17
de març
del
2018
Actualitzat
el
18
de març
a les
15:25h
Ni moció de censura, ni avançament electoral, ni derogacions de lleis al Congrés. Mariano Rajoy encara la recta final de la seva segona legislatura sense veure complert cap dels auguris dels qui li pronosticaven una caiguda a l’abisme. Malgrat els escàndols de corrupció del PP, malgrat perdre la majoria absoluta, malgrat l’aplicació del 155 a Catalunya i malgrat la nova primavera de les esquerres, Rajoy resisteix millor que els seus adversaris els embats de la batalla política. Ara confia en culminar amb èxit l’últim repte del seu mandat: aprovar els pressupostos de l’Estat fruit d’un acord amb el PNB, encara que no hi hagi Govern a Catalunya i els nacionalistes bascos es neguin a negociar mentre es mantingui el 155.
L’entorn del president espanyol ha revertit els temors que l’han assolat les últimes setmanes i es mostra confiat que hi hagi o no 155 a Catalunya l’acord arribarà a temps per a l’aprovació dels comptes. Potser no el dia 27 de març, quan els presentarà a La Moncloa, però si a finals d’abril o principis de juny, quan l’executiu espanyol necessitarà els cinc vots del PNB per rebutjar les esmenes a la totalitat dels grups de l’oposició. Rajoy veu a tocar un suport que no només li permetria allargar la legislatura, sinó també frenar Ciutadans. Uns pressupostos aprovats forçarien Rivera a retornar a la casella de la governabilitat i donarien un nou impuls al PP per encarar les eleccions autonòmiques i locals del 2019. Doble combo per preparar les generals.
Rajoy veu a tocar un suport que no només li permetria allargar la legislatura, sinó també frenar Ciutadans
L’optimisme de La Moncloa es fonamenta en tres elements. El primer, la possibilitat que en els pròxims dies –fins i tot durant una ronda de contactes aquest dilluns i dimarts- els partits independentistes concretin l’acord per activar el pla "C" i investir Turull o Artadi. Malgrat que el primer està encausat al Suprem, l’executiu espanyol no faria escarafalls amb una investidura que permetria la formació d’un nou Govern i, per tant, l’aixecament del 155. L’últim tràmit: la resolució de la sala Segona del Tribunal Suprem sobre la sortida puntual de Sànchez per assistir al debat. Una negativa ràpida podria portar les forces independentistes desencallar ja el mapa investint un candidat alternatiu. Hola, PNB.
El segon element, la pressió que Rajoy ha començat a exercir sobre Ciutadans i PNB respecte a qüestions com l’augment de les pensions mínimes. Malgrat haver aprovat per via decret altres mesures com l’equiparació salarial de Policia i Guàrdia Civil, el president espanyol ha mostrat les seves habilitats de judoka i ha vinculat la qüestió de les pensions a l’aprovació dels comptes. El nou mantra: sense pressupostos no hi ha augment de les polítiques socials. Un moviment hàbil per esquivar la pressió del carrer i carregar la responsabilitat en els seus aliats i adversaris polítics. I tot sense haver de destinar, per ara, ni un euro a acontentar els pensionistes. Aquesta, si de cas, és una carta que tirarà al tram final del curs polític, just abans de les eleccions.
El nou mantra: sense pressupostos no hi ha augment de les polítiques socials
El tercer factor, el més important, és el volum d’inversions que el País Basc podria deixar de rebre fruit del bloqueig. Els pressupostos del 2017 incorporaven partides plurianuals de 3.380 milions per a la ‘Y’ basca que tenen continuïtat fins el 2023, però el govern del PP ha insinuat la possibilitat de no complir els compromisos pressupostaris en cas de pròrroga. En aquestes condicions, un sector del partit d’Andoni Ortuzar es pregunta si val la pena mantenir el ‘no’ fins les últimes conseqüències mentre els partits independentistes no es posen d’acord per investir un president que pugui exercir. Sobre la taula la possibilitat de convertir el veto al 155 en una mera petició per al retorn a una “normalitat” social a Catalunya que, segons La Moncloa, ja s’està produint.
L’optimisme de l’entorn del president espanyol, però, s’entrebanca amb la seva pròpia estratègia. La judicialització del procés ha deixat a mans del jutge Llarena i del TC qüestions que podrien alentir la formació de Govern, com una inhabilitació exprés de Turull, mentre que el 155 ha generat alarma a les bases del PNB, menys pragmàtiques que la seva cúpula i per tant menys disposades a tolerar un acord. Mentrestant, Rajoy espera un cop més que la pressió faci efecte i la solució es presenti sola, convençut que la millor alternativa per a totes les parts -la formació d’un Govern- és, precisament, la que més l’afavoreix.
Rajoy, aquesta setmana al Congrés. Foto: @desdelamoncloa