17
de març
del
2018
Actualitzat
el
18
de març
a les
21:59h
La professora d'Economia de la UB Elisena Paluzie Foto: ACN
La professora d'Economia de la UB Elisenda Paluzie ha estat la més votada en el procés de tria de la nova cúpula de l'entitat, en el qual hi han participat 7.155 socis (el 19,51% del cens). La seva projecció pública i el fet que no s'hagi implicat directament en cap dels dos grans projectes en pugna han estat dos dels motius que expliquen que sigui la candidata que s'ha imposat amb una clara superioritat numèrica respecte la resta de candidats. Això no vol dir, però, que ella sigui la nova presidenta de l'entitat. De fet, la seva intenció inicial és no ser-ho. Els 77 membres del secretariat escollits ho decidiran el pròxim dissabte, però les bases han parlat clar i les diferències respecte la resta d'aspirants la poden abocar a ser la figura de consens que assumeixi el relleu de Jordi Sànchez.
En total, Paluzie ha aconseguit 5.062 vots, un resultat molt superior al de la resta de membres nacionals del secretariat. En segon lloc ha quedat el cofundador del Cercle Català de Negocis Joan Canadell (3.152 vots) i, en el tercer esglaó del podi, el president del CIEMEN, David Minoves (3.026), que sí s'ha presentat amb aspiracions de presidir l'entitat.
El cap de premsa de l'ANC, Adrià Alsina, que comptava amb el suport de bona part del secretariat sortint i que aspira també al lideratge de l'entitat, ha quedat en sisè lloc amb 2.788 vots, un resultat que podria llegir-se com a una esmena a l'antiga direcció. De fet, ha estat durament criticada pels socis de l'entitat la consigna de vot impulsada pel cofundador de l'ANC Pere Pugès, que va enviar un correu electrònic recomanant una llista de candidats a qui donar suport, entre ells Alsina, i que demanava explícitament que no es votés a Paluzie, Minoves ni l'historiador i advocat Pep Cruanyes.
Per sobre d'Alsina ha quedat precisament Pep Cruanyes (2.949) i el vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez (2.796), el tercer candidat que s'havia postulat per a la presidència.
Al marge dels projectes en pugna
Paluzie ha guanya sense que s'hagi pronunciat públicament sobre els dos rumbs que en aquests moments estan sobre la taula per encarar el futur immediat de l'ANC i que, tot i compartir l'objectiu d'assolir la independència de Catalunya, difereixen en el diagnòstic de l'actual situació. Alsina aposta per un apoderament de la ciutadania seguint la línia de l'1-O per fer República "des del carrer". I Minoves considera que l'objectiu ha de ser recuperar la transversalitat per seguir musculant un independentisme que encara no ha superat la barrera del 50% dels vots a les eleccions i que encara és dèbil per fer front a la repressió de l'Estat.
Amb una primera radiografia del nou secretariat es pot afirmar que entre els 25 representants a nivell nacional s'han imposat més candidats que promovien la presidència de Minoves. També entre els 52 secretaris territorials, que són clau per decantar la balança, hi ha preponderància d'aquest sector. Però caldrà veure què passa finalment durant les negociacions i si Paluzie accepta la presidència com a solució de consens.
Les eleccions més convulses
L'entitat que fins ara ha exercit de locomotora de l'independentisme civil ha afrontat les eleccions més polèmiques des del seu naixement ara fa ja sis anys. D'entrada, l'empresonament de Jordi Sànchez, la no implementació de la República i la incapacitat, per ara, dels partits independentistes per desencallar la investidura marquen el context polític. A tot això s'hi ha sumat que el procés per triar la cúpula de l'etapa post-Sànchez va arrencar marcat per l'exclusió de 18 aspirants -entre ells el periodista i exdiputat de la CUP Antonio Baños- dels quals finalment van ser readmesos onze. La junta electoral es va veure obligada a intervenir per l'allau de crítiques fins a tal punt que les primeres votacions van haver de ser anul·lades i el procés es va haver de reiniciar dimecres a la nit després d'haver quedat suspès durant gairebé tot un dia.
A partir d'ara, els 77 membres del nou secretariat hauran de seure a negociar la tria d'un nou president o presidenta. Fins ara, les persones més votades dels secretariats han estat sempre dones. Entre el 2012 i el 2015 va ser Carme Forcadell. Tant a l'any 2015 com al 2016 Liz Castro va ser la persona més votada pels socis de l'entitat però va ser Jordi Sànchez qui la va acabar presidint en les dues ocasions, una decisió que no va estar exempta de polèmica interna.