Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
necrològica

​Mor el físic Stephen Hawking als 76 anys

El científic va revolucionar la ciència del segle XX, amb les seves investigacions sobre el big bang i els forats negres

per Redacció, 14 de març de 2018 a les 06:45 |
Stephen Hawking, en una foto d'arxiu | Flickr
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El físic Stephen Hawking ha mort avui als 76 anys, segons un comunicat que ha fet públic la seva família. Hawking va néixer a Oxford el 1942 i patia l'ELA, una malaltia degenerativa des que tenia 21 anys.

Els familiars mostren a la nota la seva tristesa: “Va ser un gran científic i un home extraordinari, i el seu treball i llegat perdurarà durant molts anys. La seva valentia i persistència, i també el seu humor i la seva brillantor van inspirar gent de tot el món. L'enyorarem sempre”.


Les limitacions físiques no li van impedir dedicar-se a la investigació sobre teories que han revolucionat la ciència del segle XX, com el big bang i els forats negres. Se’l considera un dels deixebles d’Albert Einstein.

Hawking va treballar en les lleis bàsiques que governen l'univers. Juntament amb Roger Penrose, va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el big bang i un final dins de forats negres. Resultats semblants assenyalen la necessitat d'unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX. 

Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer.

Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Això implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència.


Uns apunts biogràfics

Als 21 anys els metges li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa neuromuscular per la qual li van donar més de dos anys de vida.

La lluita contra la malaltia no va ser fàcil: l'ELA li va fer perdre el control del seu cos, la qual cosa el va portar a mantenir-se prostrat en una cadira de rodes, a la realització d'una traqueotomia i a necessitar un sintetitzador de veu per poder articular paraules.

L'autor de Breu història del temps, considerat una de les deu persones més intel·ligents del planeta amb un quocient intel·lectual de 160, va ocupar a la Universitat de Cambridge la mateixa càtedra de Matemàtiques en la qual va impartir classes Isaac Newton, entre 1979 i 2009.

Durant la celebració del seu 70 aniversari, Hawking va dir: "He viscut amb la perspectiva d'una mort prematura durant els últims 49 anys. No tinc por a morir, però no tinc pressa. He gaudit de cada moment i tinc tantes coses per fer abans...".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació