17
de març
del
2018
Actualitzat
a les
19:58h
O l'exigència d'implementar la República perquè es considera que l'indepedentisme ja està prou musculat o treballar per guanyar en transversalitat i seguir musculant una opció que encara no ha superat la barrera de la majoria absoluta en vots. Aquests són els dos projectes per a l'ANC que estan en pugna. Aquest vespre les urnes diran qui s'ha imposat en unes eleccions que han de servit per escollir els 77 membres del secretariat -25 del secretariat nacional i 52 de territorial-, que posteriorment haurà d'escollir qui serà el seu president. Tot plegat, a través del procés electoral més polèmic de l'entitat, marcat per l'exclusió de set aspirants, entre ells Antonio Baños, i per les acusacions de "purga", llistes "de bons i dolents" i incompliments de reglament.
El pols estratègic es manté entre dos dels principals aspirants a rellevar Jordi Sànchez: el cap de premsa de l'entitat, Adrià Alsina, que té el suport de la majoria del secretariat sortint, i el president del CIEMEN, David Minoves. El primer aposta per un apoderament de la ciutadania seguint la línia de l'1-O per implementar la República i el segon per una recuperació de la transversalitat per seguir musculant un independentisme que encara no ha superat la barrera del 50% dels vots a les eleccions, una línia similar a l'aprovada per Òmnium Cultural. No són, però, els únics aspirants. També el vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernández, aspira a la presidència.
Un procés electoral farcit de polèmica
Els 37.630 socis que té l'ANC tenen la paraula. De fet, van començar a votar dimarts, però el procés es va haver de reiniciar dimecres a la nit per la polèmica exclusió inicial de 18 candidats. L'allau de crítiques -només la candidatura d'Alsina defensava l'exclusió- va forçar la junta electoral, l'òrgan que regula els comicis, a aturar la votació, donar un temps per presentar al·legacions i readmetre a 11 persones inicialment excloses. Baños, però, va quedar igualment fora en considerar que la seva participació en tertúlies polítiques suposa un incompliment del reglament de l'entitat.
La polèmica durant les eleccions no eren més que el resultat de mesos de tensions internes que han passat factura al secretariat sortint. El fet que l'ANC hagi fet pronunciaments a favor de Junts per Catalunya en plena campanya electoral del 21-D o de la investidura de Carles Puigdemont fent crida a la desobediència ha fet aflorar incomoditats i diferències d'estratègies. Un malestar que es percep en les candidatures que ara competeixen pel liderar l'entitat i que ha acabat impregnant el procés de tria de la cúpula.
Denúncies de consignes de vot
El problema de fons ha estat el fet que la cúpula sortint hagi pres partit polític de forma clara a favor d'una de les candidatures independentistes, un fet que segueix pesant a l'hora d'escollir quin projecte s'imposa. Durant els darrers dies també s'han produït consignes de vot per part d'un dels fundadors de l'ANC, Pere Pugès, que va enviar un correu electrònic a molts dels socis recomanant votar Alsina i el seu equip. En aquest missatge desaconsellava donar suport a Minoves i a altres candidats com Elisenda Paluzie o Pep Cruanyes, als qui acusa d'"intentar neutralitzar" la feina de l'ANC. "Es busca fer una purga, una llista de bons i de dolents. Els candidats no poden fer actes ni enviar missatges demanant el vot i hi ha qui està fent campanya a favor d'uns i en contra d'altres", diu un soci molest després d'haver rebut el correu electrònic de Pugès.
Aquest vespre es veurà qui és el més votat i quin dels equips té més pes. Però la persona que rebi més suport no té garantit ser el futur president de l'entitat. Prou ho sap Liz Castro, que va aconseguir ser la més votada en dos processos electorals després dels quals Jordi Sànchez va acabar sent el president per elecció del secretariat.
El pols estratègic es manté entre dos dels principals aspirants a rellevar Jordi Sànchez: el cap de premsa de l'entitat, Adrià Alsina, que té el suport de la majoria del secretariat sortint, i el president del CIEMEN, David Minoves. El primer aposta per un apoderament de la ciutadania seguint la línia de l'1-O per implementar la República i el segon per una recuperació de la transversalitat per seguir musculant un independentisme que encara no ha superat la barrera del 50% dels vots a les eleccions, una línia similar a l'aprovada per Òmnium Cultural. No són, però, els únics aspirants. També el vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernández, aspira a la presidència.
Un procés electoral farcit de polèmica
Els 37.630 socis que té l'ANC tenen la paraula. De fet, van començar a votar dimarts, però el procés es va haver de reiniciar dimecres a la nit per la polèmica exclusió inicial de 18 candidats. L'allau de crítiques -només la candidatura d'Alsina defensava l'exclusió- va forçar la junta electoral, l'òrgan que regula els comicis, a aturar la votació, donar un temps per presentar al·legacions i readmetre a 11 persones inicialment excloses. Baños, però, va quedar igualment fora en considerar que la seva participació en tertúlies polítiques suposa un incompliment del reglament de l'entitat.
La polèmica durant les eleccions no eren més que el resultat de mesos de tensions internes que han passat factura al secretariat sortint. El fet que l'ANC hagi fet pronunciaments a favor de Junts per Catalunya en plena campanya electoral del 21-D o de la investidura de Carles Puigdemont fent crida a la desobediència ha fet aflorar incomoditats i diferències d'estratègies. Un malestar que es percep en les candidatures que ara competeixen pel liderar l'entitat i que ha acabat impregnant el procés de tria de la cúpula.
Manifestants independentistes reclamen la llibertat dels presos polítics Foto: Flickr Assemblea
Denúncies de consignes de vot
El problema de fons ha estat el fet que la cúpula sortint hagi pres partit polític de forma clara a favor d'una de les candidatures independentistes, un fet que segueix pesant a l'hora d'escollir quin projecte s'imposa. Durant els darrers dies també s'han produït consignes de vot per part d'un dels fundadors de l'ANC, Pere Pugès, que va enviar un correu electrònic a molts dels socis recomanant votar Alsina i el seu equip. En aquest missatge desaconsellava donar suport a Minoves i a altres candidats com Elisenda Paluzie o Pep Cruanyes, als qui acusa d'"intentar neutralitzar" la feina de l'ANC. "Es busca fer una purga, una llista de bons i de dolents. Els candidats no poden fer actes ni enviar missatges demanant el vot i hi ha qui està fent campanya a favor d'uns i en contra d'altres", diu un soci molest després d'haver rebut el correu electrònic de Pugès.
Aquest vespre es veurà qui és el més votat i quin dels equips té més pes. Però la persona que rebi més suport no té garantit ser el futur president de l'entitat. Prou ho sap Liz Castro, que va aconseguir ser la més votada en dos processos electorals després dels quals Jordi Sànchez va acabar sent el president per elecció del secretariat.