17
de març
del
2018
Actualitzat
el
18
de març
a la
13:06h
El Valle de los Caídos. Foto: Europa Press
Els morts d'una Guerra Civil fan de mal enterrar. Sobretot quan es tracta dels perdedors. Al Valle de los Caídos està en el centre d'un greu contenciós polític entorn de la memòria històrica i que ha acabat esclatant en el si de l'Església espanyola. A la basílica de Cuelgamuros (Madrid), on hi ha les restes de José Antonio Primo de Rivera i el general Franco, es troben enterrats també més de 30.000 combatents de la Guerra Civil.
La basílica pateix problemes d'humitat i, en molts casos, les restes es troben en mal estat. Les famílies de deu víctimes de la Guerra Civil -vuit de republicans i dos del bàndol franquista- han reclamat la recuperació de les restes per donar-los enterrament digne i ja disposen d'una ordre judicial. La comunitat benedictina de la basílica, però, no autoritza l'entrada dels tècnics.
El jutge ha ordenat l'exhumació de dues víctimes republicans, Ramiro i Manuel Lapeña, després d'una llarga contesa davant l'administració i els tribunals, i que va arribar fins i tot a les Nacions Unides. Tampoc Patrimoni Nacional ho ha posat fàcil, i menys des de l'arribada al poder del PP. Finalment, les famílies han aconseguit arribar amb la llei a favor fins a la basílica. De les portes no han passat, però. El seu malson té un nom: Santiago Cantera, abat del Valle, que no vol permetre cap exhumació.
Blázquez diu "prou" als monjos
Els familiars han denunciat Cantera per atemptat contra l'autoritat, desobediència i denegació d'auxili. El Valle de los Caídos pertany a Patrimoni Nacional, però la basílica està regida per la comunitat de monjos. Amb tot, divendres, la posició de l'abat s'ha afeblit per la intervenció del president de la Conferència Episcopal, Ricardo Blázquez, qui ha demanat a Cantera que faci cas al jutge i permeti l'exhumació de les restes.
"L'autoritat la té Patrimoni Nacional. El prior no es pot negar a rebre o a treure les restes", ha volgut deixar clar Blázquez. El president dels bisbes ha afegit que en aquest tema era l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, qui tenia coses a dir. S'intueix que Blázquez i Osoro no pensen gaire diferent en moltes coses i són aliats en el si de l'episcopat. Divendres al vespre, Cantera feia públic que retiraria el contenciós presentat davant l'Audiència Nacional per impedir les exhumacions. Un primer pas des de la basílica per obrir per fi la porta a la justícia històrica.
Una ferida en pedra
A la basílica hi són enterrats 33.847 morts de la guerra. D'ells, 12.419 estan sense identificar. La seva història és tan sòrdida com la dictadura. El decret que va ordenar la seva construcció porta data d'1 d'abril de 1940, al fer un any de la fi de la Guerra Civil. Eren els anys del franquisme triomfant, l'etapa més repressiva i sota domini falangista, en una Europa regida pel feixisme. L'espai era un monument a la victòria i només s'hi podien enterrar "los héroes y mártires de nuestra Cruzada".
La seva inauguració va durar molt més del que es preveia. Concretament, divuit anys. Va ser el 1958 i encara que el règim era el mateix, l'ambient havia canviat. Hitler i Mussolini havien mort, ara els amics eren a Washington i el principal aliat era el Vaticà. Franco començava a omplir el seu govern de membres de l'Opus i el discurs s'havia suavitzat. Es va decidir que també hi fossin enterrats combatents republicans. Però molts d'ells van ser traslladats sense demanar autorització a les seves famílies.
Hilari Raguer Foto: Adrià Costa
La comissió creada el 2011 pel govern de Rodríguez Zapatero per estudiar un projecte sobre Cuelgamuros, va proposar reconvertir-ho en un centre d'interpretació de la guerra. Un dels seus integrants, l'historiador Hilari Raguer, va explicar a NacióDigital que "el Valle mai va ser un monument a la reconciliació", tot recordant que es va erigir amb el treball de presoners que cobraven un petit sou.
El "retorn" de Franco al Pardo?
Un tema que cou és què fer amb les restes del dictador. Si José Antonio Primo de Rivera va ser una víctima de la guerra (afusellat el 1936 en zona republicana), Franco no passa pel sedàs. De fet, enlloc va deixar escrit que volia ser-hi enterrat. El que fa pensar que seria factible un acord amb la família. La seva dona, Carmen Polo, descansa al cementiri del Pardo, molt a prop des d'on el general va regir el destí d'un poble arrasat per la guerra durant 40 anys.
Que no hi hagi hagut cap ordre judicial per obrir les tombes del Valle fins 43 anys després de la mort del dictador diu molt de la història recent d'Espanya. El febrer passat, el PSOE va proposar una reforma de la llei de Memòria Històrica que inclou el trasllat de les restes de Franco. Al partit de Pedro Sánchez se li ha refrescat la memòria dècades després de la Transició.
Una comunitat molt nostàlgica
Els benedictins de Cuelgamuros han actuat des del 1975 com els guardians de les tombes de Franco i José Antonio. Santiago Cantera ha quedat ben retratat quan ni tan sols va voler parlar amb membres de les associacions de víctimes i no va voler ni tan sols assistir a una comissió del Senat per explicar les raons per les quals no volia autoritzar les exhumacions. Cantera és un religiós de mentalitat reaccionària. En un dels seus llibres, titulat Ángeles y demonios, assegura que el maligne és ben viu en la societat i té com a principal èxit convèncer de la seva no-existència.
Les posicions ultraconservadores de l'actual abat són compartides pel seu antecessor, Anselmo Álvarez. Recentment, va participar en un acte d'homenatge organitzat pel fòrum del diari La Razón a l'exministre Jorge Fernández Díaz. En una conferència que va donar el gener passat, sota el títol "España, ¿una nación cristiana?", advertia de la pervivència del marxisme i el comunisme com un dels majors riscos contra el catolicisme. Franco ja no hi és, pe`ro encara hi ha qui vetlla.