18
de març
del
2018
Actualitzat
el
19
de març
a la
13:22h
Carles Puigdemont, en el debat sobre l'autodeterminació a Ginebra. Foto: ACN
Carles Puigdemont ha atret la mirada europea aquest diumenge al vespre, amb la seva participació al debat sobre l'autodeterminació, que ha coincidit amb la projecció del film "Catalunya: Espanya a punt d'una crisi de nervis", que s'ha celebrat a Ginebra, a Suïssa.
Allà ha defensat el dret dels catalans a decidir el seu futur, i ha carregat contra la concepció espanyola d'un Estat que representi una "unitat sagrada". "No hi ha una idea religiosa de la pàtria", ha afirmat, i ha preguntat qui dona els drets per fundar els nous estats: "Els estats es poden refundar sota la voluntat dels ciutadans". A més, i sobre la República catalana, ha dit que "també ha de ser mutable i revisable".
Per a Puidemont, el més important són les condicions de "respecte, reconeixença de l'altre i empatia política". Si això no hi és, que ha destacat que manca a l'estat espanyol, no són possibles els punts d'encontre: "Hi ha propostes sobre la taula per part del Govern espanyol on es permeti votar?". Segons ha lamentat el president de la Generalitat, Espanya "no té un projecte per a Catalunya", i no aporta "models o solucions", com sí que es van plantejar en el cas d'Escòcia. Per això, ha preguntat als defensors de la unitat espanyola si estan disposats a votar sobre la independència de Catalunya o si creuen que Catalunya "té dret a ser independent".
Rebutja la via violenta
Puigdemont ha descartat completament l'ús de la via violenta per esdevenir un estat independent. "És un error", ha dit, i ha recordat que els catalans sempre han optat per la via pacífica, en el camí cap a l'autodeterminació.
No obstant això, no ha deixat de criticar l'ús de la via penal per part de l'Estat, per tombar aquest camí pacifista, i ha recordat que, encara que no pugui tornar a Catalunya perquè l'empresonarien, ell segueix sent el president del país, fins que no se n'esculli un altre: "Continuo sent el president perquè els ciutadans m'han donat la confiança".
Precisament, ha assegurat que s'ha de continuar reclamant els drets dels catalans de decidir el seu futur, així com el retorn a la normalitat democràtica. Això no serà així, segons Puigdemont, si els presos polítics no tornen a casa, i les persones que estan a l'exili poden fer-ho, també. "Hi ha dos milions de persones que surten al carrer cada any per demanar la independència", ha avisat, i ha assegurat que "Catalunya és un país capaç de fer política", però que això passa necessàriament pel diàleg: "En democràcia, els drets que no estiguin dialogats, no haurien d'existir".
Per la seva part, però, ha assegurat que l'Estat no juga les mateixes cartes, i tal com es va veure el passat 1 d'octubre, s'ha viscut una onada repressiva i de violència, que només ha seguit l'estratègia de la "por".
Dubtosa separació de poders
Puigdemont ha posat en entredit la separació de poders a l'Estat espanyol. De fet, ha recordat que ha estat la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, qui ha dit que l'Estat era qui havia posat Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó.
Així mateix, ha lamentat que no es deixi a Sànchez i Junqueras participar a les sessions plenàries del Parlament, quan aquest és un dels seus drets com a representants públics escollits per la ciutadania: "Els jutges els han impedit sortir de la presó". A més, ha avisat que "qui està a punt de cometre un delicte" serien els jutges, si no deixen que Sànchez assisteixi al ple d'investidura.
Davant d'aquesta situació, però, Puigdemont ha demanat "paciència" a les persones que exigeixen un govern immediat, i ha assegurat que "no és fàcil" trobar aquest acord entre les forces sobiranistes. No obstant això, s'ha mostrat determinat a treballar, i ha afirmat que hi ha la "voluntat" de donar sentit a la demanda de la població.
L'acte s'ha omplert amb unes 900 persones, que hi han assisstit com a púlic, entre les quals l'exdiputada cupaire Mireia Vehí; la companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet; Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn; el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro; o el cantant Pau Llonch. A més, n'han fet el seguiment més de seixanta mitjans de comunicació, que s'han interessat per explicar la situació de Catalunya.