Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
procés català

L'oposició redobla la pressió perquè s'activi el compte enrere de la investidura

Cs demana la compareixença de Torrent, el PSC recorre al TC i el PP demana una reunió dels presidents de grup per posar data límit | El Constitucional encara no s'ha pronunciat sobre el recurs presentat pel govern de Rajoy però podria posar en marxa el rellotge a partir del recurs dels socialistes

per Sara González, 12 de març de 2018 a les 17:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Arrimadas, sent aplaudida pels diputats de Cs. Foto: Albert Alemany


La legislatura segueix atrapada en un calendari congelat. L'acció del tribunals manté el Parlament en un llimb jurídic des del 30 de gener, dia en què el president del Parlament, Roger Torrent, es va veure abocat a suspendre la investidura de Carles Puigdemont. Després que també s'hagi ajornat la de Jordi Sànchez, l'independentisme ja treballa entre bambolines per bastir un pla C. L'oposició, però, redobla les accions per situar Torrent en una olla a pressió perquè s'activi el compte enrere per a la proclamació d'un president mentre que el Tribunal Constitucional, que és qui va trencar l'automatisme de la investidura, segueix sense pronunciar-se.


El PSC ja ha presentat dos recursos d'empara al TC, Ciutadans ha exigit la compareixença del president del Parlament perquè reconegui que no té candidat a la investidura i el PP demana una reunió dels presidents dels grups parlamentaris per explorar com desbloquejar la situació. La situació de llim jurídic parlamentari és el resultat del trencament de l'automatisme de la investidura que es va produir amb les mesures cautelars dictades per l'alt tribunal, que sense admetre a tràmit el recurs del govern espanyol va prohibir la proclamació a distància de Carles Puigdemont. Ara ha estat per l'acció del Tribunal Suprem, que ha denegat l'excarceració de Jordi Sànchez, el motiu pel qual la investidura ha tornat a quedar ajornada. 

L'informe dels lletrats com a punt de partida

L'article 4.2 de la llei de la presidència de la Generalitat fixa que la investidura s'ha de produir en els deu dies hàbils posteriors a la constitució del Parlament. Torrent va complir quan va convocar el ple el 30 de gener, però l'ajornament per l'acció dels tribunals fa que no s'hagi produït cap votació ni investidura fallida. Per aquest motiu els lletrats de la cambra catalana van concloure en el seu informe que no corre el compte enrere de dos mesos que s'activa a partir d'una votació frustrada per fer una investidura amb èxit abans de convocar unes noves eleccions. 

A aquest informe s'agafa l'oposició per situar la pressió sobre Torrent tot obviant que el TC tampoc s'ha pronunciat sobre el recurs presentat pel govern espanyol contra la investidura de Puigdemont, que ni s'ha admès a tràmit ni s'ha rebutjat. Els lletrats van recomanar a Torrent una bateria d'actuacions "equivalents" a una votació fallida d'investidura per sortir del bloqueig. Iniciar una nova ronda de contactes amb els grups per trobar un nou candidat amb prou suport n'era una. I això és el que precisament va fer Torrent després que Puigdemont fes el pas al costat.

 

El líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol Foto: Albert Alemany


Una compareixença de Torrent "sense fonament jurídic"

Una altra via que apuntaven els lletrats era comunicar a la cambra la "constatació del bloqueig polític que impedeix que prosperi el candidat" era una altra. És l'acció que Ciutadans ha demanat aquest dilluns al president del Parlament. "Que doni la cara i que reconegui que no té candidats a la investidura. Ell és l'únic que té la clau per desbloquejar la situació", ha dit la líder de Cs, Inés Arrimadas, que ja ha registrat una petició de ple i compareixença de Torrent.

Tot i això, fonts de la presidència del Parlament apunten que la petició de Cs "no té cap tipus de fonament jurídic" perquè el format de compareixença al ple només està prevista per al president de la Generalitat, o en algun altre procediment reglat com és el Síndic de Greuges o les entitats en el cas de les ILP. Apunten, a més, que el control als òrgans de la cambra es fan amb els debats a la mesa, amb peticions de reconsideració o a la junta de portaveus. També assenyalen que el president del Parlament proposa el candidat en funció de les propostes dels grups i afegeixen que si Cs vol proposar un candidat pot comunicar-ho quan ho cregui convenient.

La via del TC que pot fer córrer l'independentisme

El PSC, per la seva banda, ha optat per recórrer directament al Tribunal Constitucional. A mitjans de febrer ja va presentar un recurs d'empara perquè fos aquest tribunal qui ordenés l'activació del rellotge de la investidura i ara n'ha tornat a presentar un altre un cop Torrent ha ajornat per segon cop el ple. Els socialistes van demanar que els dos mesos comptessin des del 30 de gener, dia en què estava prevista la investidura de Puigdemont. De moment, el primer recurs ha estat admès a tràmit i si el TC donés la raó als socialistes en els pròxims dies els independentistes podrien veure's abocats a córrer perquè la data límit per proclamar un president seria el 29 de març.  

En aquest segon escrit presentat al TC, els socialistes demanen mesures cautelars que permetin descongelar la situació, com ara l'anul·lació de la decisió de Torrent d'ajornar el ple, què es determini un termini per celebrar el ple sobre el candidat proposat o fixar a partir de quan comencen a comptar els dos mesos. 
 

Marta Rovira conversant amb Miquel Iceta Foto: Albert Alemany


La patata calenta del recurs del govern de Rajoy

Els lletrats preveien que, en el cas que el president del Parlament no no fes cap de les accions proposades per desbloquejar la situació "sense justificació objectiva i transcorregut un termini raonable", es podria "estudiar la possibilitat" que fossin els grups parlamentaris els que impulsessin "aquest acte equivalent per mitjà dels instruments corresponents". És a partir d'aquesta premissa que els populars demanen, per la seva banda, una reunió dels presidents dels grups parlamentaris amb Torrent. 

Els "comuns" han fugit de la batalla jurídica i exigeixen una solució per la via política. El líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, ha acusat el jutge Pablo Llarena de "ratllar la prevaricació" impedint la investidura de Sànchez. Al mateix temps, reclama a l'independentisme que sigui capaç de proposar un candidat per a una investidura efectiva. Domènech es reunirà "en breu" amb Torrent per parlar sobre com pensa desencallar la situació. El líder dels "comuns" també ha carregat contra Ciutadans per situar tota la pressió sobre Torrent i li ha recordat que el president del Parlament proposa els candidats que se li plantegen. "Que presentin la seva candidata si volen", ha deixat anar. 

Tot plegat, mentre el Tribunal Constitucional, que va ser el primer en trencar l'automatisme de la investidura, segueix sense aclarir com procedir pel que fa al calendari. Fer-ho implicaria entrar a valorar el recurs del govern de Mariano Rajoy, acció que ha preferit dilatar aprofitant que Puigdemont ja no és candidat. Amb això es pot estalviar un pronunciament espinós davant d'un recurs que el Consell d'Estat ja va desautoritzar. Activar la via PSC seria, per al tribunal, la manera més senzilla d'enterrar aquesta patata calenta.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació