8 de març

La dreta i el Dia de la Dona: una antologia del disbarat

Deu exemples de com el PP i Ciutadans van mostrar hostilitat a la vaga feminista

per Pep Martí, 10 de març de 2018 a les 10:15 |
La mobilització massiva del 8-M ha estat un cop dur per PP i Cs. | Adrià Costa
Poques vegades un govern i un partit ha canviat tant de discurs en un tema en qüestió d'hores com l'executiu de Mariano Rajoy i el PP respecte al 8 de març. El mateix es pot dir de l'altra formació de la dreta espanyola, Ciutadans. Després de setmanes intentant ridiculitzar les mobilitzacions feministes i les reivindicacions per la igualtat, vist l'èxit de la jornada vindicativa i de la vaga feminista, estan intentant pujar-se all carro del triomf.

La realitat és molt tossuda, però. L'hemeroteca, tant la històrica com la d'aquests dies, està ben farcida de tot tipus de declaracions masclistes i de menyspreu als drets de la dona. Malgrat l'esforç de repintar els missatges conservadors, en moltes declaracions dels seus dirigents es delata quina és la mentalitat de fons que encara batega en la ment de molts d'ells. Veieu-ne tan sols deu exemples que són una veritable antologia del disbarat.  

 
1. Bretxa salarial? No és assumpte meu

El 24 de gener, Mariano Rajoy va mostrar el preludi del seguit de nyaps que cometria en el tema de la igualtat i les vindicacions de la dona. En una entrevista, va declarar que no preveia establir per llei cap equiparació salarial enfront la bretxa salarial entre homes i dones en l'empresa privada. En l'estil més típicament rajoista, va dir: "No ens fiquem en això". Només li va faltar dir allò de "aquest tema al qual vostè es refereix", però pocs dies després ja va recular. 

2. Una "vaga elitista i insolidària"


La posició de sortida del PP i del govern davant el 8 de març va ser de rebuig frontal a les mobilitzacions i a la vaga feminista. El document del partit donat a conèixer el 21 de febrer passarà a la història com un dels posicionaments amb menys olfacte polític dels darrers anys. Génova va definir la mobilització vaguística com a "elitista i insolidària". Va afirmar que no existia cap problema de reconeixement de drets i que només podien fer vaga les dones que treballaven, no les que estaven a l'atur o eren autònomes..

3. De la vaga a la japonesa...

Dins del govern, qui es va mullar més en aquest sentit va ser la titular d'Agricultura, Isabel García Tejerina, qui en unes declaracions va dir que ella celebraria la jornada amb "una vaga a la japonesa, treballant més". Així es demostraria "la capacitat que tenim les dones d'aquest país". Aquesta sortida tan torera va ser compartida per altres dirigents, com la lideresa madrilenya, Cristina Cifuentes.
 

Rajoy en la reunió del PPE a València, lluint llaç lila el 8 de març. Foto: Europa Press


4. ...a la rectificació de Rajoy

Quan les coses es van començar a veure peludes, el cop de volant en el cor de l'executiu va ser brusc. Tan brusc que al mateix Mariano Rajoy no li va tremolar el pols per dir en una compareixença al Senat el dia 7: "No em reconec en la protesta a la japonesa que ha dit o no algun dirigent del PP". El mateix 8 de març, quan ja era evident l'èxit esclatant de les mobilitzacions, Rajoy no va tenir escrúpols a lluir el llaç lila en el transcurs de la reunió del PPE a València.     

5. La manifestació "deixa" de ser la de Pablo Iglesias  

Fins a inicis de març, el discurs del PP va ser molt dur per intentar desacreditar la manifestació prevista a Madrid. Ho va dir Javier Maroto, vicesecretari de Política Social dels populars quan va dir que "és la manifestació de Pablo Iglesias. Ho sap tothom". En una setmana, el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va passar de dir -el 2 de març- que el dia 8 "el president del govern treballarà i jo també treballaré" a dir -el 9 de març- que "el govern veu molt bé les mobilitzacions revelen l conscienciació en una qüestió que és transversal".

6. Arrimadas contra la vaga feminista al rescat del capitalisme

En la dura pugna de Ciutadans amb el PP per ocupar espai electoral, el 8 de març ha estat una batalla més. Com el populars, els taronja van alinear-se al principi en les tropes antivaga feminista. La seva líder a Catalunya, Inés Arrimadas, es va deixar anar contra la vaga feminista fa unes setmanes, dient que hi havia algunes reivindicacions del 8-M i del manifest que convocava la vaga que no compartia, com una referència "anticapitalista", però va admetre alhora que no coneixia el manifest. Quan, finalment, es va poder documentar, va insistir en què la vaga del 8-M anava contra el masclisme, "però també contra el capitalisme".   
 

Albert Rivera, als passadissos del Congrés Foto: Ciutadans


7. Rivera, més feminista que Rajoy

Passat el 8-M, Ciutadans dona un gir, tan acusat com el del PP. Després que el president espanyol es mostrés en públic amb el llaç lila, Rivera va donar-li retòricament la "benvinguda" al feminisme. El líder de Cs es va mostrar, a més, content de "liderar" el debat  transversal del feminisme. També va tenir el detall d'aplaudir les mobilitzacions com "un èxit de tots".

8. "Qui tindrà cura dels nens?"

Malgrat el seu intent de fer marxa enrere, les veus sorgides del PP contra la vaga feminista només han fet que empitjorar la seva imatge. El PP de Cadis va protagonitzar una altra polèmica a l'entorn del 8-M quan una de les seves dirigents, Laura Seco, va fer unes declaracions aquesta setmana preguntant-se "qui tindrà cura dels nens i de les persones grans si es fa vaga?". És clar que tot aquest tipus de declaracions són poca cosa si mirem només uns anys enrere.

9. L'alcalde Valladolid, un cas a part  

Francisco Javier León de la Riva es va donar a conèixer fa uns anys per les seves declaracions escandaloses sobre la dona. L'any 2014, va aconseguir ser l'alcalde més conegut de l'Estat quan va declarar que hi havia risc d'entrar en un ascensor amb una dona per si es treia la faldilla i acusava d'agressió a un home que estigués dins. També va recomanar les dones a no anar pel carrer a segons quines hores. El PP, el seu partit, no el va fer plegar. Això sí, el 2015 ja no el va renovar. Hi ha casos pitjors, però.

10. "Les dones, com les lleis, per violar-les"

Un dels episodis més greus de masclisme el va protagonitzar a l'inici del mandat de Rajoy el també gallec José Manuel Castelao, designat president del Consell General de ciutadans a l'exterior, un organisme consultiu del govern espanyol. L'octubre del 2012, aquest exdiputat del PP al parlament de Galícia va dir en una reunió del Consell que "les dones estan per ser violades, com les lleis". Quan aquestes paraules van transcendir, Castelao no va tenir sortida. Va haver de dimitir. L'havia nomenat la ministra de Treball, Fátima Báñez.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació