La cultura també fa vaga: «Les dones sempre hem de demostrar més que els homes»

Són Neus Ballús, Maria Cabrera, Judit Neddermann i Júlia Creus. Creadores entre els 20 i els 40 anys: una directora de cinema, una poeta, una cantautora i una actriu. Entre les moltes coses que tenen en comú, una ho és per sobre de totes: són dones i han hagut d'entrar en un món laboral tan complex com el de la cultura, amb l'afegit de fer-ho en un moment on la incertesa és el pa de cada dia. Una lluita afegida a la lluita pel fet de ser dones.
 
Per això, en un dia de vaga, de reivindicació i de mobilització sense precedents en pro de la dona i del feminisme, des de NacióDigital hem volgut parlar amb elles i mostrar el dia a dia invisible en l'àmbit on es mouen, el de la cultura. Un sector on també han hagut de combatre contra un sistema que mai les ha tractat amb gaire cura. Perquè són d'una generació que les ha format com mai, però que les ha obsequiat amb una munió de problemes per integrar-se al món laboral, per triomfar i per consolidar una veu pròpia en un àmbit on mai no ho han tingut fàcil.
 
Maria Cabrera: "Hi ha certs cenacles que encara són territori d'homes"
 
Maria Cabrera (1983) és poeta i filòloga. Va guanyar el premi Carles Riba, el més prestigiós pel que fa a poesia de les lletres catalanes, l'any 2016 per La ciutat cansada. Veu imprescindible de la nova gernació de poetes que empenyen amb força, convicció i talent, darrerament ha fet el pròleg de l'edició catalana de Teoria King Kong, el manifest feminista de Virgine Despentes, tota una referència.

"Aquest 8-M faré vaga perquè crec que és una manera de mostrar i fer pública la discrepància per tota una sèrie de desigualtats que encara hi són, i que de tant assimilades que les tenim encara no en som conscients", afirma. Malgrat això, també afegeix que "quan hi ha tants llibres i tanta visibilitat és que hi ha un reclam sostingut que comença a explotar". Ens trobem en un moment on la lluita comença a ser latent, amb accions com la d'aquest dijous. "La vaga és un pas molt interessant. És al mateix temps simbòlic i no simbòlic, perquè comença a posar el dit a la nafra amb una cosa tan important com la generació de diners".
 
Preguntada per quina és la petjada del masclisme que es troba a l'àmbit de la poesia, Cabrera no dubta: "hi ha certs cenacles que encara són territori d'homes, on veus aquesta companyonia entre homes, una certa fraternitat molt pròpia d'ells, mentre que les dones estem com desarmades, com si no hi hagués aquesta possibilitat d'establir una cadena de complicitat entre nosaltres. Per què? Perquè hi ha la necessitat de ser la més bona i qui més destaca".
 
Un fet que és produït per una pressió extra que sempre afecta a la dona. "Sempre hem de demostrar més que els homes". Hi ha, també, un altre factor on la desigualtat es fa molt evident: "En l'actualitat, la poesia és un gènere molt conreat per dones, però tinc la sensació que darrera d'això hi ha la idea que les dones poden escriure poesia des d'una visió xarona, entenent la creació poètica com l'expressió dels sentiments íntims, com una cosa pràcticament casolana. La dona, quan surt d'aquests límits, sempre és qüestionada".
 
Neus Ballús: "El feminisme és revolucionari i no pot ser una acció políticament correcta"

Neus Ballús (1980) és directora i guionista de cinema. Va triomfar arreu del món amb La plaga, una òpera prima que té com a escenari principal l'espai rural de Gallecs i les relacions humanes que s'hi estableixen. Ara, és a punt de començar el rodatge de la seva segona pel·lícula, ambientada al Senegal, i això li impedirà fer vaga al cent per cent, "perquè començo a rodar la setmana que ve", explica. "Però a l'equip som tres dones i les tres anirem a la manifestació de la tarda, a empènyer amb força".

"No hi ha altra opció que organitzar-se i fer visible la discriminació i la desigualtat que es pateix pel fet d'haver nascut dona", confessa la cineasta. Per això, s'ha d'aprofitar el moment d'ebullició i visibilització del feminisme, sense oblidar l'esperit crític. "Hi ha molta gent que mai havia estat conscient d'aquest tema i ara ho està, però també hi juga el factor que el tema ara està de moda. Això em fa por ­–confessa–. Jo sempre he estat feminista, i ara m'adono que es cau massa sovint en discursos buits". O que ens adherim al discurs perquè és allò políticament correcte. "I això no és compatible: el feminisme és revolucionari i no pot ser una acció políticament correcta. No es pot fer perquè toca".
 
"Reivindico que la lluita sigui sostinguda i que les ebullicions siguin reals", sosté Ballús. "La manera com s'ha plantejat la vaga del 8-M em sembla molt bé, propiciant una acció concreta que pot tenir conseqüències pràctiques a la vida de molta gent. Hi haurà gent que se sentirà afectada perquè les dones no facin els seves activitats habituals. Hi ha algunes pel·lícules que tracten aquest tema, amb dones que fan vagues de sexe i de cures. I això és encara més revolucionari, perquè dins de casa és encara més visible la feina i la desigualtat existent".
 
Una desigualtat que també es dóna, i molt freqüentment, en l'àmbit laboral. "En el món de l'art patim la conseqüència de percebre que el creador, el geni, és sempre masculí". Una rèmora que arrosseguem des de temps immemorials. "Pel que fa al meu cas concret, els qui financen projectes cinematogràfics i els programadors, sempre estan esperant que el creador sigui un home. I, quan ets dona, perceben els teus èxits com una cosa accidental, i no realment com una qüestió de voluntat decidida de fer i crear. És un masclisme molt inconscient".
 
Judit Neddermann: "En moltes situacions no m'han respost com em mereixia pel fet de ser dona"
 
Judit Neddermann (1991) és una de les veus amb més present i més futur de la música catalana. Actualment es troba en plena promoció del seu darrer disc, un exercici que deixa sense alè i que atrapa, on s'exposa sense embuts i que porta per nom Nua. Aquest 8-M, la vaga l'enganxa en sessió d'entrevistes, però amb la decisió ferma de no haver-se volgut programar cap concert o actuació. "Vull fer aquestes entrevistes, perquè em ve molt de gust aprofitar el dia per parlar de la situació de la dona i, també, per parlar de la dona treballadora i autònoma que soc".
 
"Per mi, el debat no és entre ser feminista o no. Tothom hauria de ser feminista", rebla, amb contundència i seguretat. "És un problema de base: o el veus, o no el veus. Adonar-se que vivim en una societat masclista és una qüestió de voluntat, de voler-ho veure-ho o no". És tan fàcil com observar, i prou. "Tothom hauria de voler viure en una societat on tots els éssers humans estiguéssim en igualtat de condicions. I aquest és un valor que si no el té tothom és per un motiu ben simple: perquè falla la base moral. Quan un ésser humà se sent per sobre d'una altre, malament", afegeix.
 
Neddermann conviu amb una realitat que diu que hi ha molts festivals on no programen dones, on accedir a les programacions és molt complicat. "Tradicionalment, les dones músiques d'aquests país no se'ns ha donat massa bombo". Ella mateixa recorda alguns casos de masclisme aplicats a la seva feina, un món format molt majoritàriament per homes. "He tingut moltes situacions on no m'han respost com em mereixia, pel fet de ser una dona. Me'n recordo molt d'una vegada, en un concert, quan vaig comentar que la guitarra i la veu s'estaven acoblant. I els tècnics em van dir que no, que la sala. Estic convençuda que si el comentari l'hagués fet un noi, li haurien fet cas".
 
Júlia Creus: "Que es vegi que la dona no és tan fàcil de substituir"
 
Júlia Creus (1994) és actriu, molt coneguda pel seu paper de Mònica a Merlí. Dona de teatre, de dansa i de televisió, té les idees molt clares. "Penso que en la situació actual on som, i en l'àmbit on jo em moc ­–la indústria del cinema i de la televisió–, el perfil de la dona ha estat més castigat. Ja no és només un tema de diferències de salaris, sinó sobretot a nivell de què es demana i què se'ns exigeix. Som vulnerables i això ens fa ser més jutjades i més criticades", diu. "És molt important fer notar la presència de les dones en el que és el sector artístic".
 
Amb més vigència que mai, el moment de la lluita feminista ha d'aprofitar les oportunitats que ofereixen els temps actuals. "A mesura que passen els anys, pots accedir a tota la informació de manera molt fàcil. I la informació és poder. Anys enrere, en la generació dels nostres avis, la dona era qui feia de matriarca, qui es dedicava a la família, a cuinar, a les cures i les tasques de la llar". Ara, la dona ja ha accedit al mon laboral professional i això fa que siguin més conscients de les diferències que hi ha.
 
"Com a actrius, hem de conviure amb el fet que ets una imatge pública exposada i que juguen amb la teva il·lusió –subratlla–. No és un clixé, és ben cert: qualsevol dona que sigui actriu o model, al llarg de la seva trajectòria s'ha sentit assetjada per persones que beuen una copa de més, o que tenen una posició de poder, o que donen a entendre que si tu cedeixes en certes coses, podràs accedir a altres". Ella mateixa s'hi va trobar, amb 16 anys. "Era en una reunió amb un guionista que volia tirar endavant una pel·lícula, del qual no n'he tornat a saber res més. Em va dir que el film tindria unes escenes de nus. Aleshores, jo era menor, i em donava a entendre que m'havia de despullar al càsting".
 
"Aquestes coses passen molt sovint –afirma– i es juga molt amb la ignorància i la il·lusió de la gent. Però ara, les dones ens adonem molt més de les injustícies que es cometen, i les xarxes socials ens permeten alçar la veu i fer una revolució que abans no era tan fàcil". La vaga del 8-M li sembla una bona manera de fer visible la reivindicació i el problema. "Als EUA, es fan les Women's march, amb molta mentalitat feminista. Penso que és important sortir al carrer, alçar la veu i que es noti que, si la dona s'atura, provoca problemes. Que es vegi que la dona no és tan fàcil de substituir".