El 155 també castiga la renda garantida: la mesura social estrella, a mig gas

La intervenció de la Generalitat i el cessament del Govern impossibilita tirar endavant aspectes clau com el reglament de la llei i la comissió de seguiment al Parlament | La tramitació d'expedients avança, però aquells elements que requereixen iniciativa política estan embarrancats

Un sense sostre dormint al centre de Barcelona
Un sense sostre dormint al centre de Barcelona | Adrià Costa
18 de març del 2018
Actualitzat el 20 de març a les 7:20h
Calma abans de la tempesta. A l'equador del mes de juliol del 2017, el Parlament transitava per un escenari d'aparent tranquil·litat. La cambra encara es permetia el luxe, fins i tot, d'aprovar mesures per unanimitat, tot i les evidents friccions i els dards enverinats que ja volaven de costat a costat de l'hemicicle. En aquest context va néixer la renda garantida de ciutadania, el projecte social estrella del darrer Govern.

La mesura era la "gran victòria" d'una reivindicació històrica de les entitats socials i el "salvavides" per als ciutadans més vulnerables. Dos mesos després d'aquell 12 de juliol, tal com estava pautat, la maquinària es posava en marxa. Ara, quan ja ha transcorregut mig any des del 15 de setembre, en quin punt es troba el projecte? Tot avança tal com estava previst? Com ha afectat la intervenció de l'autonomia catalana des de Madrid? 

Un procés que decau

La llei dona cobertura jurídica a una nova prestació, la qual té l'objectiu de deixar enrere i millorar la renda mínima d'inserció, coneguda popularment com a PIRMI. Preveu també ampliar horitzons per obrir la porta dels ajuts a més sectors de la ciutadania considerats socialment indefensos. La maquinària funcionava amb precisió des del 15 de setembre. Aquells que ja es beneficiaven anteriorment del PIRMI -més de 26.000 persones- van fer el salt d'una prestació a l'altra sense contratemps, tal com estipulava la planificació avalada pel Parlament. Ara bé, l'aplicació de l'article 155 i el cessament en bloc de l'executiu català han caigut com un gerro d'aigua freda i han minvat certs aspectes que basteixen el desplegament de la mesura.
 

Un sense sostre dormint al centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa


Segons dades facilitades pel Departament de Treball, Afers Socials i Família, ara per ara s'han demanat més de 60.000 expedients, dels quals ja s'ha donat resposta al 55%. Se n'han descartat 26.000 per no complir els requisits i se n'han resolt 8.000. En aquest sentit, la inversió ha passat dels 11 milions d'abans del setembre del 2017 als 20 milions actuals de nòmina mensual. Tal com apunten fonts de la conselleria a NacióDigital, la tramitació d'expedients no és el problema. El flux econòmic és constant i el procés, amb més o menys entrebancs, avança. Cal posar el focus, però, en els elements de la mesura que requereixen iniciativa política. Tots aquests han quedat en una situació de "paràlisi" fruit de la manca de Govern. 

La renda mínima garantida va més enllà d'un ajut econòmic mensual, també engloba prestacions de serveis com la inserció laboral dels sol·licitants o la inclusió social en determinats casos. Aquests aspectes han quedat embarrancats per la situació de bloqueig que viu el Parlament, sense executiva, gairebé tres mesos després de les eleccions del 21-D convocades per Mariano Rajoy. Sense activitat parlamentària, no hi ha espai per aprovar nous plans que nodreixin la mesura, punt transcendental per continuar desplegant-la. Cal recordar que el desplegament total de la llei s'ha dissenyat per fases, amb l'any 2020 com a data límit per implementar-la de forma plena. 

Sense Govern ni activitat parlamentària no hi ha espai per aprovar nous plans que nodreixin la mesura social

Des de la comissió impulsora de la ILP per la renda garantida assenyalen que la llei no s'està aplicant amb "rigor, justícia ni transparència" i critiquen l'opacitat de l'administració. Fonts coneixedores del projecte detallen a NacióDigital que s'estan denegant prestacions amb motius "poc clars o poc fonamentats" i que estan sorgint problemes que "freguen" l'incompliment de la llei. 

No atribueixen aquesta situació d'"incapacitat i manca de competència", la qual els genera "malestar", directament a l'aplicació del 155. Assenyalen que no és un aspecte contrastable i que el missatge oficial entonat per Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Família, i per la resta d'agents polítics implicats en el projecte, és desvincular el projecte de qualsevol element polític. "No volem fer política amb la renda garantida de ciutadania", detallen.

El reglament i la comissió, en compàs d'espera

Hi ha dos aspectes més, però, que sí que són objectivables. El desplegament per fases de la llei es va plantejar a mitjà i llarg termini i, en el transcurs dels mesos, comportava -i comporta- la redacció d'un reglament que ha de desplegar la mesura, així com la creació d'una comissió de seguiment al Parlament que doni cabuda a sindicats, entitats socials implicades i altres actors per fiscalitzar tot el procés. 

El bloqueig polític impedeix que el text regulador de la llei evolucioni i no permet que es fiscalitzi des del Parlament

Aquests dos punts queden, ara per ara, paralitzats. Sense conseller al capdavant del departament, ni Govern al capdavant de l'administració, ni una activitat parlamentària regular, no és possible presentar una proposta de text regulador ni formalitzar comissions de temàtiques concretes. Fonts internes del projecte assenyalen que, ara per ara, s'afronta la situació d'estancament política amb "paciència" i a l'expectativa dels propers esdeveniments. "És d'hora per extreure una conclusió global, en aquests moments la mesura a nivell general va avançant, i els pagaments s'estan abonant, no sabem com pot evolucionar això, però de mica en mica la gent va cobrant, que és el més important", remarquen. 

La mesura avança, però ranquejant. El fet de no estar desplegada encara en la seva totalitat requereix iniciativa política, però amb una legislatura en stand by i un autogovern controlat des de Madrid, els perills que la mesura s'estanqui o el procés d'implementació s'allargui considerablement són molt més elevats. 
 

Representant de tots els agents que han participat en la negociació de la renda Foto: Jordi de Planell

Arxivat a