Tot es podria precipitar, i en són conscients a la mesa, si el TC estima el recurs del PSC que demanava que el rellotge de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d'unes noves eleccions comencés a córrer el 30 de gener. Aquell dia es va desestimar investir l'absent Carles Puigdemont, que ahir va trobar ressò a Ginebra i que, amb la resta d'exiliats, com explica Bernat Surroca en aquesta informació, posen en problemes el govern espanyol. Avui es reunirà a la ciutat suïssa amb Anna Gabriel. És necessari, així ho vaig explicar dissabte en la meva opinió setmanal, fer el camí amb la CUP.
Les claus d'aquests tres mesos de bloqueig les expliquen Joan Serra Carné i Oriol March en aquesta anàlisi. Veurem què acaba dient el TC (si és que ho fa) i què el Suprem, però el cert és que l'acord és urgent. Més enllà del full de ruta sobiranista i del procés constituent, el 155 es fa notar molt al dia dels ciutadans i de l'administració que, intervinguda, sovint cau en un perfil baix en la denúncia. Els ajuntaments o el que explicaSergi Ambudio sobre la renda garantida, la mesura social estrella del govern Puigdemont, en són bons exemples.
Debat i empatia. La urgència de formar govern i evitar unes noves eleccions no ha d'amagar la necessitat de afinar el full de ruta i de seguir avançant amb determinació. Junts per Catalunya, ERC i la CUP coincideixen en que cal revisar-lo i en l'anàlisi de l'èxit de l'1-O i el 21-D, però divergeixen en com plantar cara a l'Estat i tenen accents diferents quan es parla d'ampliar majories. Joan Serra Carné resumeix en aquesta informació el "Debat republicà" que vam fer la setmana passada a NacióDigital amb Quim Torra, Pere Aragonès i Albert Botran amb les llargues posades. Sobre les estratègies us aconsello llegir "La Veu de Nació" de Germà Capdevila i l'article de Jordi Muñoz sobre l'independentisme i el PSC. Escenes com la d'ahir a la poc concorreguda manifestació unionista, amb tot de dirigents socialistes a primera fila, compliquen el diàleg però també és cert que l'independentisme no pot aplicar als seus adversaris la recepta autista que li aplica Mariano Rajoy. Ha de ser més hàbil.
El tramvia i el taxi, al punt de mira. La mobilitat és una patata calenta a Barcelona. Aquesta setmana en parlarem molt amb el tramvia. Divendres el ple vota si posa en marxa la connexió entre Glòries i Verdaguer. Queda, per ara, aparcada la unió de tota la Diagonal. Colau pressiona ERC perquè li doni suport i ahir ho va fer filtrant una enquesta ad hoc que demostra que la majoria de veïns estan a favor no del projecte que es debat divendres, sinó del que ha arraconat de la connexió del Trambaix i el Trambesòs per por a no tenir suports. L'altre punt calent és el taxi arran de l'arribada d'Uber. Us expliquem tot el que no sabíeu d'un sector en teoria molt limitat en aquesta informació de Jordi Bes, i com els taxistes i xofers afronten el canvi en aquest reportatge de Gerard Fageda.
Pensionistes mobilitzats. El cap de setmana ha estat marcat per les manifestacions de jubilats que pateixen pel futur de les seves pensions i les dels seus fills. Blanca García ens recomana, en aquest sentit, una cançó d'Els Pets per arrencar la setmana. És Gent gran, del seu àlbum Respira del 2001, que té una de les lletres més boniques i tendres del grup de Constantí. "Gent gran procurant no fer nosa, tirant amb poca cosa...", diu la lletra. La podeu gaudir aquí. Esperem que la nostra vellesa sigui millor. Per recomanar cançons, si pot ser vinculades a l'actualitat, podeu contestar aquest correu o enviar-ne un a [email protected]
Vist i llegit
El govern de José María Aznar va estar a les portes de l'enfrontament armat amb el Marroc per l'illot de Perejil, situat davant la costa de Ceuta. Sempre s'havia considerat espanyol però el Marroc no ho considerava provat. Un cas invers podria passar amb quatre illots de Micronèsia, a l'Oceà Pacífic, que encara podrien ser espanyols. És una història ben curiosa que expliquen a El ConfidencialE. Torrico i Carmen Castellón. El 1899 la corona espanyola, escanyada financerament després de perdre Cuba i les Filipines, va vendre els seus arxipèlags al Pacífic a Alemanya per 25 milions de pessetes. Quatre d'ells, ara sota sobirania de diferents estats, no van ser inventariats a l'escriptura. Què passaria si se'n reclamés la sobirania? Ningú ho contempla i només li faltaria això a la diplomàcia espanyola, enfeinada com està amb el procés, però seria entretingut.
