Successos

El còctel de casos mediàtics i populisme endureix el codi penal

Experts en dret penal lamenten que el PP i Ciutadans legislin en calent esprement l'efecte emocional de crims com els de Diana Quer o Gabriel Cruz per incrementar les mesures punitives

per Aida Morales, 15 de març de 2018 a les 06:00 |
Protesta per la mort del petit Gabriel Cruz | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Legislar és important per adaptar les lleis a l'actualitat. Però fer-ho arran de casos particulars és perillós i, segons alguns experts, també podria ser inconstitucional. La primera derivada és la tendència a caure en populismes i, en segon terme, que sigui l'efecte mediàtic -i no la raó i la proporció- el que fixi el marc legal d'una societat. Aquest dijous, el ple del Congrés dels Diputats tornarà a posar en qüestió la reforma del codi penal, que ja es va endurir després del cas de Marta del Castillo. Es portaran a debat les esmenes a la totalitat del PP i Ciutadans a la proposta de derogació de la presó permanent revisable del PNB. Mentre que un sector de la cambra vol fer marxa enrere en l'ascens punitiu, l'altre busca endurir encara més el codi penal.

La presó permanent revisable, en essència, funciona com la cadena perpètua, i és la màxima privació de llibertat del codi penal espanyol. Es va aprovar al Congrés el 26 de març del 2015 amb el suport del PP, i estipula que els delictes molt greus només es revisin a partir dels 25 anys del seu compliment, o bé fins als 35. La modificació el 2015, que comporta que el pres hagi de passar gairebé tota la seva vida a la presó, va generar molta polèmica, ja que mai abans havia estat instaurada a l'Estat. El PNB, el PSOE i Units Podem, entre d'altres grups de l'oposició, hi van votar en contra i, fins i tot els socialistes van presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant TC.


Ara, el debat torna a ressorgir amb més propostes d'enduriment, també per part de Ciutadans, que ha vist l'oportunitat de moure fitxa i agafar un paper protagonista en el debat. El partit d'Albert Rivera abandera amb el PP l'herència dels casos de Marta del Castillo i Diana Quer, i proposa fer més restrictiu el codi penal, afegint dificultats per accedir a un tercer grau en el cas dels delictes de major gravetat.
 

Concentració de dol per la mort de Gabriel. Foto: Europa Press


El debat arriba al Congrés en un moment delicat pel que fa a la política criminal. L'assassinat del nen de vuit anys Gabriel Cruz a mans de la seva madrastra, Ana Julia Quezada, convertirà la cambra en una autèntica olla a pressió. Legislació i política tornaran a anar de la mà per marcar les regles del joc. Una altra vegada es viuran els perills de legislar en calent.

De la racionalitat al populisme


Que les reformes del codi penal es realitzin a partir de casos particulars és "un autèntic disbarat". Així ho defensa la professora de dret penal de la UAB Mercedes García Arán, que opina que l'Estat hauria de legislar "des de la racionalitat, i no deixar-se portar per sentiments que lògicament són irracionals". 

L'assassinat de Gabriel Cruz a mans de la seva madrastra convertirà la cambra en una autèntica olla a pressió

La cadena perpètua, afirma, està vigent des del cas de Marta del Castillo, quan el PP va conduir la reivindicació de la família i d'una part de la societat. Amb els casos de Diana Quer i Gabriel Cruz, el PP i Ciutadans tornen a iniciar una "escalada de qui la diu més grossa" i, en aquest marc, han impulsat una "campanya populista" que porta a una situació que frega la inconstitucionalitat.

"Són propostes que semblen que estan fetes per gent que no ha fet mai dret penal", lamenta, i insisteix que responen "exclusivament a qüestions mediàtiques". Aquest també és el punt de vista del catedràtic de dret penal de la UOC i la Universitat de Lleida, Josep Maria Tamarit, que assegura que "legislar en moments de reaccions emocionals no és una bona manera de fer". 
 

Congrés dels Diputats Foto: congreso.es


El codi penal espanyol, dels més durs d'Europa

La legislació penal espanyola és, segons Tamarit, una de les més dures d'Europa. Ja ho era abans que s'aprovés la presó permanent revisable, però un dels fets més greus, afegeix García Arán, és que a diferència d'altres legislacions europees, a l'estat espanyol no hi havia cadena perpètua abans del 2015.

A més, la revisió de la pena de reclusió es fa, en molts països europeus, als 15 anys, mentre que la proposta de Ciutadans és passar a un mínim de 25, el que comporta augmentar significativament el temps d'estada a la presó. "Al sistema penal hi ha automatismes punitius, que vol dir que deixa poc marge al jutge per imposar la pena, que ja és molt alta", ressalta Tamarit, que ha afirmat que, a més, a l'Estat "hi ha penes de presó desproporcionadament llargues".

La proposta del PP i Ciutadans torna a iniciar una "escalada de qui la diu més grossa"

Així ho consideren també un grup de professors i catedràtics de dret penal de diferents universitats de l'Estat, que han impulsat un manifest contra la cadena perpètua. Segons ells, les continuades reformes del codi penal, si bé podrien ser positives, només han acabat introduint majors reforços punitius i, de facto, el que fan és augmentar cada vegada més les penes imposades. 

El veto a l'indult de sedició i rebel·lió 

Les situacions particulars també han propiciat altres modificacions legislatives durant els últims mesos. Entre aquestes, la proposta del PP perquè no es pugui indultar condemnats per rebel·lió, sedició i traïció -precisament delictes pels quals s'investiga els líders de l'independentisme-. Aquesta decisió es contraposa amb els 38 indults concedits durant el 2017 a condemnats per tràfic de drogues, prevaricació continuada, falsedat documental, lesions o insolvència punible.

Indults a la carta de la mà del PP, que Tamarit ha considerat una "autèntica barbaritat" i un "disbarat" que només demostra "el vent que bufa en determinats àmbits polítics". Per a García Arán, a més, l'indult vinculat al conflicte amb els presos polítics catalans i els investigats en la causa contra l'independentisme estaria més que justificat, ja que és un recurs legal que té naturalesa política: "L'indult és una actuació absolutament política, no suposaria desqualificar el poder judicial".

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació