Les agressions a funcionaris, un «problema» que el 2017 va créixer un 36% a les presons

L'escenari de les presons és complicat. Sovint són espais desconeguts i que s'allunyen de la visió de la quotidianitat. Però què passa en el seu interior i quina és la relació entre els interns i els treballadors dels centres penitenciaris? El departament de Justícia treballa, en aquest sentit, per trencar tòpics i promoure espais de reinserció. No obstant això, la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF), majoritària a les presons, posa sobre la taula el que consideren un "problema": les agressions a funcionaris es van incrementar en un 36% a Catalunya el 2017, sobretot, asseguren, després del tancament de la Model de Barcelona.

Alberto Gómez, delegat sindical a Brians 2 i funcionari de presons en aquest centre ha explicat a NacióDigital les causes d'aquesta situació, que ha qualificat de "preocupant". Per a ell, una de les principals problemàtiques és la ràtio de funcionaris per cada intern. Segons recorda, el departament de Justícia fixa un treballador de presons per cada 2,6 interns. La realitat, però, afirma que no és aquesta. "Aquestes xifres estan molt mal interpretades, potser no són falses, però sí que hi ha casos en què un funcionari s'ha d'encarregar d'entre 30 i 40 interns", ha criticat, posant el focus d'atenció en la manca de personal.

Per altra banda, però, també considera que les agressions es justifiquen per un "sistema lax o poc restrictiu". Una agressió greu es diferencia d'una de lleu per l'informe mèdic que aquesta requereix. Quan comporta una baixa necessària, es qualifica com a greu, mentre que, si només comporta una visita al metge o és una temptativa i no cal atenció, és considerada com a lleu. Els càstigs que s'imposen als interns, creu Gómez, no són coherents amb el que comporta l'agressió.

El sindicat critica que es diferenciï l'agressió lleu de la greu perquè el segon implica una baixa per al funcionari

Segons el membre del CSIF, el sistema penitenciari és poc restrictiu, tenint en compte que a Catalunya aquest és intervencionista i "totalment de tu a tu", amb menys barreres físiques entre treballadors, presos i visitants d'aquests que a altres llocs de l'Estat. Això comporta que la interacció entre presos i funcionaris sigui més elevada, i que, si bé això és positiu pel pres, també ha de ser segur pel treballador: "Nosaltres no anem en contra d'aquest sistema, creiem que és una base molt bona, però s'han de prendre mesures mínimes". Entre aquestes, ha indicat, des del sindicat es proposa endurir la sanció, que es treballi amb l'intern per pal·liar la situació, i que hi hagi maneres de catalogar perfils.

En aquest camí, ha explicat Gómez i ha confirmat el departament de Justícia a NacióDigital, s'està ultimant un protocol d'actuació en cas d'agressions. La conselleria ha valorat molt positivament aquest treball conjunt amb reunions periòdiques amb els sindicats, i ha anunciat que s'està treballant en el concepte de "seguretat dinàmica", que consisteix en mantenir l'intern en activitats, formació, hàbits saludables, pràctica de l'esport, i en tirar endavant una intervenció especialitzada. D'aquí en sorgeix un conveni amb salut mental que, tal com han avançat, preveu l'augment d'un centenar de professionals perquè es reforci aquest servei.

El tancament de la Model augmenta les agressions

El tancament de la Model el passat 8 de juny va suposar, malgrat ser una qüestió demanada i desitjada per tots els sectors, un "abans i un després" en centres com Brians 1 o Quatre Camins. Actualment, ha lamentat Gómez, la situació és "alarmant", i malgrat que el nombre d'agressions s'ha estabilitzat, continua sent molt alt. Entre abril i juny el 2017, la situació va ser crítica, i aquestes presons van arribar a aplegar el 60% dels incidents.

"El tancament de la Model va ser d'un dia per l'altre, i molts interns van ser desplaçats del centre de Barcelona a les rodalies i això no va agradar", ha explicat el funcionari. El canvi, ha precisat, els afectava a ells, però també a les famílies i als advocats, i va comportar una "càrrega important de nervis" que suposava adaptar-se a nous funcionaris i a centres diferents amb molts interns i amb una arquitectura diferent. A més, ha precisat, les dutxes i els patis acostumen a ser "font de conflicte", i això acaba influint en els treballadors: "Hi ha alguns presos que tenen problemes de convivència per deutes o perquè se senten amenaçats, i veuen l'agressió al funcionari com l'única forma que els canviïn de mòdul".

​

CSIF alerta que alguns presos amb problemes de convivència veuen l'agressió al funcionariat "com l'única forma que els canviïn de mòdul""

Les agressions d'interns a treballadors, però, s'han d'estudiar des de tots els punts de vista, segons Justícia. Les mateixes fonts han remarcat que la majoria d'agressions són lleus, i que moltes deriven de presos amb perfils psiquiàtrics complicats. A més, han assegurat que aquestes tampoc han viscut un creixement que s'hagi de destacar, i que els centres "poden atendre còmodament" el nombre de presos. Per això, han atribuït les reivindicacions dels sindicats a les queixes "normals" d'aquests col·lectius.

Centres amb més agressions

Respecte del 2016, les agressions en centres penitenciaris catalans han passat de 151 a 206. On se n'han produït més és a Brians 1 -un total de 68-, seguit per Quatre Camins -60 agressions-, Brians 2 -21-, el Centre Penitenciari d'Homes -amb 12-, seguit per Lledoners, el Centre Penitenciari de Dones, i finalment el de Joves, Ponent, Puig Basses, Mas Enric i Obert de Barcelona. 

La dada determinant, però, és el nombre d'agressions greus, que enguany han ascendit a 32, dues més que l'any anterior. On n'hi ha hagut més és a Quatre Camins, amb un total de 14, seguit per Brians 1, on se n'han registrat 9.