07
de març
del
2018
Actualitzat
el
08
de març
a les
7:12h
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu Foto: ACN
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha sostingut aquest dimecres que el pla estatal d'habitatge que el govern espanyol planteja aprovar el divendres en consell de ministres "aprofundeix en polítiques d'habitatge nefastes impulsades sobretot pel PP els últims anys, que fomenten l'especulació".
En roda de premsa al costat del regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha explicat que l'Ajuntament presenta amb altres sis ciutats un manifest per fer unes "demandes de mínims", que inclouen reformar la llei d'arrendaments urbans (LAU) per allargar la durada dels contractes, ara de tres anys, i limitar les pujades de preus del lloguer.
També exigeixen ampliar l'actual pressupost d'habitatge, previst en 467 milions d'euros, fins als 2.000 milions per 2018, com detallen en el manifest amb els ajuntaments de Madrid, València, Saragossa, Cadis, la Corunya i Santiago de Compostel·la.
A més, exigeixen condicionar els avantatges fiscals de les socimis al fet que destinin a lloguers assequibles els seus habitatges, per evitar l'especulació després que el govern espanyol plantegés incentius per a aquestes societats: "L'Estat no només no impedeix l'especulació, sinó que la fomenta", ha asseverat Colau.
Els ajuntaments del manifest demanen també obligar les entitats bancàries rescatades amb fons públics i a la Sareb a incorporar els seus immobles buits a fons d'habitatges per a lloguer social, modificant el Pla d'Habitatge, cosa que demanen al PP i al ministre de Foment, Íñigo de la Serna, mentre que insten els grups del Congrés a traslladar aquestes mesures al govern espanyol.
Colau ha criticat que l'executiu de Mariano Rajoy prevegi aprovar en el pla d'habitatge en el consell de ministres d'aquest divendres, "sense escoltar en absolut les demandes del món local" i dels ajuntaments, que són els que més coneixen la problemàtica de l'habitatge malgrat ser l'administració amb menys competències i pressupost.
L'Ajuntament destina una mitjana de 100 euros per habitant en habitatge, davant dels 23 de la Generalitat i deu de l'Estat. "És el món a l'inrevés", ha asseverat Colau, que ha destacat que, mentre les altres administracions no incrementen el seu pressupost, l'Ajuntament ha multiplicat per quatre la seva inversió i aquest àmbit.
Ciutats "amenaçades"
"Les nostres ciutats ara mateix estan amenaçades", per una nova ona de desnonaments i d'emergència social en una crisi que no ha acabat, segons l'alcaldessa, que ha ressaltat els desnonaments s'han reduït un 19% entre 2015 i 2017 a la ciutat –segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)-, amb un sobreesforç i un augment del 246% de l'activitat dels serveis municipals. Tot i això, l'any passat encara se'n van executar 2.519.
Montaner ha criticat que "el govern de l'Estat ha creat i potenciat un problema, i amb aquesta oportunitat que és el pla estatal" no ho soluciona, i ha destacat que el 45% dels desnonaments que es donen a la ciutat són en propietats de grans forquilles.
Ha assegurat que representants de les set ciutats es van reunir amb el secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Julio Gómez-Pomar, per presentar-li aquest manifest, però que "la resposta ha estat que no s'han introduït els canvis que s'han proposat".