Paralitzem la ciutat de les dones!

No és cap pose ni cap impostura si us dic que de veritat em seduiria la idea de veure una ciutat com Barcelona paralitzada –o semiparalitzada- per culpa de la vaga feminista d’avui. Potser és molt forta la paraula “paralitzar”, potser a algú li fa certa por, o cert rebuig o la considera exagerada. Jo no crec que sigui exagerada i, sigui com sigui, d’exageracions la vida n’és plena i em sembla que l’objectiu bé s’ho val.

Vull dir que em semblaria bé si arribo a la parada del metro i descobreixo que hi ha menys metros perquè hi ha conductores i treballadores de Transports Metropolitans de Barcelona que han decidit fer vaga. I treballadors (en masculí) també. Prendré paciència i esperaré. O com que potser ja n’estic assabentat abans, aniré caminant o sortiré amb més temps de casa o canviaré de plans. I si vaig a l’oficina bancària i em passa una cosa similar doncs faré una cosa similar. I igual al mercat, a la botiga de diaris, al forn, al supermercat, a la consulta del metge –si no és una cosa urgent–, a la sabateria, a la cafeteria de la cantonada, a l’òptica, a la llibreria, a la papereria i a cal barber.

Fa anys, quan encara la rauxa i l’egoisme desmesurat em dominaven més que ara, pensava que les vagues molestaven una mica. Que predominava aquella molesta sensació d’obligar-te a fer-la. Encara ara penso, esclar, que les vagues les ha de fer qui vulgui fer-les, però de seguida hi afegeixo el pensament de la necessitat de fer-ne, de la causa que les empara i de com poden fer la nostra vida individual i col·lectiva una mica millor. En el cas d’avui, la motivació i els beneficis són més que obvis i evidents i qualsevol persona amb un mínim d’intel·ligència ho hauria d’entendre i sentir-hi total empatia.

M’agrada la idea del col·lapse momentani de la ciutat. M’agrada pensar que Barcelona mereix i necessita una vaga de dones. M’agrada la idea de fer explícit que sense elles el món no avança. M’agrada la idea de voler anar a agafar el metro i no poder perquè els accessos estan tancats. M’agrada la idea de no poder creuar un carrer perquè una manifestació de dones el col·lapsa. De dones i d’homes. Perquè m’agrada la idea de manifestar-m’hi jo també.

“Paralitzar” i “col·lapse” sonen bé. Serem tan immadurs i infantils com per no acceptar-les? Ves si no serà bonica Barcelona tenyida de lila i el desig que potser així algun dia s’acabin les injustícies que està a les nostres mans poder fer que s’acabin. N’hi ha que són encara més sagnants i doloroses i que se’ns escapen de les mans. Aquesta de la que avui parlem és tangible, propera, objectivament erradicable. Seràs tan babau, tan poca cosa, tan miserable com per negar-ho i no fer-hi res.