Santi Vila, l'heroi de la tercera via

L'editor Ramon Perelló perseguia des de feia mesos Santi Vila per fer un llibre. "Volíem que pogués ser llegit a tota Espanya", confessa Perelló abans d'arrencar l'acte. En una prestatgeria discreta hi ha tot d'exemplars D'herois i traïdors (Pòrtic en català, Península en castellà) que observen com la sala de presentacions de la Casa del Llibre de Rambla Catalunya es va quedant petita. Ramon Espadaler, amb qui Vila va compartir Govern entre 2012 i 2015, ja s'asseu a primera fila. Més tard arriba Miquel Iceta, amb qui ara comparteix grup parlamentari. Perelló avisa l'autor i protagonista: "Ara ve el president". Quin? "José Creuheras, de Planeta". Vila respira: "Hauria estat una mica inoportú que el president hagués arribat a les set de la tarda".

Somriures -algun de glaçat- a la sala. Que l'exconseller d'Empresa i Coneixement, ara autor d'èxit -l'edició en castellà va esgotar els exemplars en tan sols un dia-, s'atreveixi a fer una broma d'aquest tipus en públic en el context actual defineix el seu caràcter. I encara ho fa més el fet que, immediatament després, es posi seriós: "Tot això que ens passa és molt bèstia. Com hem pogut arribar a aquesta situació tan extrema?". S'ho mira amb cara de gravetat Màrius Carol, director de La Vanguardia, que defineix Vila com un polític que agafa el telèfon quan hi ha bones notícies i quan les coses no van bé. L'exconseller li torna l'elogi: "Està compromès amb el rigor i la professionalitat".

Màrius Carol critica el sobiranisme per considerar Vila com un traïdor: "Si algú amb aquest currículum ho és, tenim un problema. Va treballar amb lleialtat al president per evitar el 155"

Carol porta la intervenció escrita, i intenta posar en contradicció el sobiranisme: "Vila és un ciutadà sense passaport que està a l'espera de judici. Si algú amb aquest currículum és considerat un traïdor, és que tenim un problema. Va treballar amb lleialtat al president [Puigdemont, no Crehueras] per evitar el 155". El dirigent del PDECat, ara militant ras i amb un expedient disciplinari obert a la comissió d'ètica del partit, recorda com va dimitir amb "llàgrimes als ulls". "Et cruspiran, Santi", el va advertir Puigdemont. "No puc resistir més", li va respondre. Ara està obsessionat en convertir de nou en practicable el terreny de joc entre l'Estat i la Generalitat.

La situació és complexa, diu. "L'herba està massa alta, i el camp, enfangat. Les aficions estan desbocades, no es reconeix l'àrbitre com a autoritat i la pilota està punxada", recita Vila. Des de primera fila, a banda dels dirigents polítics i de Crehueras, l'observa la seva parella, en Javier, i també Anna Balletbò, organitzadora d'unes jornades empresarials a S'Agaró a les quals hi assisteix la flor i nata de l'establishment. Un establishment delerós d'escoltar-lo i que segueixi a primera fila, preferiblement com a candidat a l'alcaldia de Barcelona. "És ell. Ha de ser ell", ressalta un exdiputat que ara fa fortuna com a assessor i manté vincles amb tot l'arc parlamentari.

"Ja ho tenim al sac"

Vila era un home feliç la matinada del 26 d'octubre, quan Puigdemont ja estava decidit a fer eleccions i ERC havia "acceptat però no compartit" la convocatòria. L'exconseller d'Empresa, que havia estat en contacte directe amb el lehendakari Íñigo Urkullu, és víctima d'una paradoxa: va ser qui més va pressionar per anar a les urnes, però també qui va impedir que les eleccions es convoquessin aquella mateixa nit. "No vaig trobar pertinent fer-ho a dos quarts de tres de la matinada", diu ara. La història és coneguda: el país es va encaminar cap a la declaració d'independència i ell va dimitir.

Quan es va decidir anar a eleccions, per cert, Vila va escriure als seus amics: "Ja ho tenim al sac. Hem evitat el col·lapse". I què va passar? "Mariano Rajoy ens va fallar. Li vam demanar al govern espanyol que ens fes arribar un missatge tranquil·litzador i de confiança, però quan tot justo ho discutíem Xavier García Albiol va fer un tuit lamentable: faci el que facin, suspendrem l'autonomia. És molt probable que no sabés ni que estàvem negociant". "I Oriol Junqueras ens va fallar", afegeix. Ara, diu, ha de tornar el que anomena "imperi de la raó" i fer que els presos quedin en llibertat.

Joana Ortega, Xavier Trias i alts càrrecs de l'administració compareixen a la presentació de l'obra de Vila, que ha omplert la Casa del Llibre

A fora, la presentació la segueixen Lluís Recoder -a qui Vila va succeir com a conseller de Territori-, Joana Ortega -companya de gabinet fins al 2015- i Xavier Trias, que és el president del comitè d'ètica del PDEcat que ha de decidir sobre el seu expedient disciplinari. Sergi Miquel, màxim dirigent de la JNC, exmembre del seu gabinet i diputat al Congrés dels Diputats, també apareix a l'acte, així com també càrrecs intermedis de l'administració. Un d'ells és Oriol Puig, director del Servei Meteorològic de Catalunya, que en el llibre apareix retratat com un independentista abrandat que increpa Rajoy en una visita a Lleida. Lluny d'ofendre's, Puig s'ho ha agafat com un elogi.

Vila tanca amb un elogi de la política professional i amb una crítica al sobiranisme mobilitzat: "Aquests moviments que s'han donat a Occident tenen una cosa molt positiva: són un component regenerador del sistema. Però també tenen una cosa molt perillosa: els ciutadans de bona fe no sabien què era el Consell de Garanties Estatutàries, ni el reglament parlamentari que protegeix els drets dels diputats, ni la cultura política, ni la divisió de poders". El llibre, en essència, reivindica el polític professional. Vila, és obvi, no vol deixar de ser-ho. I la tercera via l'adora.