La CUP té la paraula

Els anticapitalistes han de decidir si en tenen prou amb el procés constituent de Junts per Catalunya i ERC per desbloquejar una legislatura que comença a esllanguir-se. Avui també són notícia el Suprem i Jordi Sànchez, la ressaca del 8-M més multitudinari i contundent, els maçons, la Caputxinada i Bobby Sands

09 de març del 2018
Actualitzat a les 6:50h
La CUP va rebre ahir, de matinada, el document de Junts per Catalunya i ERC detallant el full de ruta de la legislatura i com ha de ser el procés constituent que, des del Parlament i la societat, ha de fer possible fer república i un procés participatiu que ratifiqui una constitució. Us ho vam avançar en primícia. Joan Serra Carné explica la proposta en aquesta informació (hi trobareu el document original) i en aquesta altra ho desgrana per punts Oriol March.

Els cupaires són escèptics, però també conscients de quin és el seu pes (quatre escons que tenen més força de la prevista per les absències de Puigdemont i Comín, que no poden delegar el vot) i de que l'alternativa al bloqueig de la investidura de Jordi Sànchez són unes incertes eleccions. La seva és, de nou, una patata calenta. Avui publiquem un oportú article d'opinió, Rodes als pals, de la dirigent de la CUP Eulàlia Reguant. Reclama el procés constituent "des de baix" i dona moltes pistes. L'anunciada abstenció dona encara marge per a l'entesa.

L'altre front d'atenció és el Suprem. Avui la Fiscalia preveu posicionar-se sobre el permís demanat pels advocats de Sànchez, que necessita els vots de la CUP, per sotmetre's a la investidura. De moment, ahir Roger Torrent va posar presses a l'alt tribunal pensant en el ple de dilluns. Si no es pot investir Sànchez perquè el Suprem o la CUP no ho volen s'obrirà un altre debat però, en qualsevol cas, la repetició d'eleccions serà més a prop. Carles Puigdemont no ho veu tan dramàtic.


El feminisme es queda fins que guanyi. Les dones van prendre ahir els carrers. Ho van fer com mai fins ara i també com mai fins ara es va fer sentir als centres de treball desbordant els sindicats i partits més freds amb el 8-M. Dependrà d'elles, i de la complicitat que trobin entre els homes que també volen viure en país més just que la seva reivindicació per la igualtat prosperi. La bretxa salarial i la dificultat per conciliar feina i vida personal són dificultats tan clarament identificades com complicades d'afrontar. Per una qüestió material però també cultural. Us deixo la crònica de la jornada, amb mobilitzacions arreu del país, que va fer Jordi Bes i l'entrevista que Roger Tugas fa al professor de dret constitucional de la Universitat de Còrdova Octavio Salazar. En la línia del necessari canvi cultural, l'autor de El hombre que no deberíamos ser (Planeta) demana que els homes sortim de "la garjola de virilitat". Val la pena atendre'l. També l'opinió d'Esteve Plantada a La Veu de Nació

Cançó per investir. Diumenge a la tarda manifestació de l'ANC a Barcelona per demanar un govern que faci república i dilluns al matí veurem si investidura de Sànchez. El Suprem dirà. Cada dilluns li posem banda sonora a la setmana, si pot ser relacionada amb l'actualitat. Envieu propostes de cançó contestant aquest correu o enviant-ne un a [email protected]. Aprofiteu que la primavera ja comença a treure el cap i passeu un bon cap de setmana!


Vist i llegit

Kilian Jornet és, malgrat que practica disciplines tan solitàries com les ultramaratons i les curses de muntanya, un dels esportistes més coneguts de casa nostra. Ara es projecta un documental sobre la seva vida, Camí a l'Everest, on repassa la seva carrera esportiva i evolució personal i com ha gestionat el pes de la fama, que el va atabalar de valent. "Vaig arribar a odiar Kilian Jornet", explica en un reportatge a El País de Juan Morenilla.


 El passadís

La Gran Lògia d'Espanya celebra eleccions aquest dissabte. La que és una de les principals branques de la maçoneria elegirà nou gran mestre, que és com s'anomena el president de l'organització. La GLE representa la línia més tradicional dels maçons, d'influència anglesa (exigeix la creença en un Déu i no admet dones), enfront la maçoneria d'influència francesa, mixta i més progressista. Les eleccions es presenten disputades entre l'actual gran mestre, l'advocat valencià Óscar de Alfonso, i l'advocat català Manuel Torres Izquierdo. De Alfonso té l'avantatge de disposar dels ressorts del poder intern, però porta vuit anys de mandat i en sectors maçònics la seva voluntat de continuar ha caigut malament. Torres és un liberal que va ser diputat d'UCD durant la transició i molt proper a Adolfo Suárez. La GLE té la seva seu central a Barcelona. Un suport destacat de Torres és l'escriptor Luis Racionero, candidat a "ministre d'Exteriors" de la GLE en la seva candidatura i ben connectat amb el duc de Kent, cap de la potent maçoneria anglesa. El vot dels britànics membres de la GLE residents a Espanya serà decisiu.  


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1966, ara fa 52 anys, la policia espanyola va reprimir al convent dels pares Caputxins de Sarrià una assemblea de 450 estudiants per crear el Sindicat d'Estudiants a les universitats en el que es va donar a conèixer com la Caputxinada. Va ser un dels punts d'inflexió de la lluita antifranquista a Catalunya, en la que es van implicar també amplis sectors de l'Església. Així va recordar TV3 el cinquantè aniversari. Aquests dies, per cert, l'ANC hi fa un dejuni pels presos polítics.


 L'aniversari

El 9 de març de l'any 1954 naixia a l'Ulster (a Irlanda) Robert Gerard Sands, conegut com a Bobby Sands. Si no hagués mort el 1981 a la presó de Maze durant les vagues de fam dels presos de l'IRA, avui faria 64 anys. Els reus republicans protestaven perquè se'ls retirava l'estatus de presos polítics i ell ho va liderar. Durant el seu presidi va ser fins i tot escollit diputat a Londres pels independentistes irlandesos. S'ha convertit en una de les icones de la causa republicana i moltes parets de l'Ulster tenen murals amb la seva cara. El seu funeral, del qual en podeu recuperar les imatges, va ser una de les majors concentracions republicanes a l'Ulster, que formen els comtats irlandesos encara sota domini britànic.


Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi