09
de març
del
2018
Actualitzat
a les
17:33h
Jonas Kaufmann i Sondra Radvanovsky, en una escena «Andrea Chénier» Foto: Antoni Bofill
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona viurà aquest divendres un dels moments més esperats de tota la temporada, una òpera que compta amb reclams excepcionals. El primer és exclusivament artístic, per la qualitat i interès de la versió d'Andrea Chénier, d'Umberto Giordano, que arriba a l'escenari barceloní. L'obra s’emmarca en ple verisme italià, amb el compromís per la plasmació de la realitat i amb un gran efectisme vocal i orquestral. Una partitura espectacular, amb àries de lluïment, i tan rodona com per meravellar.
L'altre gran reclam és en la presència –històrica– del tenor alemany Jonas Kaufmann, el tenor més famós i reconegut de l'òpera a escala planetària, que arriba al Liceu amb una òpera escenificada per primera vegada. Kaufmann, un dels més desitjats pels teatres internacionals, forma part d’un càsting de veus excepcional, amb dos repartiments amb tres tenors: el paper titular serà assumit també per Antonello Palombi i Jorge de León, al costat de Sondra Radvanovsky i del baríton Carlos Álvarez, un dels Gérard de referència de l'actualitat.
Andrea Chénier és una història d’amor apassionada que s'ambienta en els convulsos "dies del Terror", en plena Revolució Francesa. L'obra compta amb una música complexa que necessita l'atenció constant de l'espectador, tot un repte per al director musical, i arriba en aquesta versió una posada en escena "cinematogràfica, rítmica i realista". La signa David McVicar, que ha volgut subratllar la força de la partitura en el marc d'una escenografia poderosa i elegant de Robert Jones i amb figurins de Jenny Tiramani.
El tenor Jonas Kaufmann és la gran estrella actual del món de l'òpera Foto: Europa Press
El "verisme" com a reivindicació "altament política"
Un dels punts més destacats de l'òpera és el seu "verisme" –la reivindicació de la realitat quotidiana–, que ens fa descobrir el món dels protagonismes a través d'una gran precisió en els detalls, i centrant-se en les relacions entre personatges sense mitges tintes i a fons. Escrita cent anys després de la revolució francesa, arriba al Liceu en una producció "altament política", com definien els protagonistes en la roda de premsa de presentació.
En aquest sentit, els personatges diuen el que pensen, sense ometre sentiments, i descriuen el que veuen amb els seus ulls: una revolta política que acaba descontrolada i que va esclafant els ciutadans. Els responsables de l'adaptació han assegurat que el muntatge "és una festa per als ulls, plena de detalls, amb una adaptació d'època que fascinarà el públic". Tots els ingredients per fer possible un espectacle històric per al Liceu, amb un escenari que serà una festa per als sentits, pel talent i pel bon gust.
Una exposició en connexió amb les arts visuals
Coincidint amb la programació de l’òpera de Giordano, un dels exponents del verisme en l'òpera, el Liceu organitza l’exposició que compta amb obres de deu pintors i dos escultors contemporanis representants del Nou Realisme a Catalunya. L’exposició pretén crear connexions entre el realisme en les arts visuals i el verisme en l’òpera, dues expressions estètiques que responen a una mateixa voluntat de reivindicar la realitat quotidiana.