Mas-Colell reclama fer Govern i pressupost per combatre les imposicions de Madrid

L'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha fet un repàs als seus anys al capdavant del departament en el llibre "Turbulències i tribulacions. Els anys de les retallades" (Edicions 62), junt a dos ex-alts càrrecs seus com Albert Carreras i Ivan Planas. Durant la seva presentació, aquest dimecres, no ha volgut tractar massa el procés i l'actualitat, però sí que ha reclamat un esforç per fer Govern, precisament per combatre uns controls de l'Estat que ja va patir quan era a l'executiu.

Segons ha valorat, avui "el control del dia a dia és més pronunciat que fa dos anys, però la tendència és la mateixa". Per una banda, "el govern espanyol ara ho sap tot" -cosa a la qual no s'hi oposa, ja creu que també "hauria de saber-ho tota la ciutadania"- i, per l'altra, "exerceix molt de control". "El més crucial és que no tenim un Govern que pugui fer un pressupost, i sense pressupost no pots fer front a aquests controls", ha valorat, i ha insistit que els comptes permeten tenir eines per defensar-se davant les imposicions: "Pots lluitar-ho contra els controladors, de Madrid o europeus, però sense pressupost vas del tot menut".

Durant l'acte, l'exconseller també ha reconegut que, quan va entrar al Govern amb Artur Mas, pensava "que la crisi econòmica duraria dos anys" i després es tornaria a la recuperació, mentre que la crisi del deute no l'esperava, segons ha afirmat, ni ells "ni ningú". La situació era tan dura, ha narrat, que, "a les 9 del matí, el llarg termini pe resoldre problemes eren les 5 de la tarda".

El FLA no és una concessió

A més de la crisi global, però, Mas-Colell es va topar amb l'intent "d'impulsar l'agenda recentralitzadora per part del ministeri", tot i que, en un inici, CiU va intentar "crear complicitats", per exemple, votant a favor de la llei d'estabilitat. La manca de sintonia, però, es va evidenciar a partir de les eleccions andaluses del 2012, ha exposat, i ha afirmat que "el fons de liquiditat autonòmica (FLA) no és cap concessió a Catalunya, és un tema de funcionament de l'Estat", ja que "el govern espanyol no es podia permetre que cap comunitat fes fallida". "El que hauria estat una concessió era tenir una actitud oberta amb el pacte fiscal", ha apuntat.

Arran de l'actitud de l'Estat, per tant, ha reconegut que "els moderats que hi hagués per aquí no van tenir corda", atès que el PP "va convertir la gestió de les finances de les comunitats com una gàbia". "Suprimir una paga extra dels treballadors públics no és res que a algú li satisfaci en absolut", ha lamentat, i ha justificat la privatització de l'ATLL -tombada ara pel Suprem- pel fet que calia liquiditat i perquè la Generalitat "no estava en condicions de fer les inversions que el cicle de l'aigua necessitava". Aquella operació, però va derivar en una "batalla entre dues empreses, cadascuna amb el seu exèrcit d'advocats, que ja es es veurà com acabarà". "Em pregunto què s'estaria dient si hagués guanyat la concessionària local", ha etzibat.

Impost de successions

Així mateix, Mas-Colell ha reconegut que "l'equip d'Economia no era gens entusiasta" de la supressió de l'impost de successions aplicat en els primers pressupostos de Mas, "perquè creia que no tocava disminuir impostos". "Personalment, no m'oposo a l'impost de successions, en el meu cas", ha afegit, tot i que ha recordat que "era una promesa electoral" en un moment en què la credibilitat cotitzava a l'alça. En tot cas, ha confessat que li "va satisfer l'equilibri en què es va arribar posteriorment", arran dels pressupostos pactats ja amb ERC, quan es va restituir parcialment el tribut.

Igualment, ha posat en qüestió les subvencions al Circuit de Barcelona-Catalunya per mantenir el premi i ha explicat que llavors va defensar que "la única justificació" per seguir abocant-hi recursos públics "era si sortien de la taxa turística", és a dir, si els hotels retornaven part del que afirmaven que els aportava pagar per retenir les curses. Això hauria facilitat la implantació del tribut.
 
Al seu torn, l'exsecretari d'Economia i ex-secretari general d'Economia i Coneixement Albert Carreras, ha apuntat que el govern del PSOE que es van trobar a la Moncloa en entrar a la Generalitat ja els posava "exigències d'ajust enormes, del 20% en el primer any". "Amb l'entrada del PP, esperàvem més sensibilitat i més previsió", ha afirmat, però van ser "reduïts a la categoria de súbdits" i els populars "volien passar el cost a les comunitats autònomes i esperar la recuperació".

"Al principi, semblava que no teníem un de quatre euros que gastàvem, cap empresa o família s'ho pot permetre, després vam veure que no teníem un de cada tres que gastàvem, i després encara en faltava un de cada dos i mig que gastàvem", ha rememorat, i al final es va acabar fent la reducció del 20% de la despesa en l'acumulat de tots els anys de retallades. "L'Estat va estar tota l'estona pensant que l'ajust l'havien de fer uns altres per no fer-la ells. Semblava que tenies a l'altra banda l'administració d'un estat contrari o disposat a trepitjar-te que només pensava a quedar bé en els seus àmbits de responsabilitat", ha insistit.

Impecables amb l'ATLL

Pel que fa a l'ATLL, creu que, per part de la Generalitat, es va "fer tot escrupolosament bé" i van ser "impecables" i ha subratllat que ho han tombat per una clàusula que només s'havia d'activar en cas de desempat. "Les minutes que deuen pagar pel suport jurídic deu ser espectacular", ha assenyalat.

Igualment, apunta que allò après és evitar "que les institucions públiques s'hagin de situar-se en una situació en què la seva dependència respecte les institucions financeres fossin com aquelles". En tot cas, ha lamentat que l'Estat no permetia tenir més ingressos recurrents, vetant sistemàticament els nous impostos, i només permetia privatitzar o vendre patrimoni, mentre que "la relació concertada en la provisió de serveis va permetre uns ajustos més indolors que si no hi hagués estat".

Pressupostos i regla de despesa

Pel que fa a la necessitat de pressupostos, ha avisat que el problema ja no és tant sostre de dèficit, sinó és la regla de despesa, "el màxim que es pot gastar" de més un any respecte els anteriors comptes. "Perdre un any sense pressupost implica perdre un torn de pujada de despesa", ha avisat, un increment que s'acumula en els anys i pressupostos posteriors.

Finalment, Ivan Planas, ex-director general de Seguiment i Avaluació de Polítiques d'Estabilitat i Creixement i ex-director general d'Anàlisi i Seguiment de les Finances Públiques, ha exemplificat amb l'impost a la banca la política del govern espanyol de portar al Tribunal Constitucional les mesures previstes per augmentar ingressos, les quals "moltes eren antipàtiques i, al final, en tombar-te-les no es podien aplicar".

Retallades a les autonomies

Així mateix, lamenta que Espanya traslladés a Europa "que les principals mesures d'estalvi es farien en sanitat i educació", competències autonòmiques, mentre que el govern central "només ha fet mesures d'ingressos, que li han donat un rendiment de 25.000 milions, les quals queda per sobre de l'ajust del dèficit, mentre que les comunitats només podien reduir les partides de despesa, la qual cosa és més difícil".

A banda, ha assenyalat que el fet que Madrid pagués tard un FLA "va costar una multa de 60 milions a la seguretat social pel retard en un pagament". I quant a la situació actual del 155, ha alertat que "ara no necessàriament hi ha la mateixa sensibilitat respecte les urgències socials, en fer-se els pagaments de lluny".