El passadís
Lliures té al cap l'alcaldia de Barcelona. Dijous passat, el president del partit liberal i "catalanista però no independentista" va celebrar la seva III Conferència com a pas previ per preparar les eleccions properes. Aquests dies, el seu president, Antoni Fernández Teixidó, explica als seus interlocutors que l'alcaldia de Barcelona no és un objectiu fantasiós. En paraules seves, "si alguna força política present un bon candidat, pot guanyar. Guanyar per la mínima, com va fer Ada Colau, però guanyar". Les dificultats de Colau per consolidar-se i la fragmentació del ventall polític sobiranista (també amb la irrupció de Jordi Graupera) donen ànims a Lliures. El nom de Santi Vila corre de fa dies com a possible candidat. Lliures reconeix que hi han mantingut contactes. Però l'exconseller medita molt en fred els seus moviments futurs. Una altra "ex" de renom a tenir en compte és Montserrat Nebrera, una de les oradores de l'acte de Lliures. El seu nom anava de boca en boca.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1882 es posava la primera pedra al temple expiatori de la Sagrada Família, que no seria consagrat fins el novembre de 2010 amb la visita del papa Benet XVI a la capital catalana. El temple de l'Eixample va ser dissenyat per Antoni Gaudí i és un dels monuments més emblemàtics i coneguts de Barcelona i del modernisme català, encara que també ha rebut crítiques pels seu aspecte "kitsch" o de "mona de Pasqua". Rep cada any centenars de milers de visitants admirats per la seva majestuositats i el treball de Gaudí o de l'escultor Subirachs a la façana de la Passió. Aquest 30 minuts explica el procés de construcció del temple i com hauria de ser en finalitzar-se les obres. Es calcula que sigui al 2026, 144 anys després de posar la primera pedra.
L'aniversari
El 19 de març de l'any 1931 es fundava al barri barceloní de Sants, i en el marc de la Conferència d'Esquerres, Esquerra Republicana de Catalunya, que durant els anys de la Segona República seria coneguda com l'Esquerra. El partit, progressista, nacionalista i interclassista, sorgia com la confluència del Partit Republicà Català de Lluís Companys, el grup d'intel·lectuals de L'Opinió i Estat Català, el partit independentista que liderava Francesc Macià. Un mes després de ser fundat, guanyaria amb claredat les eleccions municipals que farien possible la república i totes les que a Catalunya es van anar celebrant fins al final de la guerra. En aquells anys, ERC va ser el partit central i va construir la Generalitat primer i les indústries de guerra després. Amb carnet del partit hi ha hagut quatre presidents: Macià, Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas. Perduda la guerra, els seus quadres van anar a l'exili o van ser durament reprimits. No va poder concórrer a les primeres eleccions democràtiques de 1977 pel seu ideari republicà. Després d'anys d'alts i baixos ara, sota el lideratge d'Oriol Junqueras, empresonat, ha tingut un paper determinant en el procés català i, després de la dissolució d'Unió i la hibernació del PSUC, és l'únic partit actiu dels anys 30. En plena crisi econòmica, l'any 2011, va celebrar 80 anys i ho va commemorar amb aquest vídeo per emmarcar la vigència del seu ideari.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi