antic votant moderat convergent. Tots tres, els democristians d'Units per Avançar, els liberals de Lliures i els sobiranistes moderats de Convergents, han entrat en una competició dura per veure qui ocupa més espai polític. Amb una mirada a les municipals de l'any vinent.   

Lliures va celebrar la setmana passada la seva III Conferència. Convergents va reunir el seu primer consell nacional després del congrés fundacional del gener passat. Units per Avançar, per la seva banda, intenta engreixar la seva maquinària amb l'avantatge que suposa haver entrat amb un diputat al Parlament, Ramon Espadaler, de la mà del seu acord amb el PSC. Però l'escenari del centre dreta catalanista és, en aquests moments, un veritable sudoku.   


Contactes i desconfiança

Membres de les tres organitzacions mantenen contactes continus en els darrers mesos. Però del tot informals i sense que hi hagi, en aquests moments, voluntat de confluir a curt termini. Cada sigla intenta bastir una estructura territorial, per mínima que sigui, i situar-se en una posició de força per si, més endavant, han d'acabar aplegant-se de cara a les urnes. Però hi ha també tensions entre ells. Especialment entre Lliures i Units per Avançar, després de les crítiques dels primers als d'Espadaler per la seva aliança amb els socialistes.


Units per Avançar: fer valer els regidors del partit

Pel que fa als democristians d'Units per Avançar, estan abocats a preparar les municipals, fent valer la seva presència en alguns consistoris importants. Un factor aquest que no poden mostrar, ara per ara, les altres organitzacions del catalanisme moderat. El partit de Ramon Espadaler té una regidora a Lleida, Rosa Maria Salmerón, que forma part de l'equip de govern d'Àngel Ros, com a responsable d'Educació; a Tarragona, amb Josep Maria Prats, i a Badalona amb Jordi Subirana, entre d'altres poblacions més petites. Tots ells van ser elegits dins de les llistes de CiU en les eleccions municipals del 2015.


La voluntat del partit d'Espadaler és concórrer amb marca pròpia allà on sigui possible, sense descartar pactes amb altres formacions, tret de Ciutadans i el PP, d'una banda, i les forces independentistes, de l'altra. Cosa que obre la porta al PSC, però des d'Units insisteixen en què l'acord que van subscriure amb els socialistes no anava més enllà de les catalanes del 21-D. En tot cas, el resultat migrat de Miquel Iceta no és la millor base de sortida per ampliar els acords.   

Lliures: mirant a la Casa Gran

Entorn la celebració de la III Conferència del partit liberal que presideix Antoni Fernández Teixidó, es va especular amb la possibilitat que l'exconseller Santi Vila acabés sent el candidat de Lliures a l'alcaldia de Barcelona. Una brama que no ha estat mai confirmada pel partit, que té previst elegir el seu candidat a competir amb Ada Colau a la tardor.    
 

Fernández Teixidó, quan va ser elegit president de Lliures. Foto: Lliures


El que no va negar Fernández Teixidó és l'obsessió per l'alcaldia de Barcelona. Un objectiu que consideren a l'abast. D'una banda, des de Lliures creuen que hi ha un segment de vot "catalanista, fins i tot sobiranista, però realista i que rebutja la polarització". Alhora, el desgast del govern de Colau anima els de Lliures a creure que si disposen d'un bon candidat, fins i tot sense el suport d'un partit establert, poden aspirar a quedar primers.

Convergents: entre independentistes i catalanistes

El partit Convergents és el que més explícitament es reivindica com a hereu de CDC. L'antic membre de l'anomenat "pinyol" de Convergència i exconseller de Justícia, Germà Gordó, va ser elegit president del nou partit en el congrés fundacional celebrat al gener. El cap de setmana passat va reunir el seu consell nacional, expressant la seva voluntat de concórrer a les municipals del 2019.
 

Germà Gordó Foto: Adrià Costa


Convergents ha constituït ja formalment les onze organitzacions territorials que formen la xarxa territorial del partit, inclosa la Catalunya Nord i la Franja de Ponent. Aquesta és una dada que subratllen des de Convergents, com a símptoma de capacitat d'implantació i de la seva ideologia sobiranista. Buscant el matís dins del magma del catalanisme moderat, els de Gordó destaquen que ells, a diferència de Lliures i Units per Avançar, són sobiranistes però inclouen militants que no són independentistes.

La llarga hegemonia del pujolisme i la seva capacitat d'arribar a amplíssims sectors va ser un capital que ara molts volen recuperar. Però el pujolisme va construir el seu potencial amb la capacitat de penetrar en àmbits fins i tot contradictoris que anaven del centre esquerra al conservadorisme, i d'un catalanisme suau a un de més radical. A allò el mateix Jordi Pujol ho va anomenar el bloc central. Un llegat aquest avui per avui lluny de tots els qui aspiren a ocupar-lo.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació