Els moviments de l'exili tensen l'estratègia judicial espanyola

Un dels reptes del govern a l'exili és internacionalitzar el procés i denunciar la persecució de l'Estat contra l'independentisme. Així mateix, el fet que els polítics independentistes puguin viatjar amb normalitat per molts països d'Europa serveix també com a eina per desgastar l'estratègia judicial de l'estat espanyol i mostrar que els delictes que s'imputen en la causa contra el procés ho són per qüestions polítiques, limitades a les fronteres espanyoles i que no s'accepten als tribunals dels països europeus. Aquest diumenge, Clara Ponsatí ha viatjat a Àustria per participar en un seminari sobre autodeterminació amb acadèmics i diplomàtics d'arreu del món.

A Sant Florian, Àustria, participo a un seminari sobre autodeterminació amb acadèmics i diplomàtics d'arreu del món. pic.twitter.com/8C0fqzIE1u

— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) March 18, 2018

Ponsatí va decidir fa una setmana tornar a Escòcia, a la Universitat de Saint Andrews, on és catedràtica en Economia. També a través de Twitter aprofundia en la necessitat de traslladar el problema català arreu i explicava que "l'exili català havia arribat al Regne Unit". Sobre la possibilitat que la justícia espanyola n'ordenés la detenció -a Espanya se l'acusa dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics-, Ponsatí recordava que la justícia britànica no atorga extradicions motivades políticament. L'exconsellera va afirmar també, en una entrevista a Rac1, que la justícia britànica no és "doblega" a pressions polítiques ni reconeix els delictes "imaginaris" de sedició i rebel·lió que investiga el Tribunal Suprem.

Puigdemont, a Ginebra davant la impotència de la Fiscalia

Tot plegat coincideix amb el viatge de Carles Puigdemont a Ginebra, on assisteix al Festival de Cinema i el Fòrum Internacional sobre els Drets Humans. El president va viatjar dissabte cap a Suïssa davant la impotència de la Fiscalia, que havia maldat perquè fos detingut al país helvètic i extradit a Espanya. La resposta de Suïssa no es va fer esperar i, per via de l'Oficina Federal de Justícia (OFJ), va assegurar que no hi havia "base legal" per detenir Puigdemont.

Recordaven també que al desembre el Tribunal Suprem espanyol va retirar el desembre l'ordre de detenció internacional contra els membres del govern exiliats a Bèlgica (davant la possibilitat que la justícia belga la rebutgés). "La situació no ha canviat des de llavors, per tant, no hi ha cap base legal per a una detenció a Suïssa", va dir el portaveu de l'OFJ, que va afirmar també que d'acord amb la base legal i els acords entre Espanya i Suïssa, el país alpí no garanteix l'extradició o qualsevol altre tipus de cooperació judicial per "delictes polítics".

Suïssa, un nou "problema" per Espanya

Des de fa unes setmanes, Suïssa s'ha convertit en un nou "problema" per a l'estat espanyol. En concret, des que l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel va decidir quedar-se al país helvètic i no comparèixer a declarar davant del Suprem. En diverses entrevistes a mitjans locals, l'exdiputada cupaire denunciava la "persecució política" contra l'independentisme. "Serà Suïssa qui decidirà què fer amb mi", va dir Gabriel. La resposta de Suïssa va ser taxativa i va deixar clar que no autoritzaria cap extradició per motius polítics com "a priori" podia ser el cas d'Anna Gabriel. 

"En virtut de la base jurídica que regeix la col·laboració d'assistència legal entre Suïssa i Espanya (...) Suïssa no autoritza, com la majoria de la resta d'estats, cap extradició ni tampoc cap altra forma d'ajuda jurídica per delictes polítics", va explicar Folco Galli, portaveu del Departament de Justícia suís. En aquest sentit, afegia que, sobre el cas de Gabriel que "segons les informacions de mitjans de comunicació, a priori es tractaria de delictes polítics". "Per tant, Suïssa no tramitaria una eventual sol·licitud d'extradició ni tampoc una petició d'assistència judicial", va reblar. 

A Ginebra, Puigdemont aprofitarà aquest dilluns per debatre amb Anna Gabriel sobre el paper de la CUP en la investidura. Ara per ara, els cupaires no donen suport al full de ruta presentat per JxCat i ERC, que consideren "autonomista" i han anunciat que s'abstindran en la votació del nou president. Més enllà de la investidura, Puigdemont i Gabriel parlaran també de la seva situació i de la disposició "a continuar defensant el dret i la legitimitat" de les seves decisions.