Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Procés català

JxCat i ERC tanquen un acord global i el traslladen a la CUP

Les dues formacions aspiren a seduir els anticapitalistes amb un procés constituent participatiu en plena incògnita sobre la investidura de Sànchez, programada per dilluns però en mans del Tribunal Suprem

per Ferran Casas / Oriol March, 8 de març de 2018 a les 06:00 |
Carles Riera i Maria Sirvent, diputats de la CUP, en el ple de la setmana passada | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Acord tancat i en mans de la CUP. Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han arribat de matinada a una entesa global que ja ha estat enviada aquest dijous als anticapitalistes, segons fonts de la negociació consultades per NacióDigital. La proposta, que és una evolució de l'acord que s'havia de signar el 30 de gener per investir Carles Puigdemont, insisteix en el procés constituent com a via per seduir la CUP. En concret, contempla un multireferèndum a final de legislatura -que podria ser organitzat per la societat civil- com a via per concloure els treballs d'una Constitució catalana.
 

Proposta acord investidura by naciodigital on Scribd



La pilota, ara, és en mans dels anticapitalistes que havien posat l'accent en la necessitat de que aquest procés tingués una important implicació ciutadana i que servís per ampliar la base independentista. El procés tindrà, també, participació del Parlament i de l'anomenat Espai Lliure de Brussel·les, i la intenció és que el Govern quedi més preservat per la gestió ordinària.

Aquest nou pas, després d'una intensa tarda de reunions al Parlament, arriba en un moment en què la investidura de Jordi Sànchez, número dos de JxCat a les eleccions del 21-D i pres a Soto del Real, penja d'un fil per l'acció judicial i per la manca d'entesa entre les formacions partidàries de la República. L'exportaveu de la CUP David Fernàndez ha advocat aquest dimecres per investir-lo. El Tribunal Constitucional (TC) va tombar ahir la petició de Sànchez de sortir de la presó, mentre que el Tribunal Suprem molt possiblement no resoldrà la demanda de quedar en llibertat per assistir el ple d'investidura fins dilluns, que és quan està convocat. Existeix la possibilitat, per tant, que el ple no s'acabi celebrant, en la mesura que el candidat -que ja mira a Europa- no hi podrà ser.

Puigdemont i Comín no volen renunciar

Malgrat això, JxCat el manté com a única opció -el mateix feia en el seu moment amb Puigdemont fins que va decidir fer un pas al costat- i té intenció de presentar una querella criminal contra el magistrat Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, si no deixa sortir Sànchez de la presó per assistir físicament al debat d'investidura. En cas que finalment l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) pogués sotmetre's a la consideració del ple, tampoc tindria garanties de ser investit: el consell polític de la CUP va decidir que els quatre diputats s'abstindrien, fent impossible l'aritmètica per triar-lo com a president.


Un aritmètica que, això sí, podria quadrar en cas que Puigdemont i Toni Comín, diputat d'ERC des de Brussel·les, renunciessin a l'escó. Aquesta opció s'albira complicada, almenys a hores d'ara, per bé que hi hagi veus que la defensin en privat. Fonts de la negociació insisteixen aquests dies que l'escenari de noves eleccions no està "ni molt menys descartat", i existeixen alts dirigents del PDECat que sostenen que aquesta és l'opció que més convenç Puigdemont i el seu entorn en l'actual estat de la situació política a Catalunya.

El Consell de la República, a l'espera

En tot cas, una de les novetats de les últimes hores és que el president a l'exili no té intenció de convocar l'Assemblea de Representants a Brussel·les per posar en marxa el Consell de la República fins que no hi hagi una investidura efectiva a Catalunya. En la primera proposta que es va enviar a la CUP, el 5 de març hauria d'haver estat el dia en què s'hagués activat l'estructura governamental -amb finançament privat- a Bèlgica, des de la qual Puigdemont aspira a tenir atribucions polítiques sobre el procés constituent.

Un procés constituent que, de fet, ha estat una de les qüestions negociadores que més controvèrsia ha generat de portes endins. El màxim dirigent de JxCat ha defensat durant totes les converses que volia liderar aquest aspecte i, en el discurs de renúncia "provisional" a la candidatura a la presidència de la Generalitat, sostenia que a Bèlgica hi havia més marge per dur a terme accions com aquesta que no pas des de l'Estat, on el govern espanyol i el sistema judicial estan decidits a combatre qualsevol iniciativa relacionada amb la República.

ERC, en canvi, era partidària de pilotar des de Catalunya el procés constituent, perquè és on hi ha les associacions i la societat civil i els ajuntaments que s'hi han d'implicar. Fonts negociadores sostenen que si Puigdemont ha validat un repartiment de Govern amb Ensenyament i Salut per a ERC -el 80% del pressupost social del futur executiu- és perquè preferia reservar-se el control sobre el procés constituent i el disseny de la República. Una circumstància que no ha caigut bé dins del PDECat, que aspirava a no perdre poder real.
 

Parlament de Catalunya Foto: Albert Alemany


 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació