Una vaga que ja és un èxit

Les reivindicacions de la dona s'han fet sentir i s'han situat al centre del debat malgrat que CCOO i UGT arriben a l'aturada, que els pot sobrepassar de nou, arrossegant els peus. Avui també són notícia l'acord JxCat-ERC que ja estudia la CUP, el Círculo Ecuestre, el Comte de Godó i Colau, l'origen del 8-M i Josep Pla

08 de març del 2018
Actualitzat a les 7:09h
Avui, dia de vaga feminista. Ha de ser un dia de reivindicació i de sensibilització perquè el crit de centenars de milers de catalanes que avui deixaran un buit a la feina o a casa es faci sentir en favor d'una societat més igualitària i, per tant, millor. Hi ha motius per anar a la vaga. I tant que n'hi ha. Hem avançat sí, és clar. Però no prou i no podem caure en l'autocomplaença col·lectiva. Els 11 gràfics que acompanyen aquesta informació de Roger Tugas sobre la bretxa salarial, del 24%, que encara separa els dos gèneres és ben eloqüent, més tenint en compte que afecta les feines més qualificades. La igualtat a la feina s'acaba quan elles tenen fills i, si no tenen recursos o molt suport familiar (els avis no haurien de ser empleats domèstics), han de triar entre seguir creixent professionalment o fer-ho personalment amb les aficions i la família. Ambdues coses haurien de ser compatibles.  

La convocatòria ha pres embranzida en els darrers dies a les xarxes i a molts centres de treball, en especial entre les més joves i els sectors més dinàmics. S'ha situat al centre del debat i això ja és un gran èxit. Ho expliquen Jordi Bes i Sara González en aquesta informació. Com els va passar amb les aturades de país després de l'1-O i pels presos polítics, CCOO i UGT han estat temoroses a l'hora de sumar-s'hi i només aposten per una aturada parcial. Els sindicats d'un establishment que cada cop té menys predicament a casa nostra es poden veure, de nou, desbordats.

Aquest dijous, a NacióDigital, seguirem posant, a les fotos de portada, una postal sumant-nos a la vaga en lloc de les fotografies on només hi havien d'aparèixer homes. Ahir molts lectors van constatar com, en efecte, la dona és encara absent en massa àmbits. Sobre els espais de poder en estaments com l'empresa, l'exèrcit o l'Església n'ha parlat amb elles Pep Martí per fer aquest reportatge mentre que Aida Morales ha explicat en aquest altre com treballen les que ho fan en entorns més masculinitzats. I a la seva anàlisi quinzenal "Ciència en societat" us explica la situació en aquest àmbit i el de l'educació Cristina Junyent. Us aconsello també "La veu de Nació" de la nostra directora, Karma Peiró, sobre els motius per sumar-se al 8-M. Als homes ens toca sumar-nos-hi sense restar-los ni un bri de protagonisme. Som-hi!   


L'Ecuestre, més conservador encara. Un altre àmbit on les dones tenen molt poca presència és al Círculo Ecuestre, el club social de l'alta societat barcelonina. Entre els prop de dos-mil socis de l'entitat, poc més d'un centenar de dones i una presència simbòlica als seus òrgans de govern. La seva seu, al carrer Balmes cantonada Diagonal, s'ha convertit en un lloc perillós per als dirigents sobiranistes. A les campanyes electorals sovint ni els conviden a presentar el seu projecte però dimarts ho van fer els empresaris alemanys amb la segona autoritat del país. Alguns d'ells van esbroncar de valent (i amb molt poc respecte) al president del Parlament, Roger Torrent. Sobre l'enduriment de la posició de l'entitat en els darrers anys a causa del procés us aconsello el reportatge de Pep Martí.
  
En mans de la CUP. Ara sí. Junts per Catalunya i ERC han tancat, de matinada, el seu acord sobre el full de ruta de la legislatura, que passa per un procés constituent republicà amb participació del Parlament i referèndums per assegurar la implicació ciutadana. També han ultimat el repartiment de les àrees de Govern. Esperen que la proposta sedueixi els anticapitalistes i eviti unes noves eleccions. Amb Oriol March us expliquem que la CUP ja ha rebut el document i l'estudiarà. David Fernàndez va defensar ahir que els anticapitalistes donin suport a Jordi Sànchez com a president.


Vist i llegit

Vicenç Villatoro comenta en un article a l'Arala sessió de la comissió de Secrets Oficials del Congrés en què va comparèixer el director del CNI, el general Sanz Roldán, per explicar el lligam entre el servei secret i l'imam de Ripoll, líder de la cèl·lula dels atemptats del 17-A. Va ser a porta tancada i no ha transcendit el contingut pel seu caràcter secret, però sembla que va fer revelacions interessants. Villatoro es pregunta, raonadament, si el secret és en aquest cas, un dret. L'espai que no ocupi la veritat l'ocuparan els rumors, assegura.


 El passadís

Dimarts vinent, el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona acull l'acte de presentació de l'edició del Trofeu Comte de Godó 2018, que és ja la número 66. L'alcaldessa Ada Colau presidirà l'esdeveniment, al costat de Javier Godó i de Josep Oliu, president del Banc Sabadell i principal espònsor del certamen tenístic. La presentació s'havia fet una bona pila d'anys al Saló de Cent, el més noble de la "Casa Gran", però l'arribada de Colau ho havia canviat. Els "comuns" van voler escenificar el canvi foragitant l'elitisme del trofeu Godó dels salons consistorials. L'edició 64 es va presentar, amb Colau, al Club de Tenis Barcelona, i la 65 es va presentar, ja sense l'alcaldessa i amb el tinent d'alcalde Jaume Asens, també al club. Ara, però, alguna cosa ha canviat i sembla que el trofeu Godó guanya el set i torna a la plaça de Sant Jaume. Jo no sóc molt fan del tenis. Si us he de ser franc, el que més m'apassiona del Godó són les cròniques del village que fa Margarita Puig a La Vanguardia, com ara aquesta de l'any passat.  


 L'efemèride

Quin és l'origen del 8 de març, que avui commemorem? El dia Internacional de la Dona Treballadora es remunta al 1910, quan es va fer a Copenhaguen la II Conferència Internacional de Dones Socialistes amb l'objectiu de promoure la igualtat de drets, inclòs el del sufragi universal, que no arribaria a Espanya fins el 1933. Va ser en aquella conferència, a la qual van assistir més de 100 dones de 17 països diferents, on es va proposar i es va aprovar instituir aquest dia a petició de Clara Zetkin, una destacada activista alemanya. Es va aprovar per unanimitat i es va celebrar per primer cop el 1911. I per què aquest dia? El 1857 i el 1908 es van produir dues vagues als Estats Units que van passar a la història de la lluita per la igualtat de drets de les dones: l'aturada de les treballadores tèxtils de la Lower East Side el 1857 i la de 40.000 cosidores el 1908.


 L'aniversari

El 8 de març de l'any 1897 naixia a Palafrugell l'escriptor i periodista Josep Pla, un dels més destacats en llengua catalana. El jove Pla va estudiar a Barcelona i es va familiaritzar amb la Penya de l'Ateneu abans de viatjar per mitja Europa com a corresponsal. A Madrid va viure l'adveniment de la República i, durant la guerra, Pla, d'idees conservadores, va col·laborar amb els franquistes. Tornat a Catalunya, va escriure a la revista Destino i va seguir amb la seva obra literària, extensa, rica en l'adjectivació, irònica i directa. El quadern gris, El carrer estret, Viatge a Rússia o els brutals Homenots són entre els seus imprescindibles. Si més no per a mi. Pla, reclòs en els darrers anys a Llofriu, va morir el 1981. Aquí podeu veure la primera entrega de la biografia que en va elaborar TVE.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi