Del tercer candidat a noves eleccions: els cinc escenaris de futur sobre la investidura

La -previsible- negativa del Tribunal Suprem a excarcerar Jordi Sànchez per tal de sotmetre's al debat d'investidura ha fet entrar l'independentisme, de nou, en un debat intern per definir els passos a seguir. El president del Parlament, Roger Torrent, va decidir ajornar un cop més el ple -ja ho va fer el 30 de gener- després de conèixer que Pablo Llarena vetava l'accés de Sànchez al Parlament. La defensa del dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) seguirà la via estatal -recorrent a la sala segona del Suprem- i després acudirà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, tot i haver anunciat que ho faria avui mateix. Si s'opta per un nou candidat, és difícil que el ple d'investidura sigui aquesta setmana.

Què ha de fer l'independentisme en aquesta cruïlla? Hi ha oberts cinc escenaris: que el Suprem o el TEDH donin la raó al candidat a la presidència; que es proposi un nou candidat amb carnet del PDECat; que un independent -integrat dins de la candidatura de Carles Puigdemont- faci un pas endavant per liderar el Govern autonòmic; que la CUP decideixi -o no- fer costat al que proposin JxCat i ERC, que ja li han traslladat un acord global; o bé anar cap a unes noves eleccions de resultat incert i que se celebrarien, un cop més, en un context d'excepcionalitat. Repassem les cinc vies que hi ha obertes just l'endemà que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) sortís al carrer per exigir posar en marxa la República.

 

Investidura de Sànchez

Malgrat els dubtes expressats per alguns juristes -especialment, diuen, perquè no s'han esgotat totes les vies estatals- sobre la demanda a Europa de la defensa de Sànchez, existeix la possibilitat -encara que sigui remota- que el TEDH o el Suprem després del recurs apostin per la posada en llibertat del candidat de JxCat i es pugui procedir a la investidura. En aquest cas, però, tampoc la tindria garantida: la CUP va decidir abstenir-se en un consell polític celebrat el 3 de març i no revisarà la posició fins dissabte vinent. Primer, però, s'haurà de pronunciar la sala segona del Suprem, tot i que el veredicte pot ser el mateix que el de Llarena.

 

Nou candidat de JxCat

Si la candidatura de Sànchez decau, Puigdemont pot proposar en els propers dies un nou nom per sotmetre's a la investidura. El nom de Jordi Turull, conseller de la Presidència i número quatre de JxCat, seria una opció lògica, tot i que no es pot descartar que un independent de la candidatura assumeixi protagonisme per aplanar el camí amb la CUP i hi ha sectors del món sobiranista que es mouen. Existeix el debat -soterrat, a hores d'ara- sobre si el substitut de Sànchez ha de tenir causes judicials pendents, com és el cas de Turull. En cas que es vulgui triar un nom sense càrregues, sectors del PDECat aposten per Marc Solsona, alcalde de Mollerussa i diputat per Lleida.

 

La decisió de la CUP

En el context actual, la investidura -com fa dos anys i tres mesos- està en mans de la CUP. Els anticapitalistes van decidir abstenir-se en la investidura de Sànchez i recelen d'un programa de Govern que consideren "autonòmic". "Si aquest és el seu plantejament, JxCat i ERC no han trucat a la porta adequada", ressaltava ahir la diputada Natàlia Sànchez en la manifestació de l'ANC per implementar la República. La CUP no decidirà fins al 17 de març la posició definitiva sobre el text dels de Puigdemont i els republicans. "Ho veiem complicat", ressaltava aquest cap de setmana un negociador amb un deix de preocupació. Els anticapitalistes volen que la "multiconsulta" sigui vinculant, i insten JxCat i ERC a "creure's" el procés constituent.

 

Renúncia de Puigdemont i Comín

Hi ha una manera d'esquivar el possible veto de la CUP a un nou candidat de JxCat: que Puigdemont i Toni Comín, conseller de Salut i diputat d'ERC, renunciïn a l'escó per permetre la investidura de Sànchez -o de qui proposi el president a l'exili- al Parlament. Malgrat tot, els dos protagonistes asseguren que aquesta opció no està sobre la taula. Si dimitissin, JxCat i els republicans podrien disposar de 66 escons efectius -ara en tenen 64, perquè Puigdemont i Comín no poden exercir la delegació de vot- i, amb l'abstenció de la CUP, escollir un nou president.

 

Noves eleccions

Si tota la resta d'escenaris falla, el país s'encaminarà cap a unes noves eleccions. El rellotge de la investidura encara no corre, segons la doctrina que segueix Torrent, i ningú s'atreveix a pronosticar quan se celebrarien aquests comicis. La incapacitat de l'independentisme de posar-se d'acord, sumada a la judicialització del procés per part de l'Estat, podrien abocar a la repetició de les eleccions del 21-D. I, en funció de com avanci la instrucció de la causa al Tribunal Suprem, Puigdemont i Junqueras -candidats al desembre- podrien quedar inhabilitats prèviament. El PDECat, que reuneix avui la direcció, vol evitar "de totes totes" els comicis.