1 de 10
procés català: debat republicà

L'independentisme accepta replantejar l'estratègia en la nova legislatura

Junts per Catalunya, ERC i la CUP coincideixen en la necessitat d'encarar un procés constituent d'arrel ciutadana i en l'anàlisi de l'1-O, però no convergeixen en la fórmula i el calendari per afrontar l'embat amb l'Estat

per Joan Serra Carné, 19 de març de 2018 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Junts per Catalunya i ERC tenen dissenyat el Govern, amb 13 conselleries i d'estructura completament paritària. Els falta concretar qui capitanejarà l'executiu des de Barcelona i, per concretar la investidura, cal el suport de la CUP. Una entesa entre les tres forces independentistes -que a dia d'avui no està tancat- permetria desencallar la legislatura i foragitar l'escenari d'eleccions. Però quin serà el pla del sobiranisme en aquest nou mandat? En això, de moment, tampoc hi ha un pacte del tot segellat, però les formacions que lideren la nova etapa del procés sí que convenen que en la legislatura que s'estrena caldrà replantejar estratègies.

Aquesta és una de les conclusions que s'extreuen de la sèrie d'entrevistes publicada per NacióDigital, amb l'epígraf de "Debat republicà". En les converses amb Quim Torra (Junts per Catalunya), Pere Aragonès (ERC) i Albert Botran (CUP), les tres formacions han admès -amb diferents matisos- que l'escenari posterior al 21-D exigeix alteracions en el full de ruta conegut fins als fets d'octubre. Els punts de trobada són múltiples -per exemple, en l'obertura d'un procés constituent d'arrel ciutadana-, però també hi ha diferències substancials a l'hora d'interpretar el moment que viu l'independentisme, i trobar la fórmula i el calendari per afrontar l'embat amb l'Estat.   

 

Quim Torra al Born Centre Cultural Foto: Adrià Costa


Quim Torra, diputat de Junts per Catalunya, posa l'accent en el procés constituent, un dels passos vetats per l'Estat en l'anterior mandat -la mesa del Parlament és objecte d'investigació per aquesta qüestió-. L'historiador, conscient de l'entesa firmada amb ERC per seduir la CUP -que preveu una multiconsulta per concloure el mandat- considera que "el Parlament s'ha de sentir lliure i alçar la veu" per establir el nou model de país. Ara bé, raona el fet no haver superat el 50% de vots independentistes el 21-D "pesa com una llosa". Per això, entén que ara toca "eixamplar la base" amb un debat ciutadà "de debò, sense jugar més amb les paraules" per enfocar quin ha de ser l'estat que necessiten els catalans.

 

Pere Aragonès davant l'escola els Llorers de Barcelona Foto: Adrià Costa


Com Torra, Pere Aragonès també subratlla la necessitat de sumar adhesions a la causa republicana. Per això, el secretari d'Economia en l'anterior Govern i negociador d'ERC en el diàleg entre partits, anima el sobiranisme a "tenir majories inapel·lables i molt més fortes", una posició compartida, per exemple, per Òmnium. "Quan l'Estat ens aboca a la via unilateral, la majoria que tenim no és suficient", argumenta Aragonès, que admet que l'independentisme encara és "massa feble davant la repressió". "Hem tingut prou força per guanyar, però no per aplicar el resultat", assumeix.


Per això, el dirigent republicà -que es perfila com un dels noms forts del futur Govern- insta els socis a ser "efectius" per recuperar les institucions i treballar per al reconeixement exterior de l'estat propi. En això, també coincideix amb Torra, que considera que no rendir-se "vol dir internacionalització" del conflicte i un procés constituent sòlid.
 

Albert Botran a la plaça de Sant Felip Neri amb les ferides del bombardeig del 1939 Foto: Adrià Costa


Qui més clarament ha reclamat la participació ciutadana en el disseny del nou estat és la CUP, que insisteix a validar aquest procés constituent amb una multiconsulta, però amb caràcter vinculant, un horitzó que tornaria a obrir el xoc amb l'Estat. Albert Botran, exdiputat de la CUP i ara membre del secretariat nacional, recorda que la unilateralitat pot "no agradar en abstracte", però ha fet avançar l'independentisme. Posa d'exemple l'1-O i subratlla, per respondre a ERC, que ara no cal posar tant el focus sobre la força que ha acumulat el procés sinó en "com s'usa" la que sí que es té.

Botran considera que per progressar "cal el conflicte obert". La CUP arriba a la conclusió que la negociació només arribarà "després de donar molts maldecaps" a l'Estat. Davant de l'exercici de realisme que demanen els socis, des del PDECat fins a ERC, els anticapitalistes també en reclamen quant als lideratges. No han avalat la investidura de Jordi Sànchez -empresonat a Soto del Real- i fan la següent reflexió: "La direcció política del moviment no pot ser ni a la presó ni a l'exili".

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació