18
de març
del
2018
Actualitzat
a les
19:53h
Les mobilitzacions del 8 de març han estat considerades com un tombant en la lluita de les dones per assolir la plenitud de la igualtat. L'èxit de la vaga feminista ha posat en el primer pla el que encara resta pendent en aquesta batalla. Però el combat de la dona ve de lluny i porta també el nom de moltes dones que han hagut de construir la seva vida en contextos difícils, molt més que els actuals. Un d'aquests casos és el de Maria Dolors Bargalló (Barcelona, 1902-Mèxic DF, 1980). La historiadora Betsabè Garcia acaba de publicar un estudi sobre aquesta feminista combativa i compromesa, Maria Dolors Bargalló. Feminista i propagandista d'Esquerra (Fundació Irla).
D'Estat Català a la guerra
Maria Dolors Bargalló va treballar de modista i de professora de confecció a la Unió Industrial Cotonera. Però de molt jove ja va sentir inquietuds polítiques. Els anys vint, la dictadura del general Primo de Rivera governava Espanya i va imposar una política de persecució de la llengua catalana. La Mancomunitat fou suprimida. Bargalló es va acostar aleshores a organitzacions com La Falç, on coneixeria Josep Tarradellas, i Estat Català, entaulant amistat amb Francesc Macià.
La proclamació de la República, l'abril de 1931, va generar un moment de grans il·lusions populars. Bargalló es va integrar a ERC des del primer moment i va esdevenir de seguida una de les exponents de la secció de dones del partit. En totes les batalles en favor de la igualtat, aquesta jove afiliada a Esquerra va fer sentir la seva veu, com en el moviment sufragista. La dona va guanyar el dret al vot el 1933. No tothom en els rengles de les esquerres ho tenia clar. Hi havia por a que una part de l'electorat femení es decantés cap a la dreta per influència eclesiàstica, cosa que va ser certa, especialment en zones rurals. Paradoxalment, les eleccions de 1933 van suposar una victòria de la dreta.
Una mitinera apassionada
Va ser en plena Guerra Civil quan Bargalló va demostrar les seves dotes d'activista i líder. Va ser presidenta de la Unió de Dones de Catalunya i va treballar junt amb Dolores Ibárruri en la Comissió d'Auxili Social, així com en el comissariat de refugiats. També d'aquells anys són les seves col·laboracions en mitjans periodístics, com a La Humanitat, l'òrgan del seu partit. També va ser molt activa en el Comitè Mundial de Dones contra la Guerra i el Feixisme
Però Maria Dolors Bargalló va guanyar-se també fama de mitinera apassionada. La seva intervenció en el míting celebrat a la plaça Monumental amb motiu del Dia de Madrid i del Dia Internacional de la Dona Antifeixista, va causar un fort impacte i la va consolidar com un dels rostres de la dona catalana republicana, coratjosa i patriota.
Mèxic, nova llar
Com moltes altres dones i homes, el 1939 va ser per ella l'inici d'una nova etapa més cruel. Després de passar a França, va marxar a Mèxic amb la seva mare (el pare ja havia mort). Allí es va instal·lar per la resta de la seva vida. Va treballar en diverses activitats, des de mecanògrafa a comercial, però sense perdre mai el verí per la política. L'any 1950 es va nacionalitzar mexicana, mantenint el lligam amb l'exili català.
Sòcia activa de l'Orfeó Català de Mèxic, militant lleial d'ERC, va reprendre alhora el vessant d'escriptora i periodista, conduint el programa radiofònic L'Hora Catalana, de 1953 a 1966. Va morir el 1980, el mateix any que Catalunya recuperava el seu Parlament. Si ja és difícil la recuperació de la memòria de les víctimes republicanes de l'exili, encara ho és més en el cas de les dones. L'estudi de Betsabé Garcia, ben documentat, aporta moltes dades de la trajectòria de Maria Dolors Bargalló i de moltes altres dones que van fer avançar la societat catalana en uns anys molt difícils.
D'Estat Català a la guerra
Maria Dolors Bargalló va treballar de modista i de professora de confecció a la Unió Industrial Cotonera. Però de molt jove ja va sentir inquietuds polítiques. Els anys vint, la dictadura del general Primo de Rivera governava Espanya i va imposar una política de persecució de la llengua catalana. La Mancomunitat fou suprimida. Bargalló es va acostar aleshores a organitzacions com La Falç, on coneixeria Josep Tarradellas, i Estat Català, entaulant amistat amb Francesc Macià.
La proclamació de la República, l'abril de 1931, va generar un moment de grans il·lusions populars. Bargalló es va integrar a ERC des del primer moment i va esdevenir de seguida una de les exponents de la secció de dones del partit. En totes les batalles en favor de la igualtat, aquesta jove afiliada a Esquerra va fer sentir la seva veu, com en el moviment sufragista. La dona va guanyar el dret al vot el 1933. No tothom en els rengles de les esquerres ho tenia clar. Hi havia por a que una part de l'electorat femení es decantés cap a la dreta per influència eclesiàstica, cosa que va ser certa, especialment en zones rurals. Paradoxalment, les eleccions de 1933 van suposar una victòria de la dreta.
Una mitinera apassionada
Va ser en plena Guerra Civil quan Bargalló va demostrar les seves dotes d'activista i líder. Va ser presidenta de la Unió de Dones de Catalunya i va treballar junt amb Dolores Ibárruri en la Comissió d'Auxili Social, així com en el comissariat de refugiats. També d'aquells anys són les seves col·laboracions en mitjans periodístics, com a La Humanitat, l'òrgan del seu partit. També va ser molt activa en el Comitè Mundial de Dones contra la Guerra i el Feixisme
Però Maria Dolors Bargalló va guanyar-se també fama de mitinera apassionada. La seva intervenció en el míting celebrat a la plaça Monumental amb motiu del Dia de Madrid i del Dia Internacional de la Dona Antifeixista, va causar un fort impacte i la va consolidar com un dels rostres de la dona catalana republicana, coratjosa i patriota.
Mèxic, nova llar
Com moltes altres dones i homes, el 1939 va ser per ella l'inici d'una nova etapa més cruel. Després de passar a França, va marxar a Mèxic amb la seva mare (el pare ja havia mort). Allí es va instal·lar per la resta de la seva vida. Va treballar en diverses activitats, des de mecanògrafa a comercial, però sense perdre mai el verí per la política. L'any 1950 es va nacionalitzar mexicana, mantenint el lligam amb l'exili català.
Sòcia activa de l'Orfeó Català de Mèxic, militant lleial d'ERC, va reprendre alhora el vessant d'escriptora i periodista, conduint el programa radiofònic L'Hora Catalana, de 1953 a 1966. Va morir el 1980, el mateix any que Catalunya recuperava el seu Parlament. Si ja és difícil la recuperació de la memòria de les víctimes republicanes de l'exili, encara ho és més en el cas de les dones. L'estudi de Betsabé Garcia, ben documentat, aporta moltes dades de la trajectòria de Maria Dolors Bargalló i de moltes altres dones que van fer avançar la societat catalana en uns anys molt difícils.