La Guàrdia Civil deixa en llibertat amb càrrecs Antoni Molons

El secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, Antoni Molons, investigat per malversació de fons públics i desobediència, ha quedat en llibertat després de vuit hores de detenció, i s'ha acollit al dret a no declarar. Ha estat en el marc de la nova operació policial contra l'1-O que s'ha desplegat aquest dijous, en què agents de la Guàrdia Civil han escorcollat el seu domicili particular i el despatx que ocupa al Palau de la Generalitat, així com també la seu d'Òmnium Cultural.

Molons a arribat al Palau de la Generalitat aquest matí escortat per agents de paisà del cos armat i ha estat present durant els escorcolls. En acabar, ha estat traslladat a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia. L'operació, dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 13 que investiga els preparatius del referèndum, gira a l'entorn del finançament de la campanya institucional del referèndum. 

A la seu d'Òmnium, el cos armat ha retingut de bon matí set treballadors en una sala, així com membres de la direcció de l’entitat. Els agents han intervingut els correus electrònics del personal -una cinquantena de persones, segons ha confirmat l'entitat- i han canviant les seves contrasenyes. Molts dels treballadors, que acte seguit han pogut sortir de la seu, han decidit tornar a entrar per ser presents durant l'escorcoll dels seus efectes personals.

Una "vergonya democràtica", segons Òmnium

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha assegurat que no trobaran "segur" cap vinculació econòmica de l'entitat amb la Generalitat, i ha instat la Guàrdia Civil a anar "a les seus del partit que governa l'Estat" on potser sí que "trobarà una vergonya democràtica". Així mateix, ha afirmat que "no calia aquest xou" ni la "humiliació" que s'està practicant a Òmnium, i des de l'entitat ha assegurat que n'estan "farts": "Ja n'hi ha prou de com ens estan tractant". La Guàrdia Civil ha iniciat un registre a tota la seu per buscar documentació econòmica i una connexió amb els cartells de l'1 d'octubre. 

Mauri també ha avisat sobre el requeriment que s'ha rebut per part del jutge, que insta a prendre "qualsevol mesura -inclosa la detenció- contra tots aquells que intentin impedir, obstaculitzar o evitar la pràctica de les diligències acordades". En aquest cas, ha explicat que se'ls ha comunicat que podrien incórrer en un "delicte de sedició" si convoquen a la gent davant de la seu. 

No obstant això, s'ha fet una crida a socis i ciutadans aquest dijous a les 18.00 hores a la plaça de Sant Jaume per denunciar el que consideren que és una "vulneració de drets". Una hora després, els CDR també han convocat una altra concentració davant de la caserna de la Guàrdia Civil, a Travessera de Gràcia.
 

Màxima expectació mediàtica al davant del Palau de la Generalitat, on la Guàrdia Civil està portant a terme un escorcoll vinculat a l'1-O https://t.co/ypx8o9ggIMpic.twitter.com/mWXzAI6pLs

— NacióDigital (@naciodigital) 15 de març de 2018

El cost de l'1-O

Les campanyes de publicitat en mitjans de comunicació sobre el referèndum del passat 1 d’octubre van tenir un cost de 502.639 euros, segons la investigació preliminar de la Guàrdia Civil. L’Institut Armat ha analitzat factures i ha pres diverses declaracions d’alts càrrecs i empresaris per rastrejar el diner públic fet servir tant per l’anunci emès per TV3 com per a la campanya prevista sobre el registre de catalans a l’estranger.

Aquesta operació és similar a la que el Suprem va dur a terme fa unes setmanes, quan van demanar els correus electrònics del president de l'entitat d'Òmnium, Jordi Cuixart, empresonat a Soto del Real. Aleshores, en el marc de la investigació per rebel·lió i sedició que té oberta el Suprem, també van intervenir els correus de Jordi Sànchez, president de l'ANC. 

La primera reacció del govern espanyol a l'operació policial ha arribat de la mà de la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. Des del Congrés dels Diputats ha assenyalat que es tracta d'una decisió judicial i ha subratllat que el seu govern hi ha col·laborat després de facilitar les factures i les dades que els ha demanat tant el Tribunal de Comptes com el jutge.

Per la seva part, el diputat de la CUP Carles Riera ha destacat que "és hora que es reprengui la mobilització social" i s'aposti per la "desobediència". El cupaire ha demanat un "acord de les forces independentistes per fer la República" i que comenci per una investidura "que no acati el TC".