11
de març
del
2018
Actualitzat
a les
17:01h
Quatre mesos sense els Jordis Foto: Adrià Costa
La declaració d'independència del 27 d'octubre mai es va fer efectiva. Tres dies després, Carles Puigdemont i alguns dels consellers del seu Govern apareixien en roda de premsa des de Brussel·les mentre que la resta entraven a presó el 2 de novembre. Amb l'independentisme havent aconseguit retenir la majoria absoluta en escons a les eleccions del 21-D, l'ANC considera que aquesta ha de ser la legislatura en la qual es faci efectiva la República. Així ho exigiran a la manifestació convocada aquest diumenge, que té com a lema República ara.
El nom de Jordi Sànchez tornarà a sobrevolar la mobilització, que arrencarà a Drassanes i finalitzarà a la Ciutadella. La setmana que ve farà cinc mesos que l'expresident de l'ANC, com el d'Òmnium, Jordi Cuixart, està empresonat a Soto del Real i, tot i que ha estat proclamat candidat a la presidència de la Generalitat, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja ha decidit que ni el deixa en llibertat ni li dona permís per assistir a la investidura, motiu pel qual ha estat suspès el ple que s'havia convocat per a aquest dilluns.
Així doncs, l'independentisme torna a estar a la casella de sortida. Junts per Catalunya i ERC tenen pactat el repartiment del Govern, però a hores d'ara torna a estar vacant la candidatura a la presidència de la Generalitat i no tenen garantit el suport dels quatre diputats de la CUP, que reclamen un compromís explícit per fer efectiva la República per la via de la desobediència. En aquest context, l'ANC pretén donar un cop de puny sobre la taula per exigir unitat als partits i reclamar que aquesta legislatura no sigui un retorn a l'autonomisme.
Una exigència als partits
La manifestació tindrà una essència diferent de les últimes, que s'han centrat en reivindicar l'alliberament dels presos polítics i clamar en contra de les decisions judicials instigades pel govern espanyol. Aquest cop, l'exigència es farà als partits perquè no deixin de banda allò que es va votar l'1 d'octubre però també a les eleccions del 21 de desembre. "Entenem les dificultats que tenen, però confiem que el compromís que van adquirir l'1-O i el 21-D el mantindran", va explicar el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro aquesta mateixa setmana.
El protagonisme de la protesta el tindran aquells que l'entitat anomena "herois anònims", persones que es van implicar a l'1-O provinents de "diferents sectors i àmbits" que "se l'han jugada des de la tardor fins ara i es troben amb problemes de tipus divers". Lluiran les lletres de la paraula "República" i donaran arguments per defensar-la.
La mobilització es celebrarà també en ple debat intern de l'ANC, que el 17 de març ha d'escollir nou secretariat i, aquest, nou president o presidenta. Ja hi ha tres aspirants a liderar l'Assemblea, dos d'ells amb projectes que xoquen pel que fa al diagnòstic de la situació. Un és el cap de premsa de l'entitat, Adrià Alsina, que aposta per un apoderament de la ciutadania seguint la línia de l'1-O. L'altre és el president del CIEMEN, David Minoves, que considera que l'entitat ha de recuperar la transversalitat per seguir musculant un independentisme que encara no ha superat la barrera del 50% dels vots a les eleccions.