El despertador: 12 de març

Sense investidura

La defensa de Sànchez rectifica i insistirà en el Suprem abans d'anar a Estrasburg mentre creix la impaciència a l'independentisme i el debat del "pla C" s'obre camí. També són notícia el llibre d'Oriol March sobre el procés, Valtonyc, Iberdrola i Cs, el referèmdum de l'OTAN i Javier Clemente

per Ferran Casas, 12 de març de 2018 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Avui a les deu del matí s'havia de celebrar el ple d'investidura de Jordi Sànchez al Parlament. El recurs contra la decisió de Llarena de no deixar-lo sortir, que havia de ser al Tribunal Europeu de Drets Humans però que en un gir de darrera hora per evitar una clatellada segura serà al Tribunal Suprem, ha fet que el ple quedi ajornat. Però el cert és que hi ha poques possibilitats que l'exlíder de l'ANC pugui ser president. Això farà que aquesta sigui una setmana de debat sobre el "pla C" (l'A era Puigdemont i el B Sànchez) a no ser que tinguem una sorpresa judicial en la que pocs hi confien. La CUP també debatrà internament (i rebrà molta pressió) el document que els van remetre Junts per Catalunya i ERC i que no els agrada. Sobre quins són els escenaris que s'obren us aconsello aquesta informació d'Oriol March.

Més enllà de l'immediat, sobre què necessita, al meu entendre, l'independentisme per seguir fent camí he escrit aquesta opinió. Us aconsello també aquestes de Joan Manuel Tresserras i de Germà Capdevila. També anava d'això la manifestació de l'ANC que ahir va recórrer, amb un to de certa indignació, els carrers de Barcelona. A diferència d'Òmnium, que manté una posició més neutral i projecta el camí a seguir en els propers anys, l'Assemblea, que la setmana que ve renova el seu secretariat, va centrar-se en l'immediat i en afirmar que cal Govern ja però també endurir el full de ruta per fer república. Us deixo la crònica que en van fer Roger Tugas i Joan Serra Carné.


Presses generalitzades per formar Govern. No només té pressa per formar govern l'independentisme. Paradoxalment, ara també en té Mariano Rajoy, que tem que la situació a Catalunya s'enquisti i això li compliqui, per exemple, aprovar els pressupostos amb el PNB en un context creixent d'agitació als carrers. Ho explica Roger Pi de Cabanyes al seu Canal Madrid. Tenen pressa els independentistes (cadascú amb les seves prioritats programàtiques), el govern espanyol i també milers de catalans que pateixen les conseqüències del 155. Jordi Bes explica en aquesta informació el cas de cinc residències de gent gran de Barcelona que no han pogut veure millorada l'atenció per la impossibilitat de rescindir contractes.  

Necessària reconstrucció. Avui arriba a les llibres Los entresijos del procés, un llibre que, per al públic de tot l'Estat i editat per La Catarata, ha escrit el periodista de NacióDigital Oriol March, que segueix les informacions del Govern i Junts per Catalunya. És una minuciosa i documentada reconstrucció de què va passar aquesta tardor. I és necessària perquè dona perspectiva, endreça i ajuda el lector a entendre moltes de les coses que estan passant i passaran en els propers anys. En vaig fer aquest avançament centrant-me en les immenses pressions (amb noms i cognoms) de l'àmbit econòmic que van rebre Puigdemont i Junqueras per no fer la DUI. El llibre (ja el podeu comprar aquí i també tindrà edició digital) és ple de perles que fins ara no se sabien. Val la pena i es llegeix molt bé.

Llibertat d'expressió. La lectora Aida M. ens recomana per arrencar la setmana El reincident, el darrer treball del raper Valtonyc, condemnat per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries a la Corona en una clara prova de la regressió de les llibertats a Espanya. Escoltem-lo com a forma de protestar. Tot el que recapti amb el disc anirà a les costes del judici. Recordeu que cada setmana arrenquem amb una cançó que, si pot ser, tingui a veure amb l'actualitat. Podeu fer propostes contestant aquest correu o enviant-ne un a eldespertador@naciodigital.cat.  


Vist i llegit


Diversos líders i analistes atribueixen al soroll a les xarxes algunes decisions errònies dels polítics. No diria tant, però és evident que les xarxes són un element més de pressió, i que la immediatesa els afegeix un component emocional que no sempre ajuda. Sobre el seu impacte en la política catalana feia ahir a eldiario.es un interessant reportatge Arturo Puente.


 El passadís

Ciutadans ja no amaga la seva ideologia dretana. No només pel seu pacte amb el PP o per gestos que ho fan ben evident com la negativa a participar a la vaga feminista de dijous. La formació liberal aspira a substituir un PP que emet clares senyals de desgast. I cada cop més empresaris es van atansant al partit d'Albert Rivera. És el cas del president i conseller delegat de l'elèctrica Iberdrola José Ignacio Sánchez Galán, que m'expliquen s'ha erigit en el gran valedor del polític català en cercles empresarials de Madrid.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1986 se celebrava a Espanya el referèndum sobre la pertinença a l'OTAN. La votació arribava enmig d'una forta polèmica perquè hi havia entrat el 1982 i el PSOE havia promès que en sortiria d'immediat amb el seu famós "OTAN, d'entrada no". Al referèndum, i quan Felipe González ja era president, va defensar, però, que hi seguís amb la condició de no formar part de l'estructura militar ni acceptar armes nuclears en territori espanyol. El "sí" es va imposar amb un 52% dels votants mentre que gairebé el 40% va dir "no". El "no" a l'OTAN va guanyar a Catalunya, Euskadi, Navarra i la província de las Palmas.  Recordeu en aquesta informació de TVE aquella campanya.


 L'aniversari

El 12 de març de 1950 va nàixer a Barakaldo, a Biscaia, l'entrenador de futbol Javier Clemente, una de les figures més controvertides del futbol espanyol. Va ser jugador, tenia una esquerra elegant, a l'Athletic Club de Bilbao però una lesió el va apartar de ben jove. Com a entrenador va tenir un debut fulgurant i a l'equip biscaí va guanyar dues lligues i una copa del rei. Va passar a l'Espanyol, on es va plantar a la final de la copa de la UEFA, que els barcelonins van perdre als penals. Va ser seleccionador espanyol entre 1992 i 1998 sense aconseguir cap èxit i sempre envoltat de polèmiques pel seu caràcter agre. Ha passat per una vintena d'equips i seleccions al llarg de la seva carrera. Els seus equips s'han caracteritzat més per ser resolutius que pel bon joc. Lluís Canut el va entrevistar per TV3 fa unes setmanes al programa Quan s'apaguen els llums. Ho podeu recuperar aquí

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació