07
de març
del
2018
Actualitzat
a la
13:33h
L'episcopat espanyol en una de les seves visites al Vaticà per reunir-se amb el Papa. Foto: Europa Press
La vaga feminista del 8-M ha delatat la divisió existent a l'Església espanyola. Diversos dignataris eclesiàstics han expressat aquests dies posicions molt divergents sobre el Dia de la Dona Treballadora. Més que diferents, es pot dir que del tot oposades. Fa uns dies, l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, va voler expressar el que és la línia més oberta de l'Església pel que fa a les reivindicacions de la dona, assegurant que "la Verge Maria també faria vaga el 8 de març". Osoro va mostrar "comprensió" per la vaga perquè "les dones han de defensar els seus drets". Una manera diàfana de posicionar-se al costat del moviment feminista, d'acord amb els aires que volen ser de reforma que bufen des de Roma.
Però no tots els germans d'episcopat ho veuen de la mateixa manera. El feminisme i el paper de la dona en la societat és un tema molt sensible dins del catolicisme. En el si de la jerarquia, hi ha un potent sector ultraconservador. Se n'ha fet portaveu el bisbe de Donosti, José Ignacio Munilla, qui en declaracions a Radio María ha dit que el feminisme radical està vinculat al dimoni. Així de clar. Segons Munilla, "el feminisme radical té com a víctima a la pròpia dona i a la vertadera causa femenina. És curiós com el dimoni pot posar un gol des de les pròpies files. El feminisme, a l'haver assumit la ideologia de gènere, s'ha fet una espècie d'harakiri".
El bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla. Foto: @ObispoMunilla
Un feminisme bo i un de dolent
Les paraules de Munilla han escandalitzat. El bisbe de Donosti és una persona que acostuma a generar polèmiques i no és algú que improvisi. Preguntat sobre la vaga feminista, va dir que "la funció de l'Església no és pronunciar-se sobre les vagues, però sí discernir sobre les causes que es juguen darrere de la vaga". Per ell, hi ha un "feminisme sa" que no està imbuït de la "ideologia de gènere". Munilla va fer una referència a l'avortament afirmant que hi havia "un genocidi femení en la utilització de l'avortament contra la pròpia dona".
Les afirmacions de Munilla han desfermat un seguit de reaccions dins i fora de l'Església, començant pel Govern basc, que ha considerat les declaracions del bisbe "incomprensibles i desafortunades". De moment, diversos bisbes s'han posat al costat d'Osoro. El de Tarazona, Eusebio Hernández, ha fet una crida a participar en les mobilitzacions del 8 de març tot criticant la bretxa salarial. El bisbat de Palència, en mans de Manuel Herrero, ha fet una crida a afegir-se a totes les mobilitzacions, "en especial a l'atur laboral".
En l'altre costat, el bisbe d'Alcalà, Juan Alberto Reig Pla, conegut per les seves posicions ultraconservadores, ha publicat en el web de la seva diòcesi un document en què mostrava extractes del manifest en favor de la vaga feminista, per delatar el seu suposat anticatolicisme. Reig Pla defensa "un nou feminisme" que "reconegui i expressi el veritable esperit femení". Però hi ha la sensació que a la Conferència episcopal és Osoro qui expressa el sentiment majoritari, sigui per convenciment dels bisbes o perquè saben que el que diu l'arquebisbe de Madrid sol connectar amb el que pensa el Papa Francesc.