07
de març
del
2018
Actualitzat
el
09
de març
a les
10:09h
El Círculo Ecuestre, un dels clubs més elitistes de la societat catalana, dona ensurts. Aquest dimarts, en un acte organitzat pel Cercle de Directius de Parla Alemanya, el president del Parlament, Roger Torrent, va haver d'escoltar coses gruixudes. Un dels presents, l'empresari Karl Jacobi, va explicitar el seu desig que els dirigents sobiranistes acabessin a la presó. Les seves paraules van ser rebudes per aplaudiments d'una part dels presents. L'incident ha posat en primer pla la selecta entitat. Els qui coneixen la casa ja saben que mentalitats com la de Jacobi no són pas marginals a l'Ecuestre. Una ràpida mirada a la seva programació d'actes diu molt de la institució.
Niu de l'unionisme
El club es caracteritza per acollir actes d'una línia unionista i bel·ligerant amb el procés. Els polítics més assidurs a la casa són del Partit Popular i Ciutadans. En els cicles que organitza amb motiu de les campanyes electorals, ni tan sols convida els candidats dels partits sobiranistes. Polítics del PP com l'exministre de l'interior Jorge Fernández Díaz, el candidat del partit el 21-D Xavier García Albiol, o la presidenciable de Ciutadans com Inés Arrimadas hi han trobat escalf.
Si mirem l'agenda d'actes dels darrers mesos, hi destaquen com a convidats el president de Cs, Albert Rivera, el 28 de febrer; l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Ramón Rodríguez Arribas, un dels qui va emetre la sentència contra l'Estatut, que va dissertar sobre "Constitución y libertad"; el desembre passat, a banda del candidat Xavier García Albiol, van convidar el vicesecretari general del PP Pablo Casado... L'entitat unionista Societat Civil Catalana també hi ha trobat càlida acollida. Fa uns mesos va celebrar un acte de SCC amb Mariano Gomá, l'exministre Josep Piqué i Vega de Seoane, president del Círculo de Empresarios de Madrid.
L'actual president és Alfonso Maristany, hereu de les anteriors juntes igualment conservadores, que fa anys va ser conseller de Grand Tibidabo de la mà d'un parent seu, Javier de la Rosa. En el nucli dur de la direcció, hi ha noms com l'expresident Borja García-Nieto (grup financer Riva y García), lligat a la Universitat Abat Oliba, feu del catolicisme més tradicional i exconseller de la cadena Cope; l'empresari del joc Miquel Suqué o Xabier Añoveros Trias de Bes, vidu de l'exdelegada del govern espanyol Julia García-Valdecasas. Són noms representatius del perfil majoritari. En la seva immensa majoria, els vocals de la junta no s'han preocupat per catalanitzar el seu nom.
El Círculo versus el Cercle
Creat el 1856 per burgesos aficionats a l'hípica, l'Ecuestre ha anat canviant de seu i de funció al llarg de la seva història. Es va instal·lar en l'actual seu el 1950. Va tenir un moment brillant els anys noranta, quan es va fer càrrec de la presidència Carles Güell de Sentmenat, un liberal que havia fet política durant la transició, fundant el Centre Català, que acabaria integrant-se dins de la UCD. Güell de Sentmenat va ser també un dels fundadors del Cercle d'Economia i el pont entre aquests dos cercles, que en bona part representen les dues principals sensibilitats dins de l'elit econòmica catalana: la més dretana i espanyolitzada de l'Ecuestre, i la més liberal i pragmàtica del Cercle.
Després de Güell de Sentmenat, l'entitat va recuperar el to més conservador de sempre. Les diverses juntes directives que s'han anat succeint s'han caracteritzat també per la seva nul·la sensibilitat catalanitzadora. Manuel Carreras Fisas va ser president entre 2002 i 2008. Va ser vicepresident de la Fundació Palau de la Música i fou un dels qui cobrava una quantitat fixa per aconseguir patrocinis. En algun moment fins i tot es va especular amb la possibilitat que succeís Fèlix Millet al capdavant del patronat. Quan va concloure el seu mandat, dues llistes van competir per la successió.
Aquelles eleccions del 2008
El novembre del 2008, es va produir un d'aquells fets insòlits que desperten del son l'alta societat de Barcelona. Els socis del Círculo Ecuestre van ser cridats a les urnes. Es renovava la junta de govern i, per primer cop en la història, es presentaven dues candidatures. Es va acabar imposant la considerada oficial, i també més conservadora, encapçalada per Borja García-Nieto. Qui va ser prou agosarat per enfrontar-s'hi va ser Joan Corominas, president de Sabadell Asseguradora i molt proper a l'aleshores líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. García-Nieto es va imposar, confirmant la línia més dretana de la casa.
Niu de l'unionisme
El club es caracteritza per acollir actes d'una línia unionista i bel·ligerant amb el procés. Els polítics més assidurs a la casa són del Partit Popular i Ciutadans. En els cicles que organitza amb motiu de les campanyes electorals, ni tan sols convida els candidats dels partits sobiranistes. Polítics del PP com l'exministre de l'interior Jorge Fernández Díaz, el candidat del partit el 21-D Xavier García Albiol, o la presidenciable de Ciutadans com Inés Arrimadas hi han trobat escalf.
Si mirem l'agenda d'actes dels darrers mesos, hi destaquen com a convidats el president de Cs, Albert Rivera, el 28 de febrer; l'exvicepresident del Tribunal Constitucional Ramón Rodríguez Arribas, un dels qui va emetre la sentència contra l'Estatut, que va dissertar sobre "Constitución y libertad"; el desembre passat, a banda del candidat Xavier García Albiol, van convidar el vicesecretari general del PP Pablo Casado... L'entitat unionista Societat Civil Catalana també hi ha trobat càlida acollida. Fa uns mesos va celebrar un acte de SCC amb Mariano Gomá, l'exministre Josep Piqué i Vega de Seoane, president del Círculo de Empresarios de Madrid.
Mariano Gomà, president de Societat Civil Catalana, al costat de Javier Vega de Seoane i Josep Piqué Foto: Twitter
L'actual president és Alfonso Maristany, hereu de les anteriors juntes igualment conservadores, que fa anys va ser conseller de Grand Tibidabo de la mà d'un parent seu, Javier de la Rosa. En el nucli dur de la direcció, hi ha noms com l'expresident Borja García-Nieto (grup financer Riva y García), lligat a la Universitat Abat Oliba, feu del catolicisme més tradicional i exconseller de la cadena Cope; l'empresari del joc Miquel Suqué o Xabier Añoveros Trias de Bes, vidu de l'exdelegada del govern espanyol Julia García-Valdecasas. Són noms representatius del perfil majoritari. En la seva immensa majoria, els vocals de la junta no s'han preocupat per catalanitzar el seu nom.
El Círculo versus el Cercle
Creat el 1856 per burgesos aficionats a l'hípica, l'Ecuestre ha anat canviant de seu i de funció al llarg de la seva història. Es va instal·lar en l'actual seu el 1950. Va tenir un moment brillant els anys noranta, quan es va fer càrrec de la presidència Carles Güell de Sentmenat, un liberal que havia fet política durant la transició, fundant el Centre Català, que acabaria integrant-se dins de la UCD. Güell de Sentmenat va ser també un dels fundadors del Cercle d'Economia i el pont entre aquests dos cercles, que en bona part representen les dues principals sensibilitats dins de l'elit econòmica catalana: la més dretana i espanyolitzada de l'Ecuestre, i la més liberal i pragmàtica del Cercle.
Després de Güell de Sentmenat, l'entitat va recuperar el to més conservador de sempre. Les diverses juntes directives que s'han anat succeint s'han caracteritzat també per la seva nul·la sensibilitat catalanitzadora. Manuel Carreras Fisas va ser president entre 2002 i 2008. Va ser vicepresident de la Fundació Palau de la Música i fou un dels qui cobrava una quantitat fixa per aconseguir patrocinis. En algun moment fins i tot es va especular amb la possibilitat que succeís Fèlix Millet al capdavant del patronat. Quan va concloure el seu mandat, dues llistes van competir per la successió.
Aquelles eleccions del 2008
El novembre del 2008, es va produir un d'aquells fets insòlits que desperten del son l'alta societat de Barcelona. Els socis del Círculo Ecuestre van ser cridats a les urnes. Es renovava la junta de govern i, per primer cop en la història, es presentaven dues candidatures. Es va acabar imposant la considerada oficial, i també més conservadora, encapçalada per Borja García-Nieto. Qui va ser prou agosarat per enfrontar-s'hi va ser Joan Corominas, president de Sabadell Asseguradora i molt proper a l'aleshores líder d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. García-Nieto es va imposar, confirmant la línia més dretana de la casa.
Xavier García Albiol, candidat del PPC el 21-D, al Círculo Ecuestre. Foto: ACN