Successos

El còctel de casos mediàtics i populisme endureix el codi penal

Experts en dret penal lamenten que el PP i Ciutadans legislin en calent esprement l'efecte emocional de crims com els de Diana Quer o Gabriel Cruz per incrementar les mesures punitives

| 15/03/2018 a les 06:00h
Arxivat a: Societat, legislació, legislar, Congrés dels Diputats, presó permanent revisable, codi penal
Protesta per la mort del petit Gabriel Cruz | Europa Press
Legislar és important per adaptar les lleis a l'actualitat. Però fer-ho arran de casos particulars és perillós i, segons alguns experts, també podria ser inconstitucional. La primera derivada és la tendència a caure en populismes i, en segon terme, que sigui l'efecte mediàtic -i no la raó i la proporció- el que fixi el marc legal d'una societat. Aquest dijous, el ple del Congrés dels Diputats tornarà a posar en qüestió la reforma del codi penal, que ja es va endurir després del cas de Marta del Castillo. Es portaran a debat les esmenes a la totalitat del PP i Ciutadans a la proposta de derogació de la presó permanent revisable del PNB. Mentre que un sector de la cambra vol fer marxa enrere en l'ascens punitiu, l'altre busca endurir encara més el codi penal.

La presó permanent revisable, en essència, funciona com la cadena perpètua, i és la màxima privació de llibertat del codi penal espanyol. Es va aprovar al Congrés el 26 de març del 2015 amb el suport del PP, i estipula que els delictes molt greus només es revisin a partir dels 25 anys del seu compliment, o bé fins als 35. La modificació el 2015, que comporta que el pres hagi de passar gairebé tota la seva vida a la presó, va generar molta polèmica, ja que mai abans havia estat instaurada a l'Estat. El PNB, el PSOE i Units Podem, entre d'altres grups de l'oposició, hi van votar en contra i, fins i tot els socialistes van presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant TC.


Ara, el debat torna a ressorgir amb més propostes d'enduriment, també per part de Ciutadans, que ha vist l'oportunitat de moure fitxa i agafar un paper protagonista en el debat. El partit d'Albert Rivera abandera amb el PP l'herència dels casos de Marta del Castillo i Diana Quer, i proposa fer més restrictiu el codi penal, afegint dificultats per accedir a un tercer grau en el cas dels delictes de major gravetat.
 

Concentració de dol per la mort de Gabriel. Foto: Europa Press


El debat arriba al Congrés en un moment delicat pel que fa a la política criminal. L'assassinat del nen de vuit anys Gabriel Cruz a mans de la seva madrastra, Ana Julia Quezada, convertirà la cambra en una autèntica olla a pressió. Legislació i política tornaran a anar de la mà per marcar les regles del joc. Una altra vegada es viuran els perills de legislar en calent.

De la racionalitat al populisme

Que les reformes del codi penal es realitzin a partir de casos particulars és "un autèntic disbarat". Així ho defensa la professora de dret penal de la UAB Mercedes García Arán, que opina que l'Estat hauria de legislar "des de la racionalitat, i no deixar-se portar per sentiments que lògicament són irracionals". 

L'assassinat de Gabriel Cruz a mans de la seva madrastra convertirà la cambra en una autèntica olla a pressió

La cadena perpètua, afirma, està vigent des del cas de Marta del Castillo, quan el PP va conduir la reivindicació de la família i d'una part de la societat. Amb els casos de Diana Quer i Gabriel Cruz, el PP i Ciutadans tornen a iniciar una "escalada de qui la diu més grossa" i, en aquest marc, han impulsat una "campanya populista" que porta a una situació que frega la inconstitucionalitat.

"Són propostes que semblen que estan fetes per gent que no ha fet mai dret penal", lamenta, i insisteix que responen "exclusivament a qüestions mediàtiques". Aquest també és el punt de vista del catedràtic de dret penal de la UOC i la Universitat de Lleida, Josep Maria Tamarit, que assegura que "legislar en moments de reaccions emocionals no és una bona manera de fer". 
 

Congrés dels Diputats Foto: congreso.es


El codi penal espanyol, dels més durs d'Europa

La legislació penal espanyola és, segons Tamarit, una de les més dures d'Europa. Ja ho era abans que s'aprovés la presó permanent revisable, però un dels fets més greus, afegeix García Arán, és que a diferència d'altres legislacions europees, a l'estat espanyol no hi havia cadena perpètua abans del 2015.

A més, la revisió de la pena de reclusió es fa, en molts països europeus, als 15 anys, mentre que la proposta de Ciutadans és passar a un mínim de 25, el que comporta augmentar significativament el temps d'estada a la presó. "Al sistema penal hi ha automatismes punitius, que vol dir que deixa poc marge al jutge per imposar la pena, que ja és molt alta", ressalta Tamarit, que ha afirmat que, a més, a l'Estat "hi ha penes de presó desproporcionadament llargues".

La proposta del PP i Ciutadans torna a iniciar una "escalada de qui la diu més grossa"

Així ho consideren també un grup de professors i catedràtics de dret penal de diferents universitats de l'Estat, que han impulsat un manifest contra la cadena perpètua. Segons ells, les continuades reformes del codi penal, si bé podrien ser positives, només han acabat introduint majors reforços punitius i, de facto, el que fan és augmentar cada vegada més les penes imposades. 

El veto a l'indult de sedició i rebel·lió 

Les situacions particulars també han propiciat altres modificacions legislatives durant els últims mesos. Entre aquestes, la proposta del PP perquè no es pugui indultar condemnats per rebel·lió, sedició i traïció -precisament delictes pels quals s'investiga els líders de l'independentisme-. Aquesta decisió es contraposa amb els 38 indults concedits durant el 2017 a condemnats per tràfic de drogues, prevaricació continuada, falsedat documental, lesions o insolvència punible.

Indults a la carta de la mà del PP, que Tamarit ha considerat una "autèntica barbaritat" i un "disbarat" que només demostra "el vent que bufa en determinats àmbits polítics". Per a García Arán, a més, l'indult vinculat al conflicte amb els presos polítics catalans i els investigats en la causa contra l'independentisme estaria més que justificat, ja que és un recurs legal que té naturalesa política: "L'indult és una actuació absolutament política, no suposaria desqualificar el poder judicial".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Joan-Lluís Lluís, Irene Solà, Màrius Serra i Llucia Ramis, quatre dels autors que presenten novetat i amb qui volem reivindicar l'esperit original de la festa de Sant Jordi | "Jo soc aquell que va matar Franco", "Els dics", "Les possessions" i "La novel·la de Sant Jordi" representen la diversitat d'estils, l'exigència i la qualitat d'una diada amb grans obres
Un dels concerts de «Cultura contra la repressió», a Santa Perpètua de Mogoda | Òmnium Cultural
01/01/1970
La jornada festiva d'aquest 22 d'abril a Santa Perpètua de Mogoda ha coincidit amb el 43è aniversari de Jordi Cuixart, actualment a la presó | L'esdeveniment ha servit per reivindicar el fet cultural com "un dels millors instruments per recuperar aquestes llibertats perdudes"
01/01/1970
La formació sosté que "és inacceptable en una democràcia"
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes
Mariano Rajoy en una roda de premsa | ACN
Roger Tugas | 8 comentaris
01/01/1970
Els principals arguments per desacreditar el procés i el referèndum es desmunten en tan sols mig any pels informes d'organismes internacionals o del mateix govern espanyol
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres