04
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
14:01h
El top manta torna a ocupar esferes d'actualitat. El focus de la notícia, però, no és tant la situació dels manters i l'activitat econòmica que desenvolupen al carrer sinó els darrers successos vinculats al col·lectiu, que recentment ha tornat a l'aparador mediàtic amb la mort d'una persona a Madrid, al barri de Lavapiés. No obstant això, el debat sobre el top manta continua existint de base, amb previsió que s'amplifiqui en els propers mesos, quan el bon temps faci encara més visible la venda ambulant al carrer i prengui cosa la precampanya de les municipals.
La situació dels manters és complicada per partida doble. Els comerciants denuncien la competència deslleial, però ells ho veuen com l'única manera que la llei els permet per guanyar-se la vida. Aziz Faye, que es dedica a la venda ambulant, ho sap bé. Va arribar del Senegal el 2007, i després que el deportessin dues vegades, va aconseguir trepitjar Barcelona, on havia sentit que es necessitaven treballadors "del camp". La realitat, però, va suposar un primer bany d'aigua freda.
"Em van dir que per aconseguir documents havia d'estar tres anys empadronat i que, si no, no podia treballar", explica a NacióDigital. Durant vuit mesos, va intentar buscar feina, fins que es va apropar al Sindicat de Manters, que el va ajudar a submergir-se en la venda al carrer. "Em van ajudar a comprar la primera mercaderia i així vaig començar", relata. Faye, però, lamenta que sigui una llei, precisament, el que li estigui impedint treballar amb regularitat.
Avui, Faye -de 34 anys- continua exercint la venda ambulant, i malgrat que no tanca cap porta, sinó que n'obre moltes, deplora que la situació encara estigui lluny de solucionar-se. El procés d'integració l'ha portat a aprendre castellà i català, i en l'àmbit laboral, l'última aposta ha estat liderar el projecte de la marca de roba "Top manta", que l'associació de manters van presentar recentment al Raval, amb l'objectiu de treure els manters del carrer. Segons paraules de l'entitat, "que els propis manters regularitzin els manters".
"Hi ha moltes faltes que estem disposats a fer"
A Barcelona es tenen xifrats uns 400 manters, segons precisa l'ajuntament de la capital catalana a NacióDigital. Les xifres d'aquest col·lectius, però, havien arribat a ser molt més altes, assolint les 800 persones dedicades a aquesta activitat. Precisament, aquest va ser un dels aspectes sobre els quals Colau va voler fer política el 2016, amb un pla integral sobre el "top manta" que, com a novetat, integrava l'oferiment de 40 plans d'ocupació per a manters, la creació d'una cooperativa i una campanya per fer desistir els turistes de comprar al carrer.
El fenomen dels "top manta", però, segueix viu i al carrer, i les polítiques implantades fins el moment no han aconseguit disminuir la venda ambulant. Faye creu que el conflicte és de fons, i que l'1% dels immigrants "no poden ser un problema d'una societat com la barcelonina". Per això, està convençut que el més necessari és "regular les persones que no tenen documentació", per tal de facilitar que puguin trobar feina: "Hi ha moltes feines que estem disposats a fer, però no ens ho faciliten".
En la mateixa línia ho considera Àurea Martín, membre fundadora de la plataforma Tras la Manta, que considera que el primer que hauria de fer Colau és una campanya "propositiva" i que parlés de legitimitat, en comptes de legalitat. Per això, creu que l'alcaldessa "ha caigut en una trampa", i mentre el seu govern pensava que el "top manta" seria un fenomen temporal d'estiu, es va acabar "donant màniga ampla a la dreta". "S'utilitzen els manters com a moneda de canvi per acabar amb el govern de Barcelona en Comú", exposa.
Polítiques de llarga durada
Portaveus de l'Ajuntament de Barcelona reconeixen a NacióDigital que el fenomen de la venda ambulant és una de les qüestions que preocupa el govern, però que tot el que s'està fent al respecte són "polítiques de llarga durada". "No és un fenomen que ha aparegut fa tres anys, ni amb Ada Colau, ni és exclusiu de Barcelona", han puntualitzat.
En aquest sentit, recorden que hi ha una cooperativa que funciona, diversos plans d'ocupació que donen feina a antics manters, i que s'està treballant des de la vessant policial amb "diferents propostes per abordar la problemàtica". Per altra banda, diuen, també s'ha parlat amb el Síndic de Greuges.
La crítica a la venda ambulant
La Plataforma d'Afectats pel Top Manta -que integra 17 entitats, gremis, eixos comercials i federacions- ha mostrat, per altra banda, la seva disconformitat amb l'actuació de l'Ajuntament de Barcelona respecte dels manters. Segons relata el seu president, Fermín Villar, la situació és "escandalosa i desesperant", i malgrat que s'han realitzat diverses reunions dins del Comissionat de Seguretat de Barcelona per resoldre el conflicte del "top manta", creu que "no és una prioritat per a aquest ajuntament".
"El consistori no fa cap comunicat condemnant la venda il·legal, com sí que van fer amb els pisos turístics", denuncia. En aquesta línia, també reclama que la Guàrdia Urbana actuï als punts calents amb més insistència, ja que s'han de garantir, per a tothom, les normatives d'ocupació pública: "Només exigim que es compleixi la llei, som especialment crítics amb l'Ajuntament perquè és qui té les competències, però estem d'acord amb la inserció i en ajudar la gent".
Segons Villar, "no hi ha ni una sola declaració de la plataforma en contra, per exemple, dels ferrallers", i això significa que "ningú està en contra d'ajudar la gent de fora". El cas dels manters, però, creu que és diferent, ja que hi ha un "greuge comparatiu" amb els productors i els comerços a qui "sí que s'exigeix que es compleixi la llei".
El punt de vista sobre aquesta situació és discrepant en altres àmbits. Des de la plataforma Tras la Manta consideren que els comerciants que es queixen "són mentiders, racistes i classistes", ja que "no té la mateixa situació una persona que té un restaurant a la Rambla, que una que està amb la manta al carrer".
Solucions alternatives
Algunes de les solucions, doncs, passarien per posar-hi voluntat, però també per la imaginació a l'hora d'aplicar-les. Per exemple, ha considerat Martin, des de la plataforma Tras la Manta es proposa establir espais similars a mercats de segona mà, on els manters es puguin situar durant unes hores i dies concrets. Allò ideal, considera, seria que fossin llocs turístics i de pas, on inicialment els manters no haguessin de pagar impostos per l'ocupació de l'espai.
"Que ells puguin estar allà sense haver de córrer davant de la policia", explica. I més endavant, establir una quota simbòlica perquè les persones que s'hi dediquen es poguessin organitzar: "Ells són comerciants, volen estar tranquils i només són al carrer per buscar feina; volen trobar una manera de treballar que sigui eficaç i que els permeti sobreviure sense tenir problemes policials".
La situació dels manters és complicada per partida doble. Els comerciants denuncien la competència deslleial, però ells ho veuen com l'única manera que la llei els permet per guanyar-se la vida. Aziz Faye, que es dedica a la venda ambulant, ho sap bé. Va arribar del Senegal el 2007, i després que el deportessin dues vegades, va aconseguir trepitjar Barcelona, on havia sentit que es necessitaven treballadors "del camp". La realitat, però, va suposar un primer bany d'aigua freda.
Aziz Faye, que ven als carrers de Barcelona, lamenta la complicada situació dels immigrants i que sigui una llei el que els estigui impedint treballar amb regularitat
"Em van dir que per aconseguir documents havia d'estar tres anys empadronat i que, si no, no podia treballar", explica a NacióDigital. Durant vuit mesos, va intentar buscar feina, fins que es va apropar al Sindicat de Manters, que el va ajudar a submergir-se en la venda al carrer. "Em van ajudar a comprar la primera mercaderia i així vaig començar", relata. Faye, però, lamenta que sigui una llei, precisament, el que li estigui impedint treballar amb regularitat.
Avui, Faye -de 34 anys- continua exercint la venda ambulant, i malgrat que no tanca cap porta, sinó que n'obre moltes, deplora que la situació encara estigui lluny de solucionar-se. El procés d'integració l'ha portat a aprendre castellà i català, i en l'àmbit laboral, l'última aposta ha estat liderar el projecte de la marca de roba "Top manta", que l'associació de manters van presentar recentment al Raval, amb l'objectiu de treure els manters del carrer. Segons paraules de l'entitat, "que els propis manters regularitzin els manters".
«Mercat» top manta a l'interior de l'estació de plaça Catalunya. Foto: Adrià Costa
"Hi ha moltes faltes que estem disposats a fer"
A Barcelona es tenen xifrats uns 400 manters, segons precisa l'ajuntament de la capital catalana a NacióDigital. Les xifres d'aquest col·lectius, però, havien arribat a ser molt més altes, assolint les 800 persones dedicades a aquesta activitat. Precisament, aquest va ser un dels aspectes sobre els quals Colau va voler fer política el 2016, amb un pla integral sobre el "top manta" que, com a novetat, integrava l'oferiment de 40 plans d'ocupació per a manters, la creació d'una cooperativa i una campanya per fer desistir els turistes de comprar al carrer.
El fenomen dels "top manta", però, segueix viu i al carrer, i les polítiques implantades fins el moment no han aconseguit disminuir la venda ambulant. Faye creu que el conflicte és de fons, i que l'1% dels immigrants "no poden ser un problema d'una societat com la barcelonina". Per això, està convençut que el més necessari és "regular les persones que no tenen documentació", per tal de facilitar que puguin trobar feina: "Hi ha moltes feines que estem disposats a fer, però no ens ho faciliten".
En la mateixa línia ho considera Àurea Martín, membre fundadora de la plataforma Tras la Manta, que considera que el primer que hauria de fer Colau és una campanya "propositiva" i que parlés de legitimitat, en comptes de legalitat. Per això, creu que l'alcaldessa "ha caigut en una trampa", i mentre el seu govern pensava que el "top manta" seria un fenomen temporal d'estiu, es va acabar "donant màniga ampla a la dreta". "S'utilitzen els manters com a moneda de canvi per acabar amb el govern de Barcelona en Comú", exposa.
Un manter ofereix pals de selfie als turistes que visiten la Sagrada Família. Foto: Adrià Costa
Polítiques de llarga durada
Portaveus de l'Ajuntament de Barcelona reconeixen a NacióDigital que el fenomen de la venda ambulant és una de les qüestions que preocupa el govern, però que tot el que s'està fent al respecte són "polítiques de llarga durada". "No és un fenomen que ha aparegut fa tres anys, ni amb Ada Colau, ni és exclusiu de Barcelona", han puntualitzat.
En aquest sentit, recorden que hi ha una cooperativa que funciona, diversos plans d'ocupació que donen feina a antics manters, i que s'està treballant des de la vessant policial amb "diferents propostes per abordar la problemàtica". Per altra banda, diuen, també s'ha parlat amb el Síndic de Greuges.
La crítica a la venda ambulant
La Plataforma d'Afectats pel Top Manta -que integra 17 entitats, gremis, eixos comercials i federacions- ha mostrat, per altra banda, la seva disconformitat amb l'actuació de l'Ajuntament de Barcelona respecte dels manters. Segons relata el seu president, Fermín Villar, la situació és "escandalosa i desesperant", i malgrat que s'han realitzat diverses reunions dins del Comissionat de Seguretat de Barcelona per resoldre el conflicte del "top manta", creu que "no és una prioritat per a aquest ajuntament".
La plataforma reclama que la Guàrdia Urbana actuï en els punts calents amb més insistència, ja que s'han de garantir per a tothom les normatives d'ocupació pública
"El consistori no fa cap comunicat condemnant la venda il·legal, com sí que van fer amb els pisos turístics", denuncia. En aquesta línia, també reclama que la Guàrdia Urbana actuï als punts calents amb més insistència, ja que s'han de garantir, per a tothom, les normatives d'ocupació pública: "Només exigim que es compleixi la llei, som especialment crítics amb l'Ajuntament perquè és qui té les competències, però estem d'acord amb la inserció i en ajudar la gent".
Manters al Parc Güell Foto: Adrià Costa
Segons Villar, "no hi ha ni una sola declaració de la plataforma en contra, per exemple, dels ferrallers", i això significa que "ningú està en contra d'ajudar la gent de fora". El cas dels manters, però, creu que és diferent, ja que hi ha un "greuge comparatiu" amb els productors i els comerços a qui "sí que s'exigeix que es compleixi la llei".
El punt de vista sobre aquesta situació és discrepant en altres àmbits. Des de la plataforma Tras la Manta consideren que els comerciants que es queixen "són mentiders, racistes i classistes", ja que "no té la mateixa situació una persona que té un restaurant a la Rambla, que una que està amb la manta al carrer".
Solucions alternatives
Algunes de les solucions, doncs, passarien per posar-hi voluntat, però també per la imaginació a l'hora d'aplicar-les. Per exemple, ha considerat Martin, des de la plataforma Tras la Manta es proposa establir espais similars a mercats de segona mà, on els manters es puguin situar durant unes hores i dies concrets. Allò ideal, considera, seria que fossin llocs turístics i de pas, on inicialment els manters no haguessin de pagar impostos per l'ocupació de l'espai.
"Que ells puguin estar allà sense haver de córrer davant de la policia", explica. I més endavant, establir una quota simbòlica perquè les persones que s'hi dediquen es poguessin organitzar: "Ells són comerciants, volen estar tranquils i només són al carrer per buscar feina; volen trobar una manera de treballar que sigui eficaç i que els permeti sobreviure sense tenir problemes policials